BARÇA

El Barça té dotze dies per trobar un davanter fiable

Està buscant un recanvi per a Suárez però només tancarà l’operació si és un jugador de garanties

L’arribada de Quique Setién al Barça va coincidir amb la lesió al genoll de Luis Suárez. El nou entrenador es quedava sense el davanter de referència –que havia de passar pel quiròfan i a qui es pronosticaven quatre mesos de baixa–, però, tot i així, aconsellava prudència a la secretaria esportiva. Una setmana, màxim dues, per veure com avançava l’equip als entrenaments i com era l’estrena en un partit de Lliga. Després de la victòria ajustada contra el Granada (1-0), agafa cos la idea de trobar un recanvi per a l’uruguaià, tot i que no qualsevol davanter ni a qualsevol preu. Es tractaria d’una cessió fins a final de temporada amb opció de compra. El mercat tanca el dia 1 de febrer. El Barça té dotze dies per trobar el que busca o, per contra, acabarà la temporada amb les peces de què ja disposa al primer equip i al filial.

No està garantit que s’acabi completant cap operació. De fet, a hores d’ara, s’imposa més el no que no pas el sí. En els últims dies l’equip ha estat sondejant el mercat i ha trobat algunes propostes, tot i que encara no s’ha iniciat cap negociació en ferm, a l’espera de la decisió conjunta –de l’entitat i de l’entrenador– sobre si calia o no trobar un recanvi a Suárez. Les limitacions econòmiques són importants i condicionen aquesta operació. Per això, l’opció que arribi un davanter en condició de cedit és la que més s’ajusta a la tresoreria blaugrana, que viu al límit en aspectes com la massa salarial. L’opció de fer un fitxatge també està sobre la taula, tot i que està gairebé descartada per evitar jugar-se-la amb el fair play financer de la UEFA: i és que si arribés algú a canvi d’un traspàs milionari, el club estaria obligat a vendre per una quantitat similar abans del 30 de juny, per tancar els comptes en verd i evitar així possibles sancions.

Prudència pels mals precedents

Un dels punts que frenen aquest possible fitxatge hivernal és el mal record de Kevin-Prince Boateng. El jugador alemany, nacionalitzat ghanès, arribava d’urgència el gener del 2019 per cobrir la baixa de Munir El Haddadi, que se n’havia anat al Sevilla. Boateng –que, curiosament, té el mateix representant que l’entrenador Quique Setién– no s’ho va pensar dos cops i va acceptar la proposta blaugrana. Ara bé, un cop al Camp Nou va tenir un paper més que testimonial: en cinc mesos va jugar només quatre partits, 303 minuts totals i cap gol marcat. Fins al punt que ni tan sols va anar convocat en els partits més destacats de la temporada. Els problemes al genoll i la manca d’adaptació a l’equip van impedir que aquell recanvi pogués ajudar a donar descansos als titulars, i en particular a Suárez. Un fracàs que fa que la secretaria esportiva sigui més prudent i no faci cap pas si no està ben convençuda d’incorporar un jugador de garanties. I més després d’haver-se sacsejat el vestidor fa tot just una setmana amb el canvi d’entrenador.

Lesionat Suárez per quatre mesos, i esperant que Ousmane Dembélé retorni a mitjans de febrer –amb la incògnita de si la cuixa dreta estarà curada del tot–, el Barça afrontava el partit del Granada amb només dos davanters del primer equip, Leo Messi i Antoine Griezmann. Setién va haver de recórrer al filial, donant entrada a Ansu Fati en l’onze titular i donant minuts a Carles Pérez en el tram final. L’equip va dominar el partit i va generar ocasions, tot i que va haver de recórrer a l’efectivitat de Messi per superar la porteria del Granada, i només quan el rival jugava amb inferioritat numèrica. Encara que el tècnic càntabre demanés “un marge de temps amb el club per valorar-ho”, l’estrena va fer que guanyés punts la idea d’incorporar algú. O, com a mínim, d’intentar-ho. Tot i així, la decisió definitiva no es prendria fins a la setmana vinent, i hi tindria molt de pes el que passi dimecres en el partit de Copa a Eivissa i, sobretot, el que es vegi dissabte a Mestalla, on el Barça defensarà el liderat contra el València. En aquesta decisió també es valorarà les intencions de Setién respecte a l’esquema de joc que vulgui utilitzar en els pròxims partits.

Els vents del canvi han arribat al Barça amb Quique Setién (1-0)

Per a aquest dilluns estava programada una reunió de l’àrea esportiva del Barça, encapçalada pel secretari tècnic, Éric Abidal, i el seu adjunt, Ramon Planas. S’havia de parlar de possibles incorporacions i també d’algunes baixes. Van aparèixer alguns noms sobre la taula, com el de l’exblaugrana Pedro Rodríguez, que al juny acaba contracte amb el Chelsea, club on ara mateix és suplent. El cas és que el davanter canari s’ha ofert en algunes ocasions per tornar al Camp Nou. Dani Olmo (Dinamo de Zagreb) i Piatek (Milan) són alguns altres candidats a arribar aquest hivern, segons apuntava Mundo Deportivo. La idea és tenir un o dos noms sobre la taula i, si s’acaba optant per fitxar, fer una ofensiva en els últims dies de mercat.

Cap d’ells, però, és el nom que més agrada al club: Lautaro Martínez. Amb 22 anys, el jugador argentí està sent una de les revelacions de la temporada a la Serie A, com a davanter de referència de l’Inter. De fet, el Barça ja s’hi va enfrontar a la fase de grups de la Champions. L’operació, si s’arribés a dur a terme, seria de cara a l’estiu, perquè entrés als comptes de la temporada vinent. El seu cost seria d’uns 110 milions d’euros, tot i que la quantitat es podria rebaixar si s’inclouen alguns futbolistes a canvi. Amb un Suárez que fa 32 anys aquesta setmana, i tenint en compte que Lautaro és un dels objectius per a l’estiu, agafa encara més força la proposta de no fer cap fitxatge aquest hivern si no és una cessió on tan sols s’hagi d’abonar la part proporcional del salari. O, com a màxim, una petita compensació al club d’origen.

Rakitic i Arturo

En paral·lel, la reunió de la secretaria esportiva també va servir per tractar la possible sortida de dos futbolistes que van ser titulars en l’estrena de Setién però que tenien un protagonisme irregular amb Ernesto Valverde: Arturo Vidal i Ivan Rakitic. El migcampista croat té propostes dels líders d’Itàlia (Juventus) i França (París Saint-Germain), mentre que el xilè és a l’òrbita de l’Inter de Milà. Tot i que aquestes operacions semblaven clares fa unes setmanes, l’entrada a escena del nou entrenador, amb el possible canvi de rol que això suposi per als futbolistes, podria acabar frenant les dues sortides. El club volia desprendre-se’n, sobretot per criteris econòmics, ja que són dels més ben pagats de la primera plantilla. Ara bé, consensuaran la decisió amb el nou entrenador.