BARÇA

Bartomeu abdica després de perdre el pols amb el Govern

La junta dimiteix al no poder ajornar la moció de censura d'aquest cap de setmana

Bartomeu abdica després de perdre el pols amb el Govern / ALEJANDRO GARCÍA / EFE
X. HDEZ. NAVARRO / A. NADAL / M.MOLINA

Només 24 hores després de dir per activa i per passiva en roda de premsa que no tenia “motius per dimitir”, Josep Maria Bartomeu va comparèixer al mateix faristol, aquest cop sense preguntes que el poguessin incomodar, per anunciar la seva renúncia com a president del Barça. Davant del caliu dels seus directius, que van aplaudir-lo al final d’un parlament carregat d’amargor, el vencedor de les eleccions del 2015, les del trident i el triplet, va responsabilitzar el govern de Catalunya de la seva dimissió a pocs dies del vot de censura que amenaçava el seu mandat. I és que durant l’últim mes -després que més de 20.000 socis avalessin la iniciativa per fer-lo fora del poder i mentre, en paral·lel, afrontava la difícil gestió del dia a dia de l’entitat en temps de pandèmia-, tant ell com la seva junta havien fet mans i mànigues per estirar els terminis abans de posar les urnes. Fins i tot van recórrer a la Guàrdia Civil per embrutar, sense èxit, el procés de validació de les firmes de milers socis dissidents mobilitzats en una època de partits a porta tancada. Descartada la via judicial per falta de proves concloents, l’última bala, vigent fins ahir al migdia, era fer servir la crisi sanitària i implicar l’escena política per forçar un ajornament de la votació. Però ni la secretaria general de l’Esport ni el vicepresident Pere Aragonès van acceptar concedir cobertura jurídica per moure la data, fet que hauria vulnerat el contingut dels estatuts del Barça. D’aquesta manera, sense més recursos a què agafar-se, la directiva va optar per plegar abans d’arriscar-se a ser la primera de la història del Barça a ser cessada pels socis.

"Els últims mesos se'ns ha faltat al respecte, se'ns ha insultat i se'ns ha amenaçat"

Josep Maria Bartomeu Expresident del Barça

“El Govern ha optat per rentar-se les mans davant d’una situació incòmoda”, va denunciar Bartomeu en el seu discurs de comiat, en què va reiterar que les autoritats no han permès el marge de 15 dies més que demanava la junta per “garantir una votació segura i descentralitzada”. Per tant, es van quedar sense l’argument sanitari per justificar una renúncia que obligarà a avançar els comicis, inicialment previstos per a la primavera. “Hem d’actuar amb responsabilitat. No podem convocar un vot de censura en aquestes circumstàncies. No volíem que ningú anés a votar amb por”, va afegir l’exdirigent, que no fa gaires dies avalava la reobertura del Camp Nou en partits de Champions per començar a recuperar ingressos de taquilla com més aviat millor.

“Espero que la gestora pugui dur a terme les decisions que calen per adaptar el club a les circumstàncies de la pandèmia”, va desitjar Bartomeu sobre el seu relleu més immediat. Serà un òrgan amb poc marge d’actuació que liderarà el president de la comissió econòmica del club, Carles Tusquets, i que haurà de convocar eleccions en un termini màxim de tres mesos. De fet, l’expresident va atribuir al poc marge de maniobra de la gestora la seva resistència, fins ahir, a abandonar la llotja: “Després del 2 a 8 havíem d’afrontar mesures impopulars. I la mostra que no volíem aferrar-nos al poder és que vam convocar les eleccions per al març, el més aviat possible. Una dimissió en aquell moment hauria abocat el club a un buit de poder en setmanes en què calia prendre decisions esportives i econòmiques de gran abast”.

Bartomeu, que a les seves paraules de comiat va explicar que el Barça ha signat els requeriments per formar part d'una Superlliga europea –iniciativa de l'ECA–, també va enviar un missatge als seus crítics: "S'ha insinuat que teníem interessos ocults, coses a amagar i fins i tot s'ha dit que volíem evitar avalar. Insinuacions totes falses i basades en interessos polítics i electorals. Els últims mesos se'ns ha faltat al respecte, se'ns ha insultat i se'ns ha amenaçat". És a dir, un altre president del Barça que abandona denunciant violència cap a la seva persona.

El capítol d’aquesta setmana posa fi a una deriva que va entrar en estat crític a Lisboa, marc d’un resultat vergonyós a la Champions. “És una crisi esportiva”, va diagnosticar en aquell moment Bartomeu, que va reaccionar fitxant Ronald Koeman com a entrenador, un paraigua insuficient. El ja expresident, sempre resilient, va deixar de banda desenes d’incendis que ja havien posat la seva gestió sota sospita, com ara el Barçagate, i va actuar a la defensiva quan Messi, fart de perdre, li va exigir la carta de llibertat. L’argentí es va acabar quedant per evitar anar als jutjats, però a canvi va disparar amb bala contra la gestió de Bartomeu. Que el 10 digués que “no hi havia projecte, sinó pedaços” al Barça va ser la millor propaganda possible per incentivar el suport massiu dels socis a la moció de censura impulsada pel precandidat Jordi Farré i diversos grups d’opinió.

S'avança el calendari electoral

Amb la dimissió s'avança el calendari electoral i s'obre un nou escenari per ocupar la presidència del Barça. Els socis que havien anunciat la seva voluntat de ser presidents ho feien amb la hipòtesi que les eleccions serien al març i que prendrien possessió del club a l'estiu, a partir de l'1 de juliol, amb les conseqüències econòmiques que això pot arribar a comportar: en cas de pèrdues, els nous gestors podrien arribar a fer-se càrrec dels números en vermell d'aquesta temporada tot i no ser-ne els responsables. Un tema, però, que no genera consens entre els juristes.

De moment, Víctor Font, Agustí Benedito, Toni Freixa, Jordi Farré (l'impulsor de la moció) i Lluís Fernández Alà han fet públic que serien precandidats. Joan Laporta s'ho està pensant i hi ha quatre noms més que ho estan valorant: Jordi Roche, Joan Rosell, Emili Rousaud i Xavier Vilajoana. Aquests dos últims, directius en l'època de Bartomeu.

“S’ha acabat el malson”

“Per fi s’acaba aquest malson”, va valorar Farré a aquest diari després de conèixer la renúncia de la junta. “Estem contents, però no hi ha res a celebrar”, va puntualitzar amb relació al fet que haver d’orquestrar una moció és un símptoma evident del descontentament entre la massa social blaugrana. “Comença una nova època al club i cal redreçar-lo”, va afegir. Farré va defensar que la dimissió de Bartomeu i la junta és el “millor que podia passar”, mentre que Marc Duch, portaveu de Més que una Moció, va explicar que els hauria agradat anar a les urnes. “Les mocions de censura es posen, sobretot, per guanyar-les, però també perquè els socis puguin expressar la seva opinió votant. La nostra prioritat sempre ha sigut votar, ens dol no haver-ho pogut fer, però celebrem haver acabat amb el mandat de Bartomeu i el malson dels últims anys”, va dir Duch.

La precandidatura Sí al Futur, encapçalada per Víctor Font i que també va donar suport a la moció de censura, va expressar que el club necessita “un rescat, primer, i una reconstrucció, després, tant en el terreny econòmic com en l’econòmic i l’institucional”. En aquest sentit, Font va demanar a la nova junta gestora que “treballi amb el Govern per poder fer ús del vot electrònic en les pròximes eleccions”, un punt que el seu equip de treball fa temps que defensa. “Donada la incertesa que la pandèmia comporta, el vot electrònic és el mitjà que més pot afavorir la seguretat i la participació”, va afegir.