Com Hansi Flick ha trobat la tecla per recuperar el seu Barça

BarcelonaDesprés de la desfeta a Londres, Hansi Flick va ser contundent a la roda de premsa: "Veurem un Barça diferent, això us ho puc prometre". I no s’equivocava. Des d’aquell 3-0 en contra al camp del Chelsea, el Barça ha encadenat cinc triomfs consecutius que han permès assaltar el lideratge de la Lliga i mantenir viva l’esperança d’acabar entre els vuit primers de la Champions League per evitar una eliminatòria (el play-off) a Europa, un fet important davant un calendari atapeït. La recuperació de Joan Garcia, Pedri i Raphinha –la columna vertebral del Barça de Hansi Flick– ha estat una de les claus, però també la millora defensiva de l’equip amb l'estabilitat a la parella de centrals.

Sense Iñigo Martínez, el tècnic alemany va encetar la temporada a la recerca d’un central per al perfil esquerre. Amb Pau Cubarsí fix a l’eix de la defensa –només s’ha perdut quatre partits aquest curs–, Araujo, Eric Garcia i Christensen van disputar un càsting per veure qui aconseguia consolidar-se juntament amb el d'Estanyol. L'uruguaià –ara de baixa indefinida– ha estat qui més cops ha acompanyat, d’entrada, el futbolista català, fins a set. El darrer cop va ser al camp del Chelsea, quan va acabar expulsat per una doble targeta groga abans del descans. Eric –que aquest curs ha actuat de lateral per les dues bandes, de central i de pivot– ha estat titular amb Cubarsí en cinc ocasions, mentre que Christensen no ha coincidit amb el gironí d’inici a l’onze inicial. Altres parelles utilitzades d’entrada per l’alemany han estat Eric Garcia acompanyat de Christensen o Araujo, cadascú en dues ocasions, i l'uruguaià i el danès, que van sortir junts el dia de la Reial Societat.

Després de tocar pràcticament totes les tecles, Flick va desplaçar Gerard a l’eix de la defensa, una prova que ja havia fet en el seu dia en la pretemporada contra el Seül (3-7). Ho va fer en el Barça - Athletic Club (4-0), un partit en què els blaugranes van aconseguir tornar a deixar la porteria a zero després de deu enfrontaments encaixant, com a mínim, un gol. El tècnic no va repetir aquesta fórmula a Stamford Bridge, on va tornar a situar Araujo com a acompanyant de Cubarsí, però el 3-0 i l’expulsió de l’uruguaià van ser definitius per a l’alemany, que des d’aleshores sempre ha sortit amb Gerard com a central esquerrà. Després de guanyar l’Osasuna, Flick va destacar els dos defenses. “Gerard ha tingut un gran creixement i amb Cubarsí fan una molt bona parella”. Amb aquesta parella, el Barça ha guanyat tots els partits.

Una estabilitat a l’eix de la defensa que també ha vingut acompanyada de la millora a la porteria. Després de patir una ruptura del menisc intern al camp de l’Oviedo, Joan Garcia va estar gairebé dos mesos allunyat dels terrenys de joc. Amb Ter Stegen també de baixa, Wojciech Szczesny va haver de tornar-se a posar els guants per disputar nou partits, dels quals cap va acabar amb la porteria a zero. Durant aquests 58 dies, el porter polonès va encaixar disset gols amb una mitjana d’1,89 gols per partit. Des del retorn de Joan, aquesta mitjana ha baixat fins a 1,29 gols per partit: en els catorze duels en què el porter de Sallent ha jugat, la xifra baixa fins a un gol en contra per duel. De fet, amb el català sota pals, el Barça ha aconseguit deixar la porteria a zero en cinc ocasions.

La màgia de Pedri i la pressió de Raphinha

Millora en defensa i lucidesa en atac. Aquestes últimes setmanes, Flick també ha recuperat dues figures clau en la construcció del joc i la recuperació de la pilota. Pedri va tornar a demostrar davant l’Osasuna la seva gran visió i la capacitat per trencar línies. Davant una defensa tancada, una conducció del canari –amb una passada “en el moment adequat”– va aconseguir trencar la defensa navarresa amb el gol posterior de Raphinha. Entre el migcampista i l’extrem han participat directament en sis dels darrers quinze gols que ha fet el Barça.

Pedri ha assistit en quatre ocasions, dues d’elles a Raphinha, que ha aportat tres gols i una assistència. Però a banda de generar ocasions, també són imprescindibles en la recuperació de la pilota. Flick ha remarcat en diverses ocasions que la primera defensa l’han de fer els davanters. “Raphinha sempre dona dinamisme al nostre joc. És molt important perquè té una gran intensitat i quan comença la pressió fa que tota la resta també pressioni”, va dir Hansi Flick. L’alemany ha tornat a recuperar la versió alegre del Barça en el moment en què ha recuperat Joan, Pedri i Raphinha. Que cap dels tres es torni a lesionar serà clau per poder celebrar títols el mes de maig.