BARÇA

Marco Asensio, Sergi Roberto i l’evolució de les joves perles

El mallorquí va ser el millor del partit i el de Reus va tornar a jugar de lateral

El Reial Madrid va aixecar ahir una Supercopa d’Espanya que va ser blanca de principi a final. La seva conquesta del títol estatal s’explica, entre altres factors, a partir de les accions de Marco Asensio. El de Palma és un jugador diferent que ha fet del seu ADN Barça un recurs voraç de la plantilla de Zinedine Zidane. L’entrenador francès va entendre ahir que el davanter havia de ser titular. El seu partit, el gol de crac i el resultat de l’anada al Camp Nou avalaven la seva presència a l’onze en el lloc de Gareth Bale, que pot començar a veure perillar la seva condició de vaca sagrada dins el vestidor. Els cants de sirena de la Premier League i els més de 100 milions d’euros que sembla que està disposat a pagar el Manchester United podrien tancar l’etapa madrilenya del gal·lès.

Moments i moments

Asensio, internacional absolut amb Julen Lopetegui, va tornar a respondre a la confiança de l’ staff tècnic amb una nova actuació de jugador de talla mundial. Més enllà d’estrenar el marcador al minut 3 de xut llunyà, molt llunyà, la personalitat amb què es mou sobre la gespa és peculiarment sòlida, amb només 21 anys. Tot és confiança, que contrasta amb la de la perla jove de l’etern rival: Sergi Roberto. El reusenc va debutar ahir finalment en una alineació inicial d’Ernesto Valverde. Ho va fer, però, al lateral dret, tot i la baixa del capità Andrés Iniesta per lesió. Aquesta ha de ser -o havia de ser- la temporada del Roberto que tingués números per disputar el Mundial de Rússia, el mateix jugador que va dirigir les operacions ofensives d’aquell Barça que va ensorrar fa dos anys el Santiago Bernabéu (0-4), no la de l’etern comodí defensiu.

Situació complicada

Les moltes errades d’Aleix Vidal en el clàssic de diumenge i el procés d’adaptació lent que travessa Nélson Semedo van obligar ahir Valverde a apostar pel 20 al costat dels centrals, enganxat a Asensio. L’ex del Mallorca va acabar traient de polleguera el Barça entre curses i retalls. A la desesperació que es respira a les files blaugranes s’hi suma la que viu personalment Sergi Roberto. Si no canvia res amb els laterals i la sobrepoblació que hi ha a la zona de creació, que avui suma de manera oficial Paulinho, Roberto seguirà sent més defensor que migcampista. Almenys, al Camp Nou.

Més continguts de