BARÇA

El Barça sobreviu, Messi remata (0-1)

L'argentí anota el gol de la victòria al minut 86 per mantenir líder el Barça

Leo Messi no tenia millor manera de presentar-se a la gala de la Pilota d’Or que marcant el gol que donava el triomf al Barça. I no una victòria qualsevol, sinó al camp d’un rival directe com l’Atlètic de Madrid (0-1). Un gol que no només significava els tres punts: també permetia als blaugranes conservar el liderat de la Lliga i, sobretot, treure’s de sobre el malefici que acompanyava l’equip lluny del Camp Nou.

La imatge dels jugadors a la gespa, celebrant amb efusivitat la victòria, deixava clar que aquells tres punts tenien una importància extra. L’equip havia sabut resistir les envestides d’un Atlètic de Madrid que hauria pogut fer sang a la primera meitat, però que va topar amb l’omnipresència de Ter Stegen. El Barça havia anat de menys a més, sobreposant-se a les adversitats, incloent-hi l’arbitratge de Mateu Lahoz, extremadament permissiu amb les faltes locals a la frontal de l’àrea.

Messi ja havia disposat d’algunes ocasions a la segona part, una de les quals refusada per Hermoso quan la pilota ja anava a entrar a la porteria. Però l’argentí, que no es rendeix mai, va seguir insistint fins a trobar una acció en avantatge. Una transició en què l’Atlètic de Madrid no va poder utilitzar la fórmula de defensar per acumulació. Messi va rebre al mig del camp i va començar a córrer, ajudat per un Suárez que fixava els centrals. L’argentí va passar-la al seu amic i ell li va tornar la pilota, deixant-la al punt just, a la mitja lluna, perquè Messi, que venia de cara, rematés. Aquell xut una mica de rosca, no necessàriament ajustat al pal, però executat amb tanta rapidesa que quan el porter veu la pilota no té temps de reaccionar.

La diana deixava glaçat un Wanda Metropolitano que, enlluernat pel retorn de Griezmann, s’havia passat més estona xiulant el seu exjugador que no pas animant els seus. Igual que l’equip, els aficionats matalassers van anar de més a menys, sobretot a la segona part, quan veien que els futbolistes començaven a perdre gas i el Barça s’anava fent amo del partit. El gol al minut 86 va deixar-los a tots sense capacitat de reacció, per més que el porter Oblak pugés a rematar un córner al temps de descompte. Ja era tard.

Però aquell final, feliç per al Barça, semblava impensable a l’inici. Valverde havia vingut a dir a la prèvia que l’objectiu dels blaugranes era sobreviure. I això és precisament el que van fer contra un Atlètic de Madrid que va començar a jugar amb molta més intensitat i, sobretot, amb les idees més clares. El Barça mantenia aquella síndrome de fer-se petit fora de casa. Tan petit que durant els primers 30 minuts va ser pràcticament invisible, amb pèrdues increïbles a la zona de construcció. Uns regals que el conjunt local no va poder aprofitar, sobretot perquè al davant es van trobar amb un Marc-André ter Stegen sublim que va salvar fins a dos gols cantats.

Sense Sergio Busquets, sancionat per acumulació de targetes, Valverde havia d’escollir qui ocupava la posició de pivot. Els altres dies que no havia jugat el de Badia s’havia decantat per De Jong i Sergi Roberto, però contra l’Atlètic de Madrid es va decantar per Ivan Rakitic, igual com ho havia fet en les dues temporades anteriors. Rakitic, desaparegut aquest inici de temporada, havia rebut una bona dosi de confiança el dimecres al partit de Champions contra el Borussia Dortmund. Ara bé, aquell dia feia d’interior i a Madrid la seva tasca era una altra, més compromesa.

Al croat li va costar agafar el pols al partit, igual que Arthur Melo, jugador que tornava a l’onze després de tres partits en blanc. El brasiler, però, acostumat a jugar a l’esquerra, va situar-se d’inici a la banda dreta, per darrere de Messi. Va tenir una participació erràtica fins que va intercanviar-se les posicions amb Frenkie de Jong. A partir de l’hora de joc el Barça va començar a equilibrar-se, a endreçar-se a la gespa.

Un segon temps magnífic

Els locals seguien amenaçant, però menys. Ja no feien tanta por. A la represa només van tenir una ocasió clara que va refusar Sergi Roberto a l’àrea petita. El signe del partit havia canviat i el Barça, en deu minuts de rauxa, encadenava ocasions i arribades que o bé la defensa o bé Oblak aconseguien refusar.

La sort estava girant l’esquena a un Barça que, per postres, es quedava sense Gerard Piqué per lesió. En una pilota dividida, el central es llançava al terra i rebia l’impacte al genoll de Vitolo. Tot i que va intentar seguir, va haver de demanar el canvi.

Arturo Vidal havia entrat en el lloc d’Arthur Melo, el partit s’havia calmat i semblava que arribava al tram final amb els dos equips firmant l’empat. Fins que va aparèixer Messi per anotar el gol de la victòria i aconseguir que el Barça obtingués la primera victòria de prestigi lluny del Camp Nou. L’equip segueix ben viu.

Més continguts de