Així va cuinar Xavi la kryptonita per aturar Mbappé (i Dembélé)

Enviat especial a ParísEl Barça va tornar de París amb una sensació d'orgull que feia temps que no experimentava a Europa. Si bé el triomf contra el Nàpols situava els blaugranes als quarts de final de la Champions quatre anys després, la victòria al Parc dels Prínceps fa que l'equip guanyi un crèdit i un respecte que havia perdut al continent l'últim lustre. L'expedició de tornada, que va arribar pels volts de les cinc de la matinada a la ciutat esportiva, va ser una festa. Hi va haver carta blanca per celebrar el botí aconseguit a París, malgrat que des del cos tècnic alerten que dimarts a Montjuïc queda "la segona batalla". El partit de Lliga a Cadis pel mig, aquest dissabte, destorba i es jugarà amb un onze ocupat per bona part dels futbolistes que compten amb menys minuts. A banda que Xavi Hernández donarà descans a alguns dels seus jugadors més exigits, no podrà comptar amb els sancionats Robert Lewandowski, Iñigo Martínez ni João Cancelo.

La victòria al Parc dels Prínceps va permetre a Xavi i al seu equip acaparar uns elogis de figures com l'exfutbolista Thierry Henry. “No sé què passarà amb Xavi [en relació amb el seu anunci de deixar el Barça al final de la temporada], però d'un dia per l'altre no s'ha convertit en millor entrenador del que era. Sempre he pensat que Xavi era un bon entrenador i és un bon entrenador. Ara que els resultats han millorat, tots diuen que s'ha de quedar. Fa un mes deien que se n'havia d'anar. Així no s'ha de tractar un entrenador", va dir a CBS Sports. "Les coses necessiten temps. Ho pots veure amb Mikel Arteta: durant dos anys, l'Arsenal no anava bé. S'ha tingut paciència i està construint alguna cosa. Per cert, Xavi ja ha guanyat una Lliga", va insistir.

De fet, l'exemple d'Arteta també el tenen molt present al cos tècnic del Barça. Quan han sentit que no es confiava prou en el seu projecte han esmentat internament la paciència i el suport que ha rebut l'entrenador basc al conjunt de Londres. Actualment, els gunners lideren la Premier i van empatar (2-2) en l'anada dels quarts de la Champions contra el Bayern de Múnic. Tal com va dir Henry, Xavi ha guanyat una Lliga i està recuperant a poc a poc el prestigi de l'equip a Europa. "Xavi és el nostre Cruyff", bromejaven, entre abraçades, alguns dels periodistes desplaçats a l'estadi del PSG. Ho deien després d'una prèvia marcada per la maniobra de distracció de Luis Enrique, dient que ell havia representant millor l'estil Barça, i també pels punts "de flor" que va tenir l'equip durant els moments més tensos del partit.

Exhibició col·lectiva per aturar el PSG

Damunt la gespa, a l'hora de la veritat, el Barça va protagonitzar una actuació notable. Un dels grans èxits de Xavi és haver reconstruït l'esperit d'equip. I una de les claus del triomf a París, a banda d'una actuació personal pletòrica de Raphinha i la rematada de cap de Christensen, va ser el treball defensiu col·lectiu. I això només s'explica des de la voluntat de treballar plegats i seguir amb convicció el tècnic. En els dies previs al partit s'havia especulat amb la possibilitat que Xavi apostés per un marcatge individual a Kylian Mbappé. El mateix tècnic es va encarregar d'esvair aquesta possibilitat 24 hores abans del partit: "No. Ni m'agradaven com a jugador els marcatges a l'home ni m'agraden ara com a entrenador".

Després de superar el Las Palmas el 30 de març, Xavi i el seu staff van tenir gairebé una setmana i mitja per preparar el partit del PSG. Pel que fa al treball defensiu, es va insistir molt en les cobertures: Mbappé no seria només responsabilitat de Kounde, sinó que Araujo i fins i tot Curbasí n'haurien d'estar molt pendents. "Han sigut dies de molta feina: treball tàctic al camp, vídeos, recrear situacions de partit... No tenir partit entremig ens ha ajudat", diuen a l'ARA des del vestidor. També es va apostar per un doble pivot de caràcter més defensiu, amb Roberto i el recuperat De Jong, deixant més alliberat Gündogan pensant en l'atac. Que Luis Enrique apostés al primer temps per un fals 9 amb Marco Asensio no va sorprendre la defensa, de la mateixa manera que Lamine Yamal va estar molt aplicat en les ajudes a Kounde, perseguint Nuno Mendes.

El rol defensiu de Lamine Yamal no era negociable perquè Mbappé té tendència a partir de la banda cap a dins i Mendes aprofita el carril per pujar per la banda esquerra. Xavi tenia decidit que Kounde no sortiria del lloc de lateral per emparellar Araujo amb Mbappé. El defensor francès -és el segon jugador que més minuts ha disputat aquest curs (3.350), només per darrere de Gündogan (3.351)- té assumit el seu rol a la banda i està rendint a un alt nivell els últims mesos. "Mai ha dit que no vulgui ser lateral, sinó que prefereix fer de central. Però ell juga on diu l'entrenador. A més, en atac l'equip sovint es posiciona amb un 3-4-3, amb ell tancant amb els altres dos centrals", concreten des del vestidor. Fins i tot Cancelo, el defensor amb més alegria ofensiva de l'equip, va estar molt prudent a l'hora de projectar-se en atac perquè havia d'estar molt pendent de Dembélé. La fórmula va funcionar.