Així es dessagna el Barça: la dolorosa radiografia del caos defensiu
Desgranem els motius que han dut el Barça a encaixar 23 gols en només 11 partits aquest 2024
Barcelona23 gols encaixats en només 11 partits aquest 2024. La dada és sagnant. El que l'any passat va ser el gran baluard de l'equip per aixecar la Lliga i la Supercopa aquest any és el principal maldecap de Xavi. El Barça és el conjunt més golejat de les cinc grans lligues d'Europa aquest inici d'any. L'equip només ha sigut capaç de deixar la porteria a zero en dues ocasions des de l'1 de gener, les dues contra l'Osasuna. El Las Palmas, el Barbastre, el Madrid, l'Unionistas, el Betis, l'Athletic, el Vila-real, l'Alabès i el Granada han batut la porteria blaugrana. "Els errors defensius ens maten", "Estem cometent errors grollers" o "Havíem treballat molt els aspectes defensius, que són els que ens estan marcant la temporada" són alguns dels mantres que repeteix l'entrenador per explicar el caos defensiu.
La responsabilitat del cúmul d'errades és compartida. Des de la pissarra del tècnic fins a la deixadesa d'alguns jugadors en aspectes crucials com la intensitat, la pressió o la concentració. "L'any passat el Barça no defensava molt bé perquè tingués un plantejament defensiu molt elaborat, sinó perquè tenia jugadors atlètics, amb fam i caràcter. Tots es van posar a córrer, a defensar i a fer esforços individuals molt importants. El compromís era col·lectiu i van brillar jugadors especialment inspirats, com Ter Stegen, Araujo o Christensen. Enguany, la proposta col·lectiva és similar, però ha baixat la implicació. Alhora, algunes peces noves, com Félix i Cancelo, no són gaire disciplinats en aquest aspecte", explica Marc Guillén, analista de El Barça juga a RAC1. Dit d'una altra manera, l'any passat el vestidor, ple de cares noves, era més verge i hi havia més esforç individual en favor del col·lectiu.
Radiografiant els gols encaixats el 2024 es veuen les costures. Contra el Las Palmas (1-2), els canaris es va avançar en el minut 11. Sandro serveix una centrada rasa al cor de l'àrea. De Jong és al davant, però el persegueix amb la mirada, no l'intimida. A Barbastre (2-3), els dos gols van arribar a pilota aturada (un servei d'un córner provocat per un descuit de Félix i un penal innocent de Fermín). El Madrid va atropellar el Barça (4-0), però seria injust culpabilitzar només la línia defensiva. L'equip arribava tard en la pressió alta i els blancs en tenien prou amb servir passades a l'esquena de la defensa i aprofitar la velocitat de Vinícius i Rodrygo. "L'equip no està pressionant com pressionava la temporada passada. Ni en la pressió alta, ni en la pressió postpèrdua. L'equip no està coordinat, les distàncies entre línies són massa llargues, tant amb pilota com sense", exposa l'exfutbolista i analista Àlex Delmàs.
"Hi ha desajustos col·lectius greus: el Barça defensa bastant malament les transicions i els rivals saben per on atacar. Però també hi ha errors individuals flagrants. Són conceptes molt bàsics com les cobertures, no perdre la marca, perfilar-se bé per refusar, errades en la passada, de concentració...", afegeix Delmàs. Contra l'Unionistas (1-3), un migcampista (Varo Gómez) remata tot sol al segon pal. Davant del Betis (2-4), en el primer gol Peña i Araujo es fan un embolic i el rebot li cau a Isco (de nou el centrador s'escapoleix d'un tou De Jong). En el segon, Araujo no és contundent i Peña tarda a sortir: torna a marcar Isco. A Bilbao, De Jong i Balde no són contundents en el joc aeri. En el segon gol, el neerlandès també perd marca i Sancet remata sol de cap. El tercer és una errada grotesca en la sortida de pilota entre Kounde i Roberto i el quart és un contraatac amb el Barça a la desesperada.
La responsabilitat és compartida entre Xavi i els jugadors
"Col·lectivament no hi ha una proposta definida. Individualment, comença a fallar un jugador, ara falla l'altre... Quan l'equip no va junt a pressionar, quan no està ordenat, es van acumulant les errades, venen els mals resultats i baixa la confiança. Només que un futbolista deixi de córrer, l'equip ja no hi arriba. No viatgen junts. Si ja no estàs ben col·locat per atacar, també defensaràs pitjor... Tot això, sumat a les errades individuals", exposa Guillén. El Barça va encaixar la golejada més dura contra el Vila-real (3-5). Christensen va ser molt tou en el primer, Cancelo va regalar el segon, mentre que el tercer, el quart (un absolut despropòsit) i el cinquè van ser a la contra, amb l'equip descosit.
Contra l'Osasuna es va aconseguir no encaixar (1-0) i davant l'Alabès (1-3) es va estrenar Christensen com a pivot. Una tecla que semblava que funcionava, però davant del Granada les errades individuals van tornar. "Xavi està intentant tornar a tancar amb tres defenses com l'any passat, posant un pivot més posicional per davant i, així, intentar defensar millor les transicions. S'està trobant a faltar molt Gavi en la pressió. Tampoc hi és Busquets, que era posicionalment molt llest, amb molta habilitat per llegir les passades rivals. També era un equip que, ofensivament, enfonsava més els rivals: Lewandowski imposava més i, Dembélé, malgrat els seus defectes, obligava el rival a recular", conclou Delmàs.
