Així dribla Limak els sobrecostos que amenacen les obres del Camp Nou

BarcelonaL’elecció de Limak per a la remodelació del Camp Nou va generar sorpresa en el sector de la construcció. L’empresa turca es va diferenciar de les altres que optaven a la licitació perquè prometia escurçar terminis i executar l’obra a un preu molt assequible. Mentre les constructores espanyoles demanaven 1.300 milions d’euros, Limak es comprometia per escrit a fer-ho per menys de 1.000. Un caramel molt llaminer que el president Joan Laporta va acceptar de bon grat, i que, per a Limak, suposava la seva porta d’entrada a l'Europa occidental.

El Barça va fer el que, en el món de la construcció, es coneix com un claus en mà. Partint d’una idea bàsica, d’una maqueta, es passava l’avantprojecte a Limak perquè l'empresa s’encarregués de desenvolupar-lo i construir-lo. És una fórmula que s’utilitza sovint en construccions d’aquestes dimensions, ja que permet guanyar temps: només s'ha de fer un concurs i, així, una mateixa constructora s’encarrega de tot. A més, s’evita que pugui culpar cap altra empresa pels imprevistos o els sobrecostos. Com que tu has fet el projecte, si hi ha errors, és cosa teva.

El sistema claus en mà funciona molt bé en les obres de nova construcció, però té riscos en les rehabilitacions pels possibles imprevistos que puguin sorgir. És just el que ha passat en la primera fase de renovació del Camp Nou. A banda dels problemes amb la mà d’obra o les limitacions horàries imposades per l’Ajuntament, els arquitectes han detectat deficiències greus en l’estructura de la segona graderia que s’han hagut de reparar. També les deu primeres files de la primera graderia, que s’havien muntat amb peces prefabricades l’estiu del 1994 però que s’havien fet malbé per la humitat.

Això, però, no ha alterat el cost de l’obra, segons les fonts oficials del Barça i de Limak. L’explicació és que van pactar un preu màxim garantit de 990 milions d’euros, que incloïa 903 milions directes per a la remodelació i 87 per contingències o imprevistos. D’aquests últims, 52 eren per a contingències directes i 35 per a possibles sobrecostos en la compra de material o mà d’obra a causa de l’increment de l’IPC. Ni el club ni l’empresa han volgut detallar quants diners s’han gastat amb aquestes reparacions no previstes, però asseguren que s’està "complint el pressupost". Una circumstància de la qual Goldman Sachs, la financera que ha deixat els diners, també està molt pendent, així com de les modificacions a posteriori. Per exemple, s'ha millorat la zona de hospitality respecte a la projecció inicial, per a la qual s’han contractat dos equips d’interioristes amb l’objectiu d’aconseguir un rendiment econòmic superior amb els paquets vip. Ni el club ni l'empresa han detallat si aquests diners entren en el pressupost pactat o si s'han de pagar a banda. El que segur que no entra és l’skywalk, el gran atractiu turístic que muntarà a la coberta un cop s’hagin acabat les obres de remodelació.

Gairebé tots els treballadors del Camp Nou són subcontractats per Limak

Dels 3.000 operaris que hi ha treballant al Camp Nou només una mínima part són contractats directament per Limak. Són els més qualificats, com enginyers o arquitectes. El gran gruix són empleats subcontractats. La tasca de la constructora turca és la de dirigir l’orquestra, comprar els materials i buscar treballadors perquè els instal·lin. De la bona organització en depenen els eventuals retards, mentre que de la compra en depenen els possibles sobrecostos; dos punts calents que han provocat moments de fricció entre les parts implicades.

Els terminis no s’han pogut complir i això podria comportar penalitzacions milionàries per a Limak –Laporta va dir que podien ser d’un milió per dia de retard–. Però, com admet el Barça, la majoria de retards no són imputables a la constructora. Així que, de moment, ni s’han reclamat aquests diners ni està previst que es reclamin. "Fer-ho ara seria imprudent perquè només faria que generar desconfiança i començar una batalla legal que ho endarreriria tot encara més –diuen des dels despatxos nobles–. A més, Limak era la primera interessada en retallar terminis, perquè suposava pagar menys hores al personal".

Descartada la mà d'obra, el gran cavall de batalla per quadrar els números eren els materials. Haldun Firat Köktürk, director general de Limak, va aclarir a l’inici de la construcció que havia acordat un preu amb els subministradors per evitar desviaments a mitjà termini. Però això no ha estat ben bé així, ja que s’estan renegociant els preus a la baixa.

Aquestes empreses podrien plantar-se, però es mantenen al projecte i accepten asseure’s a la taula malgrat que el seu marge de benefici s’hagi vist reduït. "El Camp Nou és un projecte prou gran perquè surti a compte participar-hi. A més, dir «jo hi vaig ser» sempre es pot fer servir com a reclam publicitari", diu una de les empreses consultades, que evita donar detalls més explícits de la negociació al·legant clàusules de confidencialitat.

També hi havia la temptació d’inclinar-se per productes més assequibles. Una opció que ha quedat descartada perquè una obra com el Camp Nou està supeditada a uns estàndards de màxima exigència, sobretot pel que fa a l'estructura. Un graó per sota hi ha els diferents acabats, com paviments, enrajolats o pintures. Aquí hi havia un cert marge per tirar a la baixa. Però tenint en compte que l’estadi tindrà activitat cada dia i reunirà 100.000 espectadors per partit, la constructora turca tenia un dilema sobre la taula. "Negociar amb Limak és un malson. Ens colla molt i estem tot el dia parlant de preus. Però es nota que per a ells és un examen. És el primer estadi de futbol que construeixen i no volen que sigui l’únic. El seu prestigi està en joc", asseguren les empreses que treballen sobre el terreny.