I tot això sense Lamine Yamal...: els apunts en calent del Barça-Athletic

Triomf folgat (5-0) davant un Athletic Club que mai va ser rival per al Barça de Hansi Flick, que es planta a la final de diumenge com el gran favorit per tornar a aixecar el títol de la Supercopa d'Espanya. A continuació, uns apunts en calent de la semifinal.

Raphinha no era flor d'un dia. Un dels dubtes que va deixar la meravellosa temporada del Barça en el primer any de Hansi Flick a la banqueta és si Raphinha aconseguiria mantenir el nivell altíssim que va mostrar la campanya 2024-25. Tot i haver marcat 34 gols i haver repartit 26 assistències en 57 partits de blaugrana, no va rebre el reconeixement internacional que es mereixia: cinquè a la Pilota d'Or, i fora tant de l'onze ideal de la FIFA com de l'equip de l'any que selecciona FIFPro, l'organització mundial que representa els futbolistes professionals. Aquest curs, un cop superades les lesions, és fonamental per a l'equip. Ja suma 9 gols i 4 assistències en 16 partits.

Golejada sense Lamine Yamal. Hansi Flick ho té clar, si un futbolista no està al 100% no serà titular per decret. Ni tan sols Lamine Yamal, tot i que hauríem de veure què hauria passat si, en lloc d'una semifinal, s'hagués disputat la final. En tot cas, l'extrem, que no havia participat en les darreres sessions d'entrenament abans del partit, no va sortir de la partida. El dorsal 10 va entrar per disputar els minuts finals, quan tot ja estava resolt. El seu substitut va ser Roony Bardghji, que segueix aprofitant de valent les poques oportunitats que té.

Que la grip no tapi els ulls a De la Fuente. Un dels debats que havia protagonitzat la prèvia era el cara a cara a les porteries entre Joan Garcia i Unai Simón. El blaugrana arribava a la cita després d'una actuació brillant contra l'Espanyol, en què va ser decisiu per al triomf blaugrana. En canvi, el de l'Athletic havia deixat alguns dubtes després de la seva darrera actuació contra l'Osasuna, en què empassar-se un gol de falta va eclipsar les bones aturades que va fer contra els navarresos. En el cara a cara, Unai va ser el clar perdedor: va encaixar una maneta i va fallar estrepitosament en el tercer. No ho va veure en directe el seleccionador espanyol De la Fuente, absent per una grip.

L'Aràbia Saudita, quina pena. És una pena que s'hagi normalitzat que competicions esportives com la Supercopa, entre moltes altres, es disputin a països com l'Aràbia Saudita. És una monarquia absolutista en què els partits polítics i la dissidència estan prohibits; els drets de les dones continuen molt limitats; s'executen penes de mort, i els drets dels treballadors, especialment dels migrants en el sector de la construcció, són trepitjats fins al punt que hi ha hagut desaparicions i víctimes mortals. La seva pluja de milions els serveix per dur-hi competicions sota una falsa imatge d'obertura. Si s'hi juga la Supercopa és perquè Luis Rubiales –mitjançant la intermediació de Gerad Piqué– va signar un acord milionari fins al 2029.