Assegut a la taula de Messi

Fa un any al Barça es vivia com una tragèdia el fitxatge imminent de Kylian Mbappé per part del Reial Madrid, i ja hi havia qui interioritzava un “no hi haurà res a fer” preocupant. No cal dir que al club blanc ho celebraven fent lloc a la suposada setzena orelluda a les vitrines. En la comparativa de bar, el culer hi sortia perdent: amb un equip tan jove i amb una economia tan fràgil… ¿què podria fer el Barça per canviar el seu destí? Doncs bé: el destí l’ha reescrit, més enllà de la ment guanyadora de Hansi Flick, un geni de només disset anys que es vol menjar el món. Els blaugranes ja li han pispat dos títols als de Florentino, són a prop d’adjudicar-se virtualment la Lliga davant dels seus nassos i el tron de la Champions encara és possible gràcies, en bona part, a Lamine Yamal. 

L’anada de semis davant l’Inter serà recordada, amb emoció, com una revelació gairebé bíblica. Lamine Yamal es va erigir, en un escenari imponent per l’exigència del guió, en l’actor diferencial capaç de decidir el transcurs d’un partit, no només pel golàs antològic (i les pilotes al travesser i la creueta) sinó, sobretot, per la seva influència determinant. Simone Inzaghi encara s’estava fregant els ulls quan, a la sala de premsa, el va descriure com un talent únic que apareix cada cinquanta anys… i des d’aleshores s’acumulen els elogis d’exfutbolistes de la talla de Thierry Henry o Rio Ferdinand, passant per l’admiració de la premsa internacional. Això ja ho vam viure fa vint anys amb la irrupció de Leo Messi, però amb dues diferències destacables: no era tan rematadament precoç i el crac que sostenia l’equip era Ronaldinho.

Un bon exercici per dimensionar el que està fent Lamine Yamal és, precisament, viatjar al febrer del 2006 i repassar què va fer Messi amb divuit anys davant el Chelsea de Mourinho a Stamford Bridge. Ja sabeu com va anar: l’anada de vuitens de final, Del Horno i el “teatro del bueno”. Lamine Yamal es pot asseure a la mateixa taula d’aquell Messi i, no només parlar-li de tu a tu, sinó fer-ho sabent que li treu un any d’avantatge. La Masia està brindant a la història del futbol una nova llegenda, però dependrà del davanter de Rocafonda instal·lar-se a l’Olimp dels déus per sempre més. El que ha fet Messi encara més gran és haver-se mantingut impertorbable en el temps amb una fam inesgotable i sense pietat per ser el millor. Aquesta fam –i que el club l’ajudi a alimentar-la— serà el llistó que marcarà la carrera de Lamine Yamal i dictarà si no només és el seu any, sinó també l’inici d’una nova era.