Barça
Esports  /  Barça 11/11/2022

Per què el Barça és incapaç de treure profit de 400 milions de fans?

Els grans clubs europeus tenen milions de fans, però no acaben de traduir aquest seguiment massiu en ingressos

3 min
Aficionats del Barça al Camp Nou

Barcelona"El futbol cada vegada és menys esport i cada vegada és més negoci". La frase la va dir Ferran Soriano en una conferència a Esade. Una afirmació que pot ser, perfectament, el lema dels despatxos de qualsevol gran club europeu. En aquella xerrada, l'antic vicepresident econòmic del Barça i actual CEO del Manchester City posava l'accent en la necessitat d'obrir noves vies de negoci. Si en els seus orígens els clubs vivien dels socis i de la venda d'entrades, més endavant s'hi van afegir la publicitat, la televisió i el marxandatge. Però amb la globalització digital, les noves tecnologies i els smartphones va aparèixer una nova via per arribar als aficionats d'arreu del món i vendre'ls coses. Són aquests, els seguidors escampats pel planeta, els que els principals equips volen reclutar per obtenir-ne un rendiment econòmic. Ara bé, el projecte, que tothom té clar, continua sense arrencar del tot.

"L'estratègia digital és el Sant Grial que tothom busca", deia Dídac Lee, antic directiu del Barça, en una entrevista a l'ARA. El Barça, com el City i la resta de grans clubs europeus, també té una divisió creada per explorar aquest mercat. La temporada 2018-19, l'última abans de la pandèmia, tenia detectats uns 400 milions de seguidors a tot el planeta. Però, d'aquests, només 4 milions van trepitjar físicament el Camp Nou. "Això és un 1%. Si arribem al 99% restant, si detectem aquest aficionat i el convertim en client, si li venem coses directament sense intermediaris, ens permetria fer créixer exponencialment el nivell d'ingressos", afegia Lee.

Fa més d'una dècada que el Barça va posar en marxa l'àrea digital, que el 2020 va arribar a facturar 100 milions. De fet, l'aleshores president Bartomeu calculava que podria triplicar la xifra de negoci en només cinc anys. Però va arribar la pandèmia i els plans se'n van anar en orris. Avui, amb Joan Laporta a la llotja, el Barça també pensa en l'àrea digital per obtenir més ingressos. Serà, conjuntament amb l'Espai Barça, una de les vies que han de catapultar la facturació de l'entitat els anys vinents. Serà a través de Barça Studios, la societat que aquest estiu s'ha venut parcialment a Socios.com i a Orpheus Media –tenen un 49% de les participacions– per aconseguir ingressos extraordinaris i inscriure jugadors. Segons la memòria de l'entitat, va ingressar 197 milions d'una empresa "dedicada a l'explotació dels nous actius digitals del club, com són els NFT i el metavers". La incògnita és saber quin recorregut tindrà i si es compliran les expectatives de negoci.

L'estudi de les finances del futbol demostra l'estancament dels ingressos de l'àrea comercial

De moment aquest seguiment massiu a tot el planeta no es tradueix en gaires ingressos més. Augmenta la facturació, sí, però poc. El volum de negoci no s'acosta al que preveien els seus ideòlegs fa alguns anys. Ho demostra l'informe Les finances de les 5 grans lligues del futbol europeu el 2020/2021, elaborat pels economistes Josep Sanfeliu Ribot i Martí García Pons. Aquest estudi, que segueix el que feia el malaurat Josep Maria Gay de Liébana, mostra un estancament de la facturació de l'àrea comercial, sobretot d'ençà de la pandèmia. Les grans lligues van facturar 3.679 milions d'euros en l'àrea comercial, el curs 2018-19. La temporada 2020-21 van ser 3.532 milions: una davallada de 147 milions. Si no fos pels ingressos televisius, la competició hauria tingut molts problemes per sobreviure en un moment en què el ticketing va caure en picat perquè es van tancar els estadis.

Els clubs han fet una aposta per les xarxes socials, on cada any augmenten la presència, sobretot a Facebook i Instagram. El Barça, segons la seva darrera memòria, té 266 milions de seguidors únics que reben diàriament comunicacions de l'entitat. Com que el Barça i els altres equips encara no han trobat la fórmula per monetitzar directament aquesta relació –es fa, però de manera encara minoritària–, els clubs aprofiten les xarxes per potenciar la marca i donar visibilitat als patrocinadors. És a dir, que serveixin en part com a eina per informar-se i, en part, com a aparador publicitari.

El Reial Madrid és, segons l'estudi presentat al Col·legi d'Economistes, l'equip amb més seguidors a les xarxes socials, 277,4 milions. El segueix ben de prop el Barça, amb 273,9. Després venen el Manchester United (176,8) i el PSG (142,6). Del top 20 de clubs europeus, aquests quatre acumulen gairebé la meitat del total de seguidors a les xarxes (49,6%). Ara bé, en termes d'ingressos només representen un 29,1%. I la diferència és encara més abismal si només es té en compte el Barça i el Madrid, dos clubs que aglutinen el 31,4% de seguidors d'entre els vint que més facturen a Europa, però que només suposen un 15,3% de la facturació. Qui trobi la fórmula de l'èxit i converteixi tots els seguidors en clients haurà guanyat la partida.

stats