El calvari de Nico Williams

BarcelonaEl que apuntava que seria una temporada de consolidació per a l’Athletic Club ha acabat convertint-se en una cursa d'obstacles. A Mestalla, els bascos van haver de suar fins a l’últim minut per assolir el bitllet per a les semifinals de la Copa del Rei contra el València (1-2). L’optimisme inicial s’ha anat diluint amb el pas de les jornades. L’equip d’Ernesto Valverde penja d’un fil aquest curs. Viu a només tres punts del descens i recentment eliminat de la Champions League, en un context esportiu molt més fràgil del que s’esperava. Un dels noms propis d'aquesta desfeta és Nico Williams, víctima d'un calvari amb les lesions.

Després d'un nou estiu a l'òrbita del Barça, l'extrem navarrès, renovat com a athleticzale a preu d'estrella, ha tornat a patir problemes derivats de la pubàlgia que arrossega des de fa mesos. Segueix gestionant unes molèsties recurrents i, a hores d’ara, no se sap amb exactitud quin és el seu moment físic real ni en quin punt es troba dins del procés de recuperació. Ja són nou els partits que s’ha vist obligat a seguir des de la graderia aquest curs. A Bilbao, la preocupació no deixa de créixer mentre el dubte sobre l’estat de Nico continua planant sobre la Catedral. No és titular perquè no pot, però alhora no accepta deixar de trampejar amb les càrregues.

En aquest context, el gran beneficiat és, paradoxalment, el Barça, que va insistir en el fitxatge de Williams per segon any consecutiu. Joan Laporta volia reunir-lo amb Lamine Yamal i estava disposat a pagar els 62 milions de la seva clàusula de rescissió. Finalment, però, el jugador, que demanava garanties d'inscripció per segellar l'acord, va decidir continuar a l’Athletic, que el va renovar fins al 2035 amb un sou de 7 milions d’euros nets per temporada, una xifra que pot augmentar amb primes i variables fins a situar-se al voltant dels 9 o 10 milions nets anuals, i que el converteix en el jugador més ben pagat de la plantilla.

Vist amb perspectiva, el Barça s'ha estalviat un maldecap amb Williams, que aquesta temporada només ha jugat quatre partits oficials complets i suma tan sols quatre gols i tres assistències. Són números discrets, i les sensacions físiques no l'acompanyen. Amb tot, es resisteix a fer un pas al costat per recuperar-se d'una pubàlgia que, en els pitjors casos, pot requerir cirurgia. Ara mateix prefereix jugar amb dolor que exposar-se a perdre's el Mundial d'aquest estiu, una cita en què es veu titular a la banda contrària de Lamine Yamal. En aquest camí d'espines, a més, ha tornat a topar amb la vandalització del mural que té amb el seu germà a Barakaldo.

Els 62 milions del Barça que no van volar cap als comptes de l'Athletic es van redistribuir de manera molt més intel·ligent per reforçar diverses posicions de la plantilla del primer equip. Laporta i Deco van invertir 25 milions d'euros en Joan Garcia, van tancar la cessió de Marcus Rashford i van completar l’operació amb l’aposta de futur que representa Roony Bardghji, incorporat per només 2,5 milions. Tres perfils diferents, tres necessitats cobertes i una inversió global que, veient-ne el rendiment a mitja temporada, sembla molt més equilibrada que no pas assumir un sol fitxatge de risc elevat.

L’ombra sueca de Nico

Cal aturar-se en Bardghji. Obligat a buscar alternatives després de les carabasses de Williams, el Barça va trobar part del consol en el jove davanter suec, incorporat en el marc d'una operació de baix risc financer. Les estadístiques de Roony, comparades amb les del seu homòleg a l'Athletic, són notables. Acumula 2 gols i 4 assistències, però amb només 490 minuts (259 a la Lliga, 84 a la Champions, 75 a la Copa i 72 a la Supercopa). Els guarismes de Williams, quatre gols i tres assistències, s'han de repartir en 1.618 minuts de joc. Un rendiment pobre per a un futbolista cridat a marcar diferències, liderar l’atac del seu equip i justificar una inversió de primer nivell. La comparació resulta encara més eloqüent si es té en compte el rol, el cost i les expectatives de cadascun. Mentre Nico continua lluitant per trobar continuïtat física i l’Athletic mira el calendari amb inquietud, el Barça, líder de la Lliga i viu en totes les competicions, observa des de la distància amb la sensació clara d’haver esquivat una bala.