El Barça no pot somiar en universos paral·lels

Fa dos anys i mig, el barcelonisme resava perquè l’equip no sortís golejat del camp del Bayern; ara, està enrabiat per haver caigut eliminat contra el PSG després d’haver tingut a la butxaca el bitllet per a les semis de la Champions. Qui l'hi havia de dir, a Xavi, quan va anunciar la seva dimissió en diferit, que tindrien contra les cordes un dels candidats al títol! Aquest ja és un triomf que ningú no podrà prendre a l’entrenador ni a una plantilla que ha sabut rebel·lar-se contra les seves limitacions. Mai sabrem què hauria passat si Araujo no hagués fet falta a Barcola: forma part d’un univers paral·lel que només podria aparèixer a la sèrie animada de culte Rick and Morty. Seria un capítol en què el Barça aixecaria l’orelluda a Wembley, es multiplicarien miraculosament els ingressos, Xavi es quedaria per aclamació popular i Bernardo Silva –i fins i tot Haaland– serien fitxats i inscrits sense problemes. 

Com que no vivim en una història fantàstica, la realitat ha tornat a colpejar-nos quan, il·lusos, ens havíem permès abaixar la guàrdia. Durant 120 minuts vam ser feliços i vam oblidar-nos que les tenebres del 2021 encara ens persegueixen, sobretot quan pensem que el futur continua sent més incert del que es mereixeria la institució. Xavi, l’entrenador que ha augmentat l’autoestima de l’equip, que ha potenciat una fornada de joves que són el millor del seu llegat i que va liderar la consecució d’una Lliga contra el Madrid campió d’Europa, té decidit plegar perquè no hi ha un projecte esportiu sòlid a llarg termini. No es veu amb cor de jugar i competir millor si no li porten futbolistes diferencials de debò. La caixa i la piloteta van de bracet, i Joan Laporta no ha fet prou bé els deures que li pertocaven. 

Tot apunta que, si no hi ha un gir inesperat, ja no sabrem si Xavi podria tenir més recorregut amb més recursos: un altre univers paral·lel per a guionistes creatius. Arribats a aquest punt: i ara, què? Tornen, com si fos el dia de la marmota, les mateixes preguntes de sempre: quin Barça volem? Urgeix la reconstrucció o el curtterminisme dels títols? Quin tècnic pot encaixar en un context tan complex com aquest? Si no hi ha diners per seduir un candidat top, ¿l’única alternativa que se li acut a Laporta és Rafa Márquez? Per què van acomiadar arbitràriament García Pimienta? D’on sortiran els 100 milions d’euros que fan falta de la palanca fantasma per poder fer les paus amb la Lliga i aspirar a operar amb normalitat al mercat? President, s’està fent tard.