Barça

Les 3 claus del Barça-Chelsea

L'actitud desafiant dels blaugranes en els duels catapulta Messi i desfà el partit al minut 2

NATÀLIA ARROYO
NATÀLIA ARROYO

Amenaçar amb la possessió

L'onze de Valverde era una invitació a no especular amb l'1-1. L'entrada d'Iniesta i Dembélé garantia mirada vertical durant l'atac posicional. Amb el manxec, el Barça es va assegurar el funcionament del triangle amb Alba i Suárez, que hi va anar caient.

L'aposta pel francès implicava treure suc al seu atreviment, tant per fora com per dins, i compensar el peatge de la seva imprecisió. Qui més va beneficiar-se d'aquest context més dinàmic va ser Messi, elèctric tant per anar a l'espai com per sumar passades.

Ajustar-se bé defensivament

L'èxit del triomf va passar, sobretot, per la consistència defensiva d'un Barça que és una roca. Implicat, patidor, madur. Va saber patir en el tram de deu minuts immediats al primer gol, que va ser quan més va atacar el Chelsea. L'equip 'blue' va buscar les pessigolles a Dembélé, exigit per les pujades de Marcos Alonso. Willian també emprenyava, movent-se per la zona de Hazard.

Però la influència del belga es va diluir després, quan la pressió blaugrana va començar a fer efecte i va retornar el joc a camp contrari. El Barça va provocar l'error del Chelsea amb habilitat, convidant Christensen a allargar les conduccions pel carril central i bloquejant-li l'accés a Willian, Hazard i Giroud. Tot estava controlat.

Guardar i rematar la classificació

El 2-0 pràcticament va liquidar l'eliminatòria al descans i, per si de cas, el comportament sense pilota del Barça per no trontollar en les primeres accions d'atac del Chelsea va confirmar que la classificació estava encarrilada. Paulinho per Iniesta va ser el primer moviment per enfortir l'esquema i el brasiler va acabar fent de pivot al costat de Rakitic quan Busquets va demanar el canvi. El Barça, ja amb André i Aleix al camp, va acabar sent encara més sòlid sense pilota i va deixar morir el partit amb calma.

Més continguts de