Les claus del Barça-Dépor

BarcelonaSense fer un primer temps brillant, el Barça ha entrat al descans amb el partit resolt: 3-0 i el Deportivo de la Corunya obligat a canviar de pla per intentar puntuar, encara que fos a la desesperada. La contundència blaugrana ha sigut incontestable, conseqüència d'un plantejament innovador de Luis Enrique, que ha apostat pel 3-4-3 que ja ha ensenyat en altres ocasions. Aquest cop, l'esquema ha resolt l'absència d'un lateral dret (amb Sergi Roberto descartat per molèsties i Aleix Vidal, per decisió tècnica), ha facilitat la sortida de pilota contra un adversari que pressionava alt amb dues puntes i ha permès acumular elements prop de l'àrea per guanyar impacte ofensiu. Prou arguments per evitar ensurts i endur-se una victòria clara sense patiments al Camp Nou: 4-0.

A primer cop d'ull ja s'ha apreciat la principal novetat que insinuava l'alineació: Mascherano, Piqué i Mathieu han conformat una defensa de tres; Rakitic i Busquets han fet de doble pivot, acompanyats de Digne pel carril esquerre i Arda Turan pel dret; a dalt, Neymar, Suárez i Rafinha.

Amb un Barça amb possessió, el dibuix ha facilitat la progressió blaugrana, que s'ha pogut instal·lar a camp rival amb comoditat. Un cop allà, tenia garantida la profunditat amb Suárez entre centrals i l'amplitud amb Digne i Rafinha o Arda, cosa que ha permès que els de dins anessin provant de trepitjar àrea: Neymar ha buscat recepcions per fer l'acció individual, i Busquets o Rakitic (o fins i tot Piqué) han intentat algun desmarcatge en ruptura. El Barça no ha generat infinites ocasions, però ha procurat tenir pes a l'àrea gallega amb continuïtat.

El pla defensiu del Deportivo s'ha vist obligat a un replegament més baix del que potser pretenia Garitano. La prioritat semblava que atapeïa clarament el carril central per expulsar el joc blaugrana a les bandes o a zones endarrerides, però malgrat construir una estructura prou espessa amb un 4-4-2, amb Mosquera trencant la línia per controlar les recepcions interiors, no ha pogut impedir que la circulació blaugrana fos plàcida. El Barça sempre ha trobat un home lliure per jugar.

I això que, d'entrada, les intencions gallegues eren agressives, ambicioses, amb una pressió alta que havia d'incomodar la primera fase de joc del Barça. Però, ja sigui a través de Ter Stegen en la primera passada o de Piqué situat en zona de pivot, l'equip de Luis Enrique ha trobat sortides clares per iniciar el joc sense caure en els errors que l'havien condemnat a Balaídos.

Malgrat l'escenari plàcid, el Barça no s'ha pogut estalviar moments incòmodes abans de dominar en el marcador, sobretot quan el Deportivo ha allargat la fase ofensiva i ha fet defensar el Barça a camp propi. Aquí, el 3-4-3 es convertia en un 4-3-3 que tenia Mascherano de lateral dret i Digne de lateral esquerre. Però Bruno Gama primer i Babel després no han sigut capaços d'inquietar l'argentí, que era la peça dèbil de l'engranatge, tan pròxim a la banda. Ter Stegen pràcticament no ha hagut d'intervenir.

La frustració del Dépor ha sigut que, en el procés d'anar a buscar el 3-1, Luis Enrique ha donat entrada a Leo Messi (per Busquets, cosa que ha enviat Rafinha al doble pivot) i, en la segona pilota que ha tocat, l'argentí ha perforat la xarxa de Lux per fer el quart gol blaugrana. El partit no només estava vist per a sentència (encara ho ha estat més quan el Deportivo s'ha quedat amb 10 per l'expulsió de Laure), sinó que també tenia la versió més motivada d'un Barça que havia de complir una missió: que Paco Alcácer estrenés el seu compte golejador. Però l'exvalencianista ha topat amb Lux en dues clares ocasions i ha rematat massa desviat en l'última del partit.