Les claus del Barça-Dépor

BarcelonaDiuen que, quan t'atrapa un remolí a l'aigua, has de mantenir la calma, deixar que t'arrossegui fins a baix per agafar el corrent inferior i sortir bussejant. Metàfores al marge, és el que ha fet el Barça a la Corunya: després d'uns dies de deixar-se arrossegar per la inèrcia d'un remolí que l'ofegava, el Barça ha trobat al fons les essències del seu futbol i l'ha posat en pràctica a Riazor. De baix a dalt. Amb serenor. Altre cop. Per agafar aire. Per golejar (0-8). Altre cop.

Els blaugranes han completat un partit pràcticament impecable. Madur. Sobri. Com si res hagués passat els últims dies. Com si el trident mai hagués patit una sequera golejadora. Com si l'equip mai hagués deixat de pressionar per anul·lar els contraatacs rivals. Com si l'equip no hagués trontollat quan el venien a buscar a dalt.

El Dépor ha sigut víctima de la revisió del guió blaugrana, del seu retorn a la millor versió: un equip que es desplega ample i profund, que colpeja a l'àrea rival i que no deixa que l'adversari s'aproximi a la pròpia (o ho minimitza moltíssim). I, també, òbviament, que es troba amb aquella dosi de sort que l'acompanya en la inèrcia del partit.

Per a Luis Enrique, ja en la prèvia, una de les claus del partit era resoldre com i on voldria defensar el Deportivo. Al Camp Nou, l'equip de Víctor Sánchez havia innovat amb una fórmula atrevida d'un 4-3-1-2 en què, en molts moments, eren tres els futbolistes que es despenjaven, despreocupats del replegament dels companys i esperant la sortida al contraatac. I a Riazor, el conjunt gallec ha arrencat el partit amb una altra idea, més prudent: un 4-4-2 més tradicional, amb Lucas Pérez a dalt i Oriol Riera lleugerament més implicat en fase defensiva, atent als moviments de Sergio Busquets.

Però el dibuix ha sigut una mena de trampa, un engany de només 5 minuts. De seguida, el Dépor ha canviat de cara per plantejar un duel similar al de la primera volta, amb Cani agafant el doble rol d'esperar el contraatac amb una implicació defensiva molt menor que la de la resta de migcampistes.

Aliè a aquesta mutació, el Barça ha seguit amb el seu pla de partit, que d'inici ja tenia la intenció de prioritzar una possessió de pilota segura per davant d'una de vertical. L'objectiu era clar: no alimentar els contraatacs del Dépor amb alguna pèrdua de pilota innecessària. Tranquil, pacient, l'equip blaugrana s'ha dedicat a moure el joc de banda a banda, a anar-lo acomodant al que més li convenia. Era, també, la millor recepta per poder pressionar ordenadament després, com l'equip ha fet quan ha fallat alguna combinació.

I no era fàcil, perquè el Deportivo intentava estirar les línies, trencar l'esquema compacte amb què el Barça intentava domar el partit. El joc directe dels locals sempre ha sigut una amenaça incòmoda, sobretot si els gallecs aconseguien fer la segona jugada a prop de la frontal de l'àrea per carregar algun xut llunyà, però no ha sigut un ritme de joc que s'ha imposat. El Barça ha acceptat la lluita aèria sense perdre l'estabilitat.

Perquè, malgrat que en alguna ocasió ha aprofitat els espais que generava aquest context per contraatacar, no ha permès que el partit es descontrolés. Haver obert el marcador aviat amb un gol de Suárez (que ha vingut en un córner provocat per una ràpida transició) ha donat tranquil·litat per anar mastegant el partit sense haver-lo d'estripar a mossegades.

El 0-2 ha confirmat les bones sensacions d'un Barça que se sentia poderós, amo del partit, malgrat les rèpliques amb què el Dépor mirava de dir-hi la seva. Els gallecs han seguit alternant la seva estratègia defensiva, buscant capgirar la iniciativa del partit. Els de Víctor Sánchez han combinat el replegament (pla habitual) amb minuts de pressió alta quan el Barça iniciava el joc.

No ha funcionat. O, encara pitjor per al Deportivo, ha obert espais que el Barça ha sabut aprofitar. La inèrcia del primer temps s'ha exagerat en l'inici del segon, quan el Barça ha acabat de sentenciar el partit per no donar ales a un Dépor que ja li havia aixecat un 0-2 desfavorable en dues ocasions anteriors. En un contraatac, Rakitic, arribant com a quart home, ha fet el tercer a passada de Suárez, que ha fet el quart poc després després d'una assistència de Messi.

Aquest quart gol, més enllà de l'impacte en el resultat, ha sigut simbòlic. El millor resum del que estava aconseguint el Barça: jugar ample i profund, comandant el ritme a plaer. Ha pogut gestionar la possessió amb criteri, fent passar la pilota per pràcticament tots els jugadors i en diferents sectors del camp. Fent el camp gegant, un rondo immens, inabastable per a un Deportivo vençut.

L'equip blaugrana ha sigut capaç, en la mateixa jugada, d'arraconar el Deportivo a la seva àrea, fer-lo sortir uns metres, moure'l aquí i portar-lo allà per clavar-li el cop definitiu a tocar de l'àrea. Amb aquell domini territorial i temporal de les millors ocasions. Amb aquella superioritat de fa tres setmanes.

Amb aquella ràbia de qui ha estat patint en les últimes setmanes i s'aferra al millor dia per esclafar el rival.