La primera final a Riazor
Sant Joan DespíÉs un guanyador i el seu equip també ho és. En aquest to, gairebé desafiant, assaltava la sala de premsa Luis Enrique Martínez. Segur, tranquil, conscient. Sense amagar que el marge d’error és mínim i que el partit d’aquesta nit és complicat davant del Deportivo de la Corunya (20 h, C+Liga), el tècnic va admetre que el Barça està passant una dinàmica “negativa” però manté que és el favorit per guanyar la Lliga. “Si no ho pensés no m’asseuria en aquesta cadira”, va deixar clar. Sentir l’alè de l’Atlètic i el Madrid tan a prop, quan fa quinze dies els tenia a un mínim de dos partits de distància, no canvia les coses. La pressió, al cap i a la fi, ha sigut un habitant més al vestidor del Barça des del principi de temporada. “I tots plegats ja hi estem acostumats”, deia.
Quan el Barça acabi el seu partit, l’Atlètic de Madrid tot just serà al descans del seu contra l’Athletic Club a San Mamés (20.45 h, C+Liga) i el Reial Madrid estarà saludant el seu públic al Santiago Bernabéu després d’escalfar per rebre el Vila-real (22 h, C+Partidazo). Són dos partits difícils per als principals perseguidors dels catalans, però Luis Enrique no volia fer càlculs ni previsions. “Al final, la Lliga l’acabarà guanyant l’equip més regular de les 38 jornades. No el millor equip de les primeres 10 o de les últimes 10”.
Una ensopegada madrilenya, del bàndol que fos, tornaria a eixamplar la diferència a la classificació i donaria calma al barcelonisme, però el Barça ni s’ho planteja. “Només em preocupa jugar millor que el Deportivo i guanyar, i no serà fàcil”, es va limitar a dir el tècnic. És el discurs que els psicòlegs esportius consultats recomanaven ahir en aquestes pàgines. Un discurs que permeti a l’equip tornar a centrar-se en el partit present, deixant de banda els fantasmes en forma de falta de punteria, mals resultats o marcadors adversos des del principi. El Dépor de Víctor Sánchez reclama tota l’atenció, perquè ja ha demostrat en anteriors enfrontaments que té armes per ferir el Barça.
I Luis Enrique n’és plenament conscient. L’entrenador blaugrana va admetre que no té “un record gaire agradable” dels últims partits contra els gallecs. “Tenen diferents recursos, diferents possibilitats de generar-nos problemes. Dependrà del que decideixi el seu tècnic, si ens pressionen més amunt o més enrere, si torna a despenjar un parell de jugadors, com va fer a l’anada... És un equip que defensa molt bé i que ens ha plantejat una pressió alternativa. Haurem d’estar molt atents a tot el que facin i controlar diferents situacions”, va analitzar. Va entrar en més detalls però, sobretot, va deixar clar que el secret serà recuperar el ritme de joc, el nivell ofert contra el València. Repetir aquell partit però controlar millor les situacions defensives, que ara “penalitzen” molt l’equip. És la consigna, el missatge per afrontar com toca la primera de les cinc finals que li esperen al Barça fins a final de temporada.
“Això ho salvarem com a equip, no en tinc cap dubte”, va insistir. L’entrenador blaugrana confia en “l’actitud i la fe” de la seva plantilla, decidida a guanyar els cinc partits que queden. Ni tan sols la baixa de Gerard Piqué, un referent al vestidor, rebaixarà la motivació del grup. Tampoc la possible absència d’Arda Turan, que no va entrenar-se per culpa d’una gastritits. En canvi Rafinha va rebre l’alta mèdica i té opcions de tenir minuts després del desgast que acumulen al mig del camp Busquets, Iniesta i Rakitic, titulars diumenge al Camp Nou. Fins i tot Sergi Roberto, que va fer de lateral, podria asseure’s per deixar lloc al brasiler. Les altres opcions per a la banda dreta són Alves i Aleix Vidal, que van quedar-se a la banqueta contra els xe. Al bàndol gallec, Víctor ha arrencat la setmana amb els dubtes de Fede Cartabia i Oriol Riera, artilleria ofensiva.
Sigui com sigui, el Barça no canviarà el pla de partit perquè ara les coses no rutllin. És ara, en els moments difícils, quan toca donar la cara. Si més no, així és com s’ho planteja Luis Enrique: “Em va la marxa. Dec ser imbècil, o són els meus gens de Gijón. No sóc dels que s’ho passen bé en les victòries, jo funciono en aquests reptes d’ara. Si aixequem aquesta situació i guanyem la Lliga, ni t’imagines la festa que farem. Així visc la vida i l’esport”, va dir, en una de les respostes més sonades d’una compareixença en què també va deixar clar que li importa “poc” si no agrada la seva manera de ser i de fer amb la premsa. Ell vol guanyar.
