Les 3 claus de l'Sporting-Barça

Espai a l’esquena que queda sense explotar

Tot i que en algun tram va insinuar una pressió alta, l’Sporting de Portugal va tendir a recollir-se a zones intermitges per defensar-se. Deixava el Barça fer i pretenia ofegar-li la combinació entre línies, perquè no pogués consolidar el seu domini a camp rival. Va avançar la línia defensiva per convidar els blaugranes a desmarcar-se i jugar a buscar ruptures. A Suárez li va costar anar a l'espai per darrere de la defensa i, quan hi anava, va rebre poques passades. Qui més ho va intentar va ser Alba, però amb poca continuïtat.

Espai per davant de Battaglia

Tot i que no va repetir-se l'estratègia vista a Montilivi, amb Maffeo perseguint Messi exageradament, a Lisboa sí que es va apreciar un marcatge individual sobre l'argentí. Era Battaglia, un dels pivots dels portuguesos, qui s'encarregava d'incomodar cada recepció del 10. L'ha vigilat molt de prop, rondant-lo quan es veia a venir que rebria la pilota. L'efecte que va deixar això va ser algun forat exagerat al carril central, amb Battaglia i Mathieu enganxats al costat de Messi, i sobretot Sergi Roberto va intentar aprofitar-lo.

Atenció a la transició defensiva

Valverde n'estava especialment satisfet al final del partit: la solidesa defensiva del Barça va ser força alta, tenint en compte els perills al contraatac que detectava en l'Sporting de Portugal. Els locals pràcticament no van tenir possibilitats de córrer, ni a través d'Acuña ni de Martins per fora, ni amb les seves referències en punta. La pressió sobre la pèrdua va funcionar prou bé, fins al tram final, quan el Barça gestionava més que anar a l'atac i va perdre la dosi de profunditat que calia per no patir tan enrere.