Futbol - Primera Iberdrola

El coronavirus interromp el millor any del femení

Després de Budapest, les jugadores van entendre que havien d'entrenar-se més hores per fer el salt

Una derrota contundent va ser l’inici d’una impecable cadena de victòries. Quan el Barça va confirmar que estava massa lluny de l'Olympique de Lió a la final de la Champions de Budapest, ara fa tot just un any, es va veure clara la direcció de la millora que s’havia de fer: “Són més ràpides i més fortes que nosaltres. Hem d’entrenar més per acostar-nos-hi”, s’admetia al vestidor, amb la frustració ben viva d’haver sigut incapaces de frenar Hegerberg, Marozsán, Bronze, Le Sommer o Van de Sanden.

El Lió és un malson per al Barça

La lliçó d’aquell 18 de maig, sumada a la sensació d’estar-hi a prop però no poder fer res contra les seleccions més potents del Mundial, va marcar un nou objectiu a les jugadores: arribar a ser com elles. El còctel ambiciós va traçar un camí que uns mesos més tard va convertir l’equip de Lluís Cortés en el més poderós de la Primera Iberdrola (títol que la RFEF va confirmar-li fa pocs dies després de concloure d'urgència el campionat) i en un dels equips més perillosos d’Europa, sobretot a casa. Ha acabat sense perdre cap partit oficial aquesta temporada, amb una mitjana de 4,1 gols per partit i només 0,3 en contra. El Lió i el Wolfsburg, també invictes, anaven a ritme de 4,2 i 4,6 gols per partit a les seves competicions. La millora és clara respecte a l’any passat, quan es marcaven 3,1 gols i se n’encaixaven 0,5.

Quin és el secret d’aquest salt de qualitat? “La raó principal és que les jugadores estan receptives. Són les primeres que han acceptat que s’ha d’entrenar més”, reconeix Lluís Cortés. Aquest és un punt important. La qualitat diferencial dels reforços (amb Hansen i Oshoala al capdavant), la feina minuciosa per a la millora tàctica, tant col·lectiva com individual (amb més feina d’anàlisi de l’ staff i més hores de treball específic de les jugadores) i un control més detallat en aspectes nutricionals han completat la mutació. “La majoria de jugadores asseguren que estan en el seu millor moment esportiu”, es reconeix a la Ciutat Esportiva Joan Gamper. I no és casualitat.

97 hores més de camp

Després del 10-1 davant la Reial Societat a la Supercopa d’Espanya, el tècnic blaugrana va reconèixer que si el Barça era millor es devia, sobretot, al fet que  havia augmentat la càrrega de treball respecte a anys anteriors. El club blaugrana va tancar el primer tram de la temporada (comptant fins al desembre) amb 97 hores de camp i 12 hores de treball de força a la carpa més que durant el mateix període de l’any anterior.

12 hores D'entrenament de força

Fins al desembre, l'equip comptabilitzava 14 sessions més que en el mateix temps de l'any passat, amb 33 visites més a la carpa.

En dies d’entrenament implica que s’han fet 14 sessions més que el curs passat, però sense que afectés necessàriament els dies de descans de les jugadores. S’ha augmentat el volum de dobles sessions (15 més, en les quals s’hi han inclòs més partits amistosos) i gairebé s’ha doblat el pas per la carpa (33 visites més) per incloure-hi treball de força. Sumat a una pretemporada més controlada que quan es va viatjar als Estats Units, l’augment és més que substancial.

Més esforços i més ràpids

Però apujar el volum de treball no necessàriament ha de derivar en millora si la qualitat de l’entrenament no permet aprofitar l’augment en quantitat. I aquí és on el Barça posa la lupa i treu pit. Les dades de GPS de les jugadores constaten que l’equip, ara, fa més esforços a alta intensitat que abans. La distància recorreguda en partit, si fa no fa, és similar a la d’abans però ara les futbolistes donen molts més valors superiors als 24 i 21 quilòmetres per hora que abans. És a dir, esprinten més cops i mantenen un ritme alt durant molts més metres. La seva capacitat de recuperació també és millor. “La incorporació de jugadores ràpides ens ha ajudat a apujar el nivell”, afirma Berta Carles, preparadora física de l’equip.

Reducció dels índexs de greix

Un altre dels aspectes en què més s’ha detectat la millora de la plantilla és en els valors de pes i massa muscular. Segons els registres del club, des de la professionalització l’any 2015, i de mitjana, l’equip ha reduït en més d’un 5% els seus percentatges de greix. Al tancament d’aquest 2019, l’equip estava un 0,5% millor que a la final de Budapest.

0,5% Reducció de l'índex de greix

En dades del desembre, la plantilla del Barça havia reduït en mig punt els percentatges de greix respecte a com es va arribar a la final de la Champions. En cinc anys, s'han reduït cinc punts.

L’explicació és clara: s’està fent un seguiment nutricional molt més exhaustiu (a través de l’especialista Mireia Porta, que ja va incorporar-se a mitjans de la temporada passada) i el biotip de la jugadora que s’ha incorporat a la plantilla ha canviat. S’està molt més a sobre dels menús als hotels i del menjar que hi ha els dies de partit. Amb tot, els valors d’ara acosten la secció als paràmetres d’altres esports professionals i trenquen amb una tendència que alertava d’un lleuger sobrepes en les futbolistes.

Més staff i més professionalitzat

La millora futbolística del Barça femení no és exclusiva de les jugadores i s’ha fet notar també en la composició del cos tècnic, que cada vegada és més ampli. En el canvi de Xavi Llorens a Fran Sánchez, l’any 2017/18, el club anunciava amb orgull que s’incorporava nou personal a la dinàmica de l’equip: en total, eren 8 persones al primer equip. Actualment, Lluís Cortés dirigeix un grup de treball de 14 persones, amb un preparador físic extra per complementar el treball de Berta Carles (Jacob González, que prové del rugbi i que porta la part coadjuvant), dos ajudants tècnics (Rafel Navarro i Jonatan Giráldez), l’entrenador de porteres (Oriol Casares), dos analistes (Toni Gordo i Alberto Angelastri) i una psicòloga esportiva (Isabel García, exjugadora de futbol sala). A més, hi ha una doctora (Eva Ferrer) i dues fisioterapeutes (Judit Valencia i Isabel Arbonés), i estan a temps complet el delegat (Gonzalo Rodríguez) i l’encarregat de material (Rubén Jiménez).

La clau, però, no és només que a l’ staff siguin més gent, sinó que ara tothom té els rols molt ben definits. De fet, és habitual que durant els entrenaments, els analistes, l’encarregat de material o les fisioterapeutes ajudin a recollir pilotes, a moure miniporteries o a avisar l’encarregat del reg de quan ha d’activar el sistema per no interferir en la dinàmica de l’entrenament. “Tothom té una funció per a l’equip”, insisteix Cortés. Aquesta sincronia permet optimitzar molt més l’estona d’entrenament al camp i multiplicar les possibilitats.

Entrenaments i informes individuals

"Els petits detalls marquen la diferència"

Lluís Cortés Entrenador del Barça femení

Tenir més mans permet a l’estructura tècnica assumir treballs individuals que abans costaven més d’encaixar a l’agenda de preparació de l’equip. Ara gairebé cada setmana les sessions inclouen un dia d’entrenament específic. Són dies de tasques personalitzades, destinades a corregir aspectes molt concrets de les jugadores: exercicis per a les centrals, situacions de banda per a les extrems i laterals, accions de joc per a les jugadores interiors, etc. “Són els petits detalls que marquen la diferència”, considera el tècnic balaguerí.

Després de cada partit cada jugadora rep un vídeo específic amb la seva actuació, puntualitzant sobre les coses que ha de millorar o que ha de corregir. “Aquesta part individual està tenint molt bona acollida, la jugadora sent que millora i això li agrada”, admet Cortés. És la mateixa sensació que reconeixen des de la parcel·la física els preparadors, Berta Carles i Jacob González: “La clau de tot és que la jugadora ens demana més. És ella la primera que vol millorar”.

Dades de tot

22 Remats per partit

L'equip rep informes setmanals amb dades de rendiment: l'any passat l'equip xutava una mitjana de 16 vegades per partit i enguany ha augmentat la freqüència de remats.

A banda dels informes i els entrenaments individuals, l’equip també ha perfeccionat la seva feina d’anàlisi col·lectiva. L’era de les dades ha envaït també els despatxos de la Ciutat Esportiva Joan Gamper. Juntament amb altres departaments del club, de cada partit se n’extreuen centenars de dades que permeten a Cortés afinar moltíssim el rendiment del seu equip. Així, per exemple, té comptabilitzades les ocasions, de quina manera es produeixen i quines jugadores les protagonitzen. El mateix amb les ocasions rebudes, el volum de possessió i temps efectiu i moltes més dades.

Amb tot, es conclou que l’equip enguany té una mitjana de 22 remats per partit, quan l’any passat en feia 16. També ha millorat el registre de recuperacions, de les quals el 43% són a camp contrari. A camp propi s’ha reduït el percentatge de pèrdues de pilota (16%) i, en general, l’equip gestiona millor la possessió: el 51% de les vegades que l’equip té la pilota, genera una arribada.

L'embrazinda que portava el femení, però, s'ha vist ara interrompuda per la crisi del covid-19, que ha obligat a aturar-ho tot. Les jugadores tenen vacances fins a l'última setmana de maig, quan haurien de saber si s'han de reactivar per rematar la Champions, o no. L'aturada ha tallat el ritme que portaven però no ha canviat la seva ambició. L'objectiu segueix sent el mateix: poder fer patir el Lió si es repeteix la final de l'any passat.