El cost econòmic de l'eliminació del Barça a la Champions

BarcelonaNo va poder ser. Entre la plàcida victòria del Benfica a casa contra el Dinamo i la incapacitat del Barça per ni tan sols fer-li pessigolles al Bayern, la culerada no podrà gaudir de la Champions al Camp Nou i haurà d'acostumar-se als partits en dijous a l'estadi. L'Europa League serà el consol per als de Xavi Hernández en aquesta temporada de transició nascuda de l'adeu de Messi i la nefasta herència econòmica que la junta de Joan Laporta ha de gestionar.

Els blaugranes no van aconseguir l'objectiu sota la neu de Munic, amb una plantilla debilitada en relació amb les de cursos anteriors, i després d'acabar la primera ronda de la màxima competició amb set punts i un balanç golejador negatiu (dos a favor i nou en contra). Les dues victòries per la mínima (1-0 i 0-1) contra el Dinamo de Kíev han sigut insuficients per driblar la primera eliminació en fase de grups de la Champions en 21 anys. Des de la temporada posterior al centenari que el Barça no queia tan aviat a la Copa d'Europa. Els de Xavi estaran al sorteig de dilluns a Nyon, però no al de la Champions, sinó al de l'Europa League, una competició inèdita al club sota aquesta denominació.

L'eliminació del Barça obre un punt i a part a la temporada de transició que viu l'equip. Amb la Lliga pràcticament impossible, la Supercopa, la Copa del Rei i ara l'Europa League semblen objectius més a l'abast del nivell de la plantilla que hi ha. Però, atenció, perquè al segon torneig continental, que el Camp Nou no veu des del 2003, hi ha rivals potents. Per exemple, els dos clubs anglesos, el West Ham i el Leicester, parteixen entre els favorits. El Lió, el Mònaco i l'Olympique de Marsella també són oponents seriosos, així com els equips que, igual que el Barça, venen de la Champions: el Porto, el Leipzig, el Borussia Dortmund, el Zenit o el Sevilla.

Menys primes salarials

Si esportivament és rellevant que el Barça no hagi pogut conservar la condició d'equip de Champions, la lectura en clau econòmica tampoc es queda curta. D'entrada, perquè mantenir la plaça a la màxima competició hauria ajudat a aconseguir patrocinadors, un objectiu imprescindible perquè la institució pugui recuperar ingressos en un exercici, el 2021/2022, en què encara es preveuen pèrdues. Més enllà dels espònsors que es busquen, i dels que s'haurien pogut renovar més fàcilment, els diners també haurien procedit de la mateixa competició pel simple fet de continuar-hi. De totes les quantitats associades a aquesta classificació frustrada, la més grossa era de 9,8 milions, que és el que percep cada equip que aconsegueix superar la fase de grups.

Així mateix, jugar els vuitens de final hauria permès aspirar a ingressar 10,6 milions més en cas de classificació per als quarts. De fet, aquesta és la xifra que el Barça històricament calcula als pressupostos d'ingressos de cada any, si bé és cert que, a efectes de salaris esportius, arribar tan lluny a la Champions també comporta més despesa. Ara, anar a l'Europa League pot arribar a suposar 15,6 milions només en cas de guanyar-la. Per tant, el CEO Ferran Reverter i el vicepresident Eduard Romeu hauran de refer les previsions per poder redreçar els números d'un club amb el deute disparat i excedit en matèria salarial.