Europa es torna a rendir a Alexia Putellas

BarcelonaEuropa es torna a rendir als peus d'Alexia Putellas. La capitana del Barça rep per segon any consecutiu el guardó com a millor jugadora del continent en la gran gala de la UEFA celebrada a Istanbul. Per primer cop en la història, una futbolista repeteix com a guanyadora, i no és pas una coincidència que el trofeu tingui gravat el nom de la de Mollet de Vallès. Alexia ha sigut, des que el futbol femení ha començat a trencar prejudicis, la cara visible de tot el moviment. Ella ha encapçalat la revolució dins i fora de la gespa. Malgrat la dolorosa derrota a la final de la Champions, la capitana culer va marcar 11 gols en aquest torneig, cosa que la va convertir en la màxima realitzadora.

Ser la líder de l'expansió del futbol femení no és pas fútil. La càrrega emocional vinculada a un somni que ni tan sols s'havia imaginat com a possible li és difícil de gestionar, a la catalana. Entendre que s'han traspassat els límits del que era versemblant i que la nena que anava al Camp Nou amb un buf del Club Super 3 ara és una icona mundial no és fàcil. "Un gran poder comporta una gran responsabilitat", va dir el 32è president dels Estats Units, Franklin D. Roosevelt. Poques cites són més escaients per al moment que està vivint l'emblema culer. Alexia ha esdevingut molt més que una esportista, una futbolista o una persona. L'aura d'excepcionalitat que l'envolta i que encoratja moltes altres noies, nenes i dones a seguir-la l'omple d'orgull alhora que posa sobre ella un focus enorme.

"El meu paper [en el creixement del futbol femení] és el mateix que el de l'equip. El meu agraïment a totes les meves companyes, l'staff i els treballadors tant del Barça com de la selecció espanyola, perquè m'ajuden a millorar cada dia. No faig altra cosa que no sigui fer-ho el millor que sé i intentar que la gent s'emocioni. Tinc moltes ganes de poder tornar a fer-ho", ha explicat Alexia dalt de l'escenari mentre recollia el premi. Emocionada i agraïda, ha volgut deixar clar que ella, tot i ser la cara visible del canvi, ha recollit un premi que és la recompensa a una feina conjunta. "Els dos partits al Camp Nou van ser molt especials. Vaig complir un somni que tots els culers i ara totes les culers poden tenir, que és jugar en un Camp Nou ple", ha afegit.

La seva història d'amor amb la pilota va començar quan amb prou feines aixecava un pam de terra: primer des de la grada, després sobre la gespa. Amb l’autobús de la penya blaugrana de Mollet, la petita Alexia anava a veure els seus ídols al temple blaugrana. En aquells desplaçaments va descobrir el seu amor pel futbol i pels colors que ara la tenen com a insígnia. Baixava les escales del Camp Nou per seure al seu seient, amb els ulls com taronges absorbint tot allò que tenia al davant. Estava fascinada, com no podia ser d'una altra manera. Aquest amor innocent i pur cap a uns colors només el senten els més petits, aquells que entenen que la pilota és el centre de l'espectacle. Gaudir, passar-ho bé, celebrar gols amb les mans enlaire i quedar bocabadada amb els seus referents, uns referents que no sabien que cada una de les seves accions anaven formant la gran futbolista que avui dia és Alexia Putellas.

Una vida enganxada a la pilota

Aquesta petita enamorada del futbol va anar creixent, cremant etapes formatives, fins a arribar al primer equip del Barça, el club de la seva vida. D'aquella nena que sempre s'apuntava als partits a la plaça de l'Ajuntament i que portava la veu cantant al pati de l'escola, encara queden moltes coses. La valentia de fer-se seva la pilota, d'atrevir-se contra tothom i contra tot, encara està ben present en la migcampista, ja sigui en un partit al Johan Cruyff o en una final de Champions. La resiliència ha sigut el pal de paller de totes aquelles valentes que van decidir enfrontar-se a un món reservat per als homes amb una pilota als peus. Ara, malgrat ser la representant mundial d'aquest canvi, Alexia està lliurant la seva particular batalla.

Alexia fa mesos que no trepitja el verd vestida de curt i amb les botes posades. La lesió que té mortificat l'esport femení, el trencament del lligament encreuat, la va colpejar hores abans que Espanya fes el seu anhelat debut a l'Eurocopa. El cop va ser bestial. Després d'uns dies de repòs va passar per quiròfan i, des de llavors, la capitana ha focalitzat totes les seves forces en tornar tan aviat com pugui, però sense assumir riscos innecessaris. "Està molt bé. Té molt bones sensacions en tot", afirmen des de l'entorn de la jugadora. El temps de recuperació és llarg, uns deu mesos com va avançar l'ARA en el moment de la lesió, però cal anar amb peus de plom per poder tornar amb garanties. "Estic molt contenta d'aconseguir per segon any consecutiu aquest premi, sobretot en aquests moments, quan no puc fer el que més m'agrada. L'any que ve serà complicat, però estic desitjant tornar a jugar i entrenar. Estic recuperant-me dia a dia", ha explicat la protagonista amb el trofeu a les mans.

La millor jugadora d'Europa haurà de donar suport a les seves companyes des de la grada com a mínim fins al mes de maig, però no deixarà d'estar implicada en el dia a dia de l'equip. Sempre present, pendent de cada detall, Alexia continua la seva lluita personal mentre Europa es torna a rendir al seu talent i espera que es calci de nou les botes ben aviat.