La frase que va evolucionar fins a ser la marca perfecta
Narcís de Carreras va escriure fa 50 anys “El Barça és alguna cosa més que un club”
BarcelonaDe mica en mica, el Barça omple els forats dels seus llibres d’història, reivindicant una història centenària i rica que molts cops ha sigut ignorada. “És important saber d’on venim, tenir presents els noms clau de la nostra història”, deia dilluns Josep Maria Bartomeu durant la presentació del documental Gamper, l’inventor del Barça, on s’aporta llum sobre la figura del fundador del club. Precisament, Gamper va ser una figura clau a l’hora de convertir el Barça en més que un club, tot i que aquesta frase, com a tal, no es va verbalitzar fins un 17 de gener del 1968, ara fa mig segle, quan en el seu discurs de presa de possessió del càrrec de president, Narcís de Carreras va escriure, i poc després llegir públicament davant dels socis assemblearis del club, la frase “ el Barcelona es algo más que un club de fútbol ”.
Malgrat que el seu fill Lluís explica que el seu pare, el president Narcís de Carreras, solia improvisar els discursos perquè era un bon orador, ara fa 50 anys sí que va escriure el discurs en el qual va crear el lema que acompanya el Barça mig segle després. De Carreras, que prenia el relleu d’Enric Llaudet, va fer aquell discurs a la seu de Foment del Treball de la Via Laietana. De Carreras era una persona vinculada al catalanisme conservador de la Lliga, i ja en temps de la dictadura franquista els seus negocis familiars, en el món del tèxtil, van obrir-li les portes de la presidència del Barça. El sentit de la frase de Narcís de Carreras, però, era ben diferent al que prendria anys més tard, quan el 1973 Agustí Montal Costa va utilitzar el “Més que un club” com un dels seus lemes electorals després d’agafar la idea d’una campanya publicitària ideada pel futur escriptor Javier Coma.
El lema de Javier Coma
“Jo només vaig recollir el sentiment general del que representava el Barça en aquell moment a Catalunya. El que sentíem quan marcava un gol o guanyava un partit”, recordava el 2011 Coma, que el 1972 era un freelance del món de la publicitat quan Fernando Riba, secretari general del Barça, va encarregar una campanya de publicitat a Víctor Sagi, el publicista que anys més tard seria presidenciable del Barça. Sagi va delegar-ho en José María Ricarte, que va escollir per a aquesta tasca Javier Coma. La idea era trobar una frase per treure pit, ja que el 1971 la FIFA havia concedit al Barça el dret d’organitzar l’octubre del 1973 el primer Dia Mundial del Futbol, una iniciativa que s’havia de fer anualment amb un amistós entre els millors jugadors americans i europeus.
La idea de la FIFA va ser un fracàs i aquells partits no es van fer més, però la campanya publicitària del club sí que va triomfar. Javier Coma sempre va defensar que desconeixia que Narcís de Carreras ja havia parlat del “Més que un club” en el seu discurs. “La frase era al carrer, jo el que feia era escoltar la gent del carrer per entendre què pensaven, com veien les coses. A vegades feia enquestes, si calia, però el mèrit, si n’hi ha algun, va ser escoltar els aficionats. El concepte Barça era un símbol clar del catalanisme antifranquista. El Barça-Madrid era llavors, i amb més intensitat que mai, molt més que un partit”, explicava Coma als anys 90. El 29 d’octubre del 1973 diferents mitjans van publicar una doble pàgina per promocionar el partit sota el lema “ El Barça es más que un club ”.
Montal aprofitaria la frase per fer campanya sota el lema “Quelcom més que un club”, i va ser escollit aquell mateix 1973 president després de superar Lluís Casacuberta, que va fer campanya amb el lema “Visca el Barça”. Ja en plena Transició, Montal va prescindir del “quelcom” i vinculava així obertament el lema al moment polític que vivia Catalunya, que de mica en mica anava recuperant les llibertats.
El lema “Més que un club”, però, tenia tot el sentit, i de fet molts anys enrere ja s’havia escrit una frase similar. El 18 de novembre del 1918, quan el govern de la Mancomunitat de Catalunya havia presentat la campanya de l’Estatut d’Autonomia, Joan Gamper va sumar el Barça a la campanya, cosa que va provocar un article a La Veu de Catalunya del 25 de novembre del 1918 en què es deia que el Barça “d’un club de Catalunya ha passat a ésser el club de Catalunya”. Han passat gairebé 100 anys d’aquest article.
