Una genialitat de Lamine Yamal permet respirar al Barça
Gràcies a un gran gol del jove extrem del planter, els blaugranes sumen els tres punts davant el Mallorca en un nou partit gris (1-0)
BarcelonaEn un Barça caòtic, amb poca espurna, que sobreviu a batzegades i que llueix més orgull que futbol, la llum de Lamine Yamal és el far que il·lumina un camí amb més espines que roses. Un golàs del jove extrem de 16 anys, una rosca d'aquelles que entren a la porteria pintant una paràbola gairebé de dibuixos animats, va permetre al conjunt de Xavi Hernández abandonar la penombra contra el Mallorca i agafar una mica d'aire abans de la visita del Nàpols del pròxim dimarts (1-0).
Davant dels italians caldrà fer un partit molt més complet que contra l'equip de Javier Aguirre. Amb un plantejament defensiu i ordenat, el Mallorca n'havia tingut prou per deixar en evidència totes les mancances d'aquest Barça amb pilota durant bona part del partit. Fins que va arribar la genialitat de Lamine Yamal al minut 73. L'hispanomarroquí, que havia tingut una primera part força discreta, ja havia protagonitzat pocs minuts abans una rematada que va escopir el travesser. A la segona, la seva rosca trapella va petonejar la xarxa de la porteria. Va ser un d'aquells gols que fan aixecar el cul de la cadira. Per fi, després de 70 minuts soporífers, els aficionats i aficionades desplaçats a Montjuïc es van poder abraçar.
El gol va ser un alliberament, perquè fins llavors el Barça estava sembrant molts dubtes i es limitava a sobreviure davant d'un Mallorca poc atrevit en atac, però que ja havia provat alguna picossada del gegant Vedat Muriqui o del més veloç que talentós Cyle Larin. Si bé és cert que els equips entrenats per Javier Aguirre acostumen a ser un entrepà de pedres, també és una veritat tan habitual com catedralícia que al conjunt blaugrana li estava faltant molt futbol.
Sense les baixes sensibles de dos titulars indiscutibles com Frenkie de Jong i Pedri, Xavi va fiar la generació de joc al centre del camp a la inspiració d'un Ilkay Gündogan que va voler ser a tot arreu, però que li va faltar benzina en els moments decisius. L'alemany d'ascendència turca partia d'un hipotètic doble pivot amb Andreas Christensen, per acabar trepitjant metres a l'àrea rival. Massa distància per un futbolista que a l'afinat Manchester City de Pep Guardiola estava acostumat a brillar en distàncies curtes. No sé li pot recriminar a Gündogan no intentar fer un pas endavant i buscar el lideratge del joc de l'equip fent-se un tip de demanar pilotes, però es va quedar sense espurna en la rematada.
Gündogan falla un penal a la primera part
A la primera meitat, l'alemany va tenir a les seves botes l'ocasió més clara de tot el primer temps. Amb Robert Lewandowski a la banqueta, el 22 blaugrana va agafar la responsabilitat de xutar la pena màxima. El desenllaç va ser nefast: xut tou, gens col·locat i a mitja altura. Dit d'una altra manera, va convidar al porter serbi del Mallorca Predrag Rajkovic a aturar el llançament sense haver d'esforçar-s'hi massa. El futbolista alemany es refaria d'aquesta errada, sent el migcampista més actiu dels blaugranes en un partit novament gris amb l'excepció del darrer tram de la segona meitat.
Forçar el penal va ser el darrer servei de Raphinha, que es va lesionar arran de la trepitjada amb què Copete va castigar el seu turmell dret. El brasiler, que va tornar a jugar d'interior cedint la banda a Lamine Yamal, va intentar continuar, però va haver d'acabar demanant el canvi. És dubte per al partit contra el Nàpols de dimarts. Res acompanyava el Barça de Xavi, fins que va arribar la màgia de Lamine Yamal a la segona meitat.
Contra el Mallorca, l'equip va tenir més vocació i voluntat ofensiva que en l'empat sense gols de San Mamés de diumenge, però la rauxa només va arribar cap al final. Coincidint amb l'entrada de Robert Lewandowski, rellevat d'inici per un Marc Guiu que ha guanyat la partida a Vitor Roque, l'equip va intimidar més un conjunt illenc que també començava a acusar el cansament. Fins que no va arribar la fantasia de Lamine Yamal, el Barça només havia aconseguit buscar-li les pessigolles a Rajkovic amb una rematada de cap de l'incombustible Fermín López a les acaballes del primer temps i amb un parell d'accions d'un João Félix de nou intranscendent.
