El jove culer que va acabar a 600 quilòmetres de Newcastle: "Estava destrossat"

Torelló"És una història increïble. Ara deu ser una mica dolorosa, però espero que d'aquí a uns anys sigui un record divertit i que quan sigui gran pugui explicar-ho als seus nets", assegura Adam Spencer (Exeter, Gran Bretanya; 1985). Parla de la història, de pel·lícula, de l'aficionat del Barça que dimarts de la setmana passada va confondre l'estadi del Newcastle, St. James' Park, amb apòstrof, al nord d'Anglaterra, a tocar d'Escòcia, amb l'estadi de l'Exeter City, St James Park, sense apòstrof, al sud-est: a 600 quilòmetres, a sis hores i mitja en cotxe. "No podria haver triat un estadi més allunyat, ni que ho hagués intentat", lamenta Spencer, responsable de l'experiència dels aficionats de l'Exeter. L'equip és setzè a la Ligue One, la tercera categoria del futbol anglès.

La mateixa nit que el Barça jugava l'anada dels vuitens de final de la Champions al camp del Newcastle l'Exeter rebia el Lincoln City. De cop un dels voluntaris que donen indicacions pels voltants de l'estadi va entrar a les oficines per explicar que hi havia un aficionat culer que intentava entrar al camp amb una entrada pel Newcastle-Barça. Els treballadors dels torns li van fer veure que s'havia equivocat d'estadi. "El primer que vaig pensar és que havia de ser una broma. Després vaig pensar que devia ser algú que volia gravar-ho per TikTok", apunta Spencer. Es va trobar un noi de vint o trenta anys "destrossat". A sobre plovia i feia molt fred. Li va preguntar d'on venia, però no parlava gens anglès. Només deia Londres i tren. No es va trobar un estadi desert perquè hi havia partit, per pura casualitat. "No sé què devia pensar quan va veure un estadi tan petit sense samarretes del Barça ni del Newcastle", afegeix. L'Exeter vesteix de vermell i blanc.

"Li vaig dir que s'havia equivocat d'estadi, però que podria veure una mica de futbol. Li vaig dir que segur que preferiria veure en Reece Cole, un jugador de l'Exeter, que en Lamine Yamal i que tindria una nit millor perquè aquí estaria més a prop de la gespa i no tenim VAR, però crec que no entenia ni una paraula del que li vaig dir. Jo intentava fer broma per destensar la situació, però ell tenia la cara desencaixada i estava molt avergonyit. Només volia escapar d'aquella situació", explica Spencer. "Mirant enrere és una història molt divertida, però en aquell moment em feia molta pena. Potser era la primera vegada que anava a un partit de la Champions del Barça. Potser portava mesos, mesos i mesos estalviant. Mai saps la situació d'una persona", apunta.

Reclam publicitari sense èxit

Li va regalar una entrada i el va dur fins a la grada. "Jo volia saber el seu nom, la seva història, com havia arribat fins aquí perquè és una història increïble, però entre que no parlava anglès i que estava avergonyit no vaig voler pressionar-lo per no empitjorar la situació", reconeix. Va pensar que l'aniria a veure a la segona part per portar-li una tassa de te i aconseguir una mica més d'informació. Però ja no hi era. O s'havia canviat de lloc o, segurament, havia marxat al descans. Han intentat trobar-lo, sense sort fins ara. "És impossible trobar-lo llevat que surti ell. Suposo que ha vist la història perquè ha sortit a tot arreu, fins i tot al New York Times, però no ha sortit per la vergonya. Tant de bo d'aquí a un temps l'hi passi i surti. Seria genial trobar-lo. Seria fantàstic tenir-lo de nou a casa". Una òptica s'ha posat en contacte amb el club per intentar localitzar-lo i convertir-lo en reclam publicitari. Ningú sap quan devia marxar, com devia tornar, res.

L'Exeter, un club que mai ha anat més enllà de la categoria de bronze, va perdre per 0-1 davant uns 5.000 aficionats. Al St. James' Park de Newcastle hi havia més de 50.000 persones. Spencer explica que és la primera vegada que senten que algú confon els dos estadis: "No havia passat mai". Ell ha vist jugar el seu equip contra el Manchester United, un 0-2 l'any 2005 amb gols de Cristiano Ronaldo i Wayne Rooney, el Liverpool, un 3-0 a Anfield el 2016, i el Manchester City, un 10-1 pel gener a l'Etihad Stadium, amb el seu fill fent de mascota del club, però no esperava rebre mai el Barça.

"Tenim un petit vincle perquè nosaltres som un dels únics clubs professionals anglesos propietat dels seus socis. Tenim similituds: no el futbol, potser, però sí com a clubs", assegura Spencer mentre riu. Cada cop que vegi el Barça recordarà aquell aficionat culer anònim que aquell dimarts de març va acabar al St. James Park equivocat: "En el món del futbol hi ha una llei no escrita que diu que has de cuidar el teu company aficionat perquè som una gran família. Hi ha rivalitats, però al final tothom estima el joc. És el millor joc del món perquè uneix les persones. Històries tan meravelloses com aquesta demostren la màgia del futbol".