Koeman i els negacionistes de Xavi
Just quan el barcelonisme comença a aixecar el cap, a reconèixer el seu equip amb orgull i a mirar cap endavant amb il·lusió, ha d’aparèixer Ronald Koeman amb quilos de bilis per embrutar-nos el paisatge. Senyor, no veu que molesta? El Barça, per fi, està deixant enrere un passat tenebrós i, sobretot a partir de la gespa, té arguments per confiar que el present està canviant cap a millor. Koeman era un apèndix de la mediocritat de Bartomeu, una rèmora que impedia créixer de debò. Precisament per això el gran encert de Joan Laporta des que va arribar al poder, ara farà un any, va ser apostar per Xavi Hernández com a entrenador. Quan va destituir el neerlandès i va esvair els dubtes que tenia amb el terrassenc, va prendre la primera decisió clau del mandat. S’està demostrant que la matinada del 5 al 6 de novembre va ser quan el Barça va començar el camí real de la reconstrucció.
Amb les seves declaracions, Koeman confirma que el seu jo actual no està a l’altura del mite, i corre el risc d’enfosquir el record gloriós de Wembley. No té ni un gram de l’elegància que ha tingut Ernesto Valverde en tot aquest temps, discret fins al punt de no haver llançat mai cap retret: ni en públic ni tampoc a través de portaveus privats. Valverde va saber desaparèixer en silenci, guardant-se els pensaments i passant el dol en solitari mentre al Barça l’acabava d’enfonsar l’home de les vaques. Koeman, en canvi, és incapaç d’acceptar que ara hi ha un entrenador que és millor que ell. Quin ego, tu! Quina falta d’autocrítica! Les excuses de “l’home de club” són variades –com quan encara exercia el càrrec–, però la que sona especialment ridícula és la de la falta de temps. En el seu relat, obvia sistemàticament que va signar un contracte de dos anys sabent que hi hauria eleccions pel mig.
El pitjor de tot és que ara els seus plors malintencionats seran munició per als negacionistes de Xavi. Sí, ja sabeu: els que rebaixen l’alegria que desprèn el joc de l’equip, els que remarquen que amb les incorporacions del mercat d’hivern Koeman o la seva tieta també haurien aconseguit aquests resultats, i els que calculen els punts de distància respecte al Reial Madrid per mesurar si hi ha tanta millora com sembla. ¿Ara voldran que tornem a parlar de la sortida de Messi? ¿Haurem de recordar com funciona el fair play financer i en quina situació estaven les arques del club fa un any? Tot plegat, més que mandra fa vergonya. El Barça, sortosament, ja es troba en una altra pantalla. Oblidem-nos de Koeman i la seva agenda.
