L’adeu de Messi, l’adeu de Pedri
M’he passat moltes hores intentant ordenar les idees per entendre el que ha passat. Per interpretar els perquès i donar sentit als fets que han deixat en estat de xoc els aficionats del Barça. Però crec que en les últimes hores hi ha hagut moltes mitges veritats, moltes versions parcials, per poder teixir un relat, i necessitarem encara molts dies per entendre els moviments de fons que tots els actors han fet per acabar aquesta història amb un inesperat i brusc gir de guió. El perquè necessita cocció i hi ha massa dubtes i incertes encara, actors que ni tan sols han parlat. Per tant, mirem al demà mentre intentem agafar aire per entendre el passat.
Assumim que Messi no hi serà. Accelerem la negació i la frustració, el dol inevitable per poder encarar el futur amb certa esperança. Crec que l’adeu del millor futbolista de la història tindrà un impacte molt més gran en l'aspecte econòmic que no pas futbolístic. I això que segueix sent el millor. Fa anys, des que va marxar Neymar, la marca Barça era sobretot Messi. El club es va aferrar al magnetisme de l’argentí, en part per la incapacitat per construir noves icones, en part perquè les decisions esportives –Coutinho, Dembélé, Griezmann– eren equivocades, i això va tenir un impacte a l’hora de crear nous lideratges. Messi generava molt més del que li costava al club. Ara, per tant, amb una situació delicadíssima en l'àmbit econòmic, en què tornar a equivocar-se pot suposar un cop definitiu, el Barça engega un compte enrere urgent per decidir quina serà la seva nova icona, la imatge per seduir aficionats i multinacionals. Perdre Messi pot suposar oxigen per avui, però a mitjà termini pot tenir un impacte negatiu si no s’encerta en el seu relleu.
En l'àmbit esportiu, per descomptat que es trobarà a faltar Messi. Moltíssim. Però el futbol és un joc col·lectiu i Messi té 34 anys. Itàlia, Chelsea, Liverpool, Bayern... els grans dominadors del panorama futbolístic actual han bastit els seus triomfs en el grup. I en això el Barça té un avantatge respecte de la resta. La idea ja existeix. Només cal aplicar-la amb determinació. I la Masia també hi és. Com hi ha sigut sempre. L’adeu de Messi ha de convertir-se en una oportunitat per intentar fer foc nou. Fer una passa enrere per agafar impuls i tornar amb força aviat. I això passa inevitablement perquè els Coutinho, Umtiti, Braithwaite –i m’atreviria a dir que també Griezmann– marxin per donar una oportunitat als joves. Això sí, assumint que enguany no se li pot exigir res a aquest equip. Si Messi –que és com l’escut– marxa, ¿ells es dignaran a seguir com si res?
El meu dubte, però, és si Koeman és l’ideal per iniciar l’era post-Messi. Creu en la idea? I segona reflexió, potser en un intent per accelerar el procés de dol: a mi m’hauria preocupat més l’adeu de Pedri que el de Messi. Mirada llarga. Mirada per buscar una nova icona.
