L’altra via del Barça per fer calaix sense fer gaire soroll
El club confia en els pessics per vendes d'exblaugranes per poder operar al mercat amb normalitat econòmica
BarcelonaEl fitxatge de Nico Willams segueix encallat no perquè el Barça no tingui els diners per abonar els 58 milions de la seva clàusula de rescissió més l'IPC, sinó perquè a hores d'ara encara està excedit en el fair play financer. En matèria de tresoreria, l'entitat ha arrencat –des de l'1 de juliol– el curs 2025-26 de la mateixa manera que va acaba el passat: sense estar en la regla 1:1 o, dit d'una altra manera, segueix amb límit salarial excedit. És la pedra a la sabata de cada estiu i que, de fet, el passat mercat estival va ja truncar l'arribada de Nico i va provocar que costés moltíssim poder inscriure Dani Olmo i Pau Víctor.
Per calcular el límit salarial (o límit del cost de la plantilla esportiva, en què el Barça, a més, té el hàndicap en aquest sentit de ser un club poliesportiu), la Lliga té en compte totes les despeses i ingressos dins d'una mateixa temporada. En resum, la patronal fa un balanç estimat de les despeses i els deutes acumulats i de tot el que entra a la tresoreria: des dels drets televisius, els drets d'imatge, els contractes de patrocini i l'estimació de venda d'entrades fins als traspassos de jugadors i les plusvàlues que se'n puguin derivar. És aquí, en aquest darrer apartat, on el Barça explota també aquesta via per anar-se aproximant a la norma de l'1:1. El president Laporta confia arribar-hi abans del tancament del mercat.
La intenció principal dels gestors del club és desempallegar-se d'algunes de les fitxes més altes del vestidor –Lenglet ja no pertany al Barça, el Mònaco assumeix 40% de la fitxa d'Ansu Fati i s'ha convidat Ter Stegen a sortir– i, també, treure rèdit d'algun traspàs de pes (Araujo, Fermín López), així com d'altres vendes menors (Pablo Torre, Pau Víctor). Però també es confia en els pessics que s'estan aconseguint a partir de les plusvàlues vinculades al moviment de futbolistes amb passat al Barça. És a dir, dels percentatges de futures vendes que l'entitat blaugrana manté respecte d'alguns dels seus exjugadors que estan participant en traspassos entre altres clubs.
Todibo i Nico, operacions econòmicament rendibles per al Barça
Els darrers que han deixat diners a la caixa per aquesta via són Nico González, Todibo, Ludovit Reis, Jutglà, Ilaix Moriba i Álex Collado. L'operació amb el central francès ha sigut, de moment, la més rendible. A principis de juny el West Ham anunciava que havia executat l'opció de compra obligatòria de 40 milions per Todibo, propietat del Niça, del qual el Barça encara tenia el 20% d'una futura venda. Això suposa una xifra pròxima als 8 milions, computables a l'exercici 2024-25, per un futbolista que en total ha reportat gairebé 20 milions al club. Cal recordar que Todibo va ser fitxat per 1 milió l'any 2019 procedent del Tolosa. El defensor, de 25 anys, que no va arribar ni a la desena de partits oficials com a blaugrana, va jugar cedit al Schalke 04, al Benfica i al mateix Niça, abans que el club francès se'l quedés en propietat. Per tots aquests moviments de Todibo el Barça n'ha anat traient pessics.
Abans, al mercat hivernal, Nico va canviar el Porto pel City, i va regar aproximadament amb uns 14 milions els comptes blaugranes. Una xifra que, sumada al seu traspàs inicial al conjunt portuguès, s'enfila fins als 21 milions. Respecte a la incorporació aquest estiu de Jutglà al Celta a canvi de 5 milions (traspassat pel Barça al Bruges el 2022 per la mateixa quantitat), la picossada és molt minsa, inferior al milió d'euros. El conjunt belga s'ha reforçat amb un altre exblaugrana, Ludovit Reis. L'entitat catalana s'embutxaca prop de 2 milions dels 7 que n'ha pagat el Bruges. Un cas similar al de Jutglà és el d'Ilaix Moriba, pel qual el Celta ha pagat 6 milions al RB Leipzig després que el curs passat milités com a cedit a Vigo. Finalment, el Barça també s'emporta un petit pessic –i també inferior al milió d'euros– pel traspàs de Collado a l'Al-Shamal qatarià a canvi de 2,5 milions.
Altres jugadors dels quals el club manté percentatges de futures vendes i que podrien veure's involucrats en alguna operació són Óscar Mingueza, que podria sortir del Celta, i Mika Mármol, que interessa al Girona i pel qual el Las Palmas demana els 10 milions de la seva clàusula. En tots dos casos, el Barça ingressaria un 50% de la plusvàlua dels seus traspassos. El Barça també manté percentatges de futures vendes de Trincao, Abde, Riqui Puig, Aleñá, Estanis Pedrola, Faye, Júnior Firpo i Ilaix Moriba.
De fet, és una pràctica habitual els últims anys. En són exemples les sortides de dos futbolistes del Barça Atlètic, el defensor Sergi Domínguez, que ha marxat al Dinamo de Zagreb, i el migcampista Noah Darvich, que no va acabar de quallar al filial després de pagar-ne 2,5 milions d'euros el 2023 i se'n torna a Alemanya per jugar a l'Stuttgart. El Barça no ha comunicat les xifres oficials dels traspassos, que estarien al voltant del milió d'euros tots dos, tot i que el de Domínguez seria una mica superior. Tampoc ha anunciat el tant per cent que es queda d'una futura venda. Altres operacions computables al curs 2024-25 són les vendes de Vitor Roque (25+5), Faye (10,3), Julián Araujo (10) i Unai Hernández (4,5).
