L'aval de Koeman

BarcelonaQuan Pep Guardiola parla del Barça que va entrenar, acostuma a recordar que va rebre com a herència -de Frank Rijkaard- un equip estructurat, que sabia a què jugava, i al qual només li va caldre canviar els lideratges per portar-lo a la glòria. Salvant les distàncies, és el que està fent Ronald Koeman amb l’equip d’aquesta temporada. Va agafar una plantilla descompensada que feia aigües per tot arreu i l’està endreçant i convertint en competitiva. El doblet de Lliga i Copa, que a principis de gener semblava una utopia, resulta que ara és una possibilitat ben real.

Ara és molt fàcil parlar de títols. Les decepcions a la Champions -malgrat que es va endolcir per l’empat a París- i a la Supercopa queden lluny. Al futbol es viu al dia, i després d’un 1 a 6 tot sembla factible. Calma! Falta molt, queden els rivals més durs i, encara que es faci bé la feina a la Lliga, cal esperar que l’Atlètic de Madrid punxi en els deu partits que falten.

Penso que seria injust qualificar la temporada en funció de si s’aixeca un trofeu, dos o cap. Em quedo amb tota la resta de coses que haurà fet Koeman. Per exemple, imposar ordre i criteri, no obsessionar-se pel resultat de cada diumenge i pensar en el futur. Així, sent un home de club, l’equip ha anat de menys a més al llarg de la temporada. Ara bé, arribats a aquest punt, s’arriba a la pregunta del milió: ¿Koeman ha de seguir, la temporada vinent? 

No és cap novetat que a molts -m’hi incloc- la proposta de Koeman no ens acaba de convèncer, per més que golegis a Sant Sebastià i portis nou partits seguits guanyant fora de casa. Que vulgui tenir la pilota no implica que, moltes vegades, es jugui amb el fre de mà posat. I, encara que caiguessin sis gols -rarament trobarem un altre partit amb aquest nivell d’efectivitat-, segueix havent-hi fragilitat defensiva, badades i desconnexions. Dit això, té molt de mèrit treure suc a aquesta plantilla, tenint en compte la manera com es va confeccionar a l’estiu i els problemes que han vingut després: lesions i necessitat -que no voluntat- d’haver de recórrer al planter per completar l’onze.

Koeman no és l’opció preferida de Laporta, però això no vol dir que hi hagi forçosament un canvi aquest estiu. En el fons, hi confia. Per això, si el nou president no té a l’abast l’entrenador perfecte -el que li genera un 100% de confiança- no mourà cap peça. I encara menys per rellevar un tècnic que, més enllà del debat sobre l’estil, està funcionant. A la junta no li fan falta cops d’efecte. I Koeman tampoc s’ho mereix.