L'evolució dels plans A i B
Ara que el FC Barcelona està en època de fitxatges i que ha decidit tornar a la lògica dels equilibris amb una escala salarial ajustada a la realitat, és interessant conèixer cap a on van les mirades futbolístiques dels que decideixen el present i el futur. I per fer-ho, si m'ho permeten, ens fixarem en el primer fitxatge, Franck Kessié. Com va dir el president Laporta en la seva presentació, “es tracta d'un migcampista amb gol i que ajuda en defensa”. Veurem quin ús en fa Xavi.
El seu perfil no és nou a Can Barça. Cruyff va portar Nadal (1992) en l'inici del Dream Team i Popescu, en l'exercici del seu adeu (1995); Rijkaard va comptar amb Davids (2003), Deco, Albertini i Edmilson (2004), Van Bommel (2005) i Yaya Touré (2007); Guardiola va portar Keita (2008) i Mascherano (2010), tot i que el va adaptar a central; Tito va fitxar Song (2012); Luis Enrique, Rakitic (2014) i André Gomes (2016), i Valverde va contractar Paulinho (2017), Arturo Vidal (2018) i, fins i tot, Frenkie de Jong (2019), futbolista que també és capaç d'aportar cames. Koeman va trobar aquest jugador dins la casa amb Ilaix Moriba (2020) abans que el jugador i els seus representants embogissin. Ara, amb Xavi, arriba Kessié.
El corrent d'opinió que somia amb el múscul no és nou, però cada vegada està més estès entre el barcelonisme des que el club perd més que guanya. “Aixequen Copes d'Europa els equips amb jugadors forts”, es diu tot sovint apel·lant a la necessitat d'un canvi, d'una modernització de la mirada, d'una evolució cap al gimnàs més que cap al camp. Fins i tot, en l'elecció dels aspirants a cracs en el futbol base. És una opció. Potser caldria capgirar el club, espolsar-lo amb energia i tornar-lo a posar a lloc però sí, és una opció.
Però, segurament, també n'hi ha una altra: radicalitzar-se en la idea original i tornar a acostar-se a l'èxit a partir d'una bona transmissió del coneixement, de la formació del planter i d'uns fitxatges encertats, aspectes tots que han desaparegut i que han transformat l'anunciada i desitjada evolució en una manifesta involució. Ni Kessié ni tots els altres noms abans citats són el problema. L'error ha estat la introducció de tants matisos equivocats que han confós la idea fins a fer-la dolenta i, aleshores, per incapacitat en el desenvolupament del pla A, s'ha prioritzat el B. ¿El Barça d'avui és capaç de reunir coneixement, formació i fitxatges? Si la resposta és sí, hi ha futur. Si la resposta és no, atenció, perquè sense diners i en plena crisi de resultats, més errades podrien portar el club a la intranscendència més absoluta.
