Barça
Esports  /  Barça 12/07/2022

L'Olot, l'orgullós club que també va néixer sota la mirada de Joan Gamper

Socis importants del Barça van ajudar en el naixement del club garrotxí, ja que passaven els estius a Olot

4 min
Equip del FC Barcelona que el 15 de setembre de 1912 representen l’Olot Deportivo en la inauguració del camp dels Desemparats.

BarcelonaEls camins del Barça i l'Olot es creuen de nou en el primer amistós de pretemporada de l'equip de Xavi Hernández (19h, Barça TV i Esport). Durant dècades, els dos clubs han viscut en realitats diferents, amb el Barça voltant amb el cap alt per Europa i els garrotxins patint en camps regionals, un periple que es va acabar ara farà uns 10 anys, quan l'Olot va esdevenir un exemple de bona gestió amb la presidència de Joan Agustí, amb qui va arribar fins a la Segona Divisió B. Són dos clubs aparentment distants però units per una història en comú, ja que molts dels fundadors del Barça van participar en el naixement de l'Olot el juliol del 1912.

Els anys 10, Olot era coneguda per molts com la "Suïssa catalana". El terme va ser utilitzat per primera vegada com a títol de la guia de mossèn Gelabert La petita Suíssa Catalana. Guia il·lustrada d'Olot y ses Valls, de l'any 1908, perquè es tractava d'una zona amb paisatges de muntanya i amb un nivell de vida cada cop més alt, ple de segons residències de barcelonins amb diners, que hi trobaven un lloc ideal per fugir de la calor estiuenca de Barcelona. La vila d'Olot va anar creixent amb un nou barri ple de viles elegants i mansions modernistes, fins que la ciutat es va convertir en un punt de trobada entre la gent més activa local i barcelonins emprenedors. Olot va ser famosa per les seves escoles d'art, en una època en què els artistes buscaven la natura per inspirar-se. Artistes que inspirarien joves locals, que van fer camí tant en el món de l'art com en l'esport, en un temps en què els dos conceptes podien anar units sense problemes. Una gent que unida fundaria l'Olot el 1912, amb la presència de diferents persones que estiuejaven a la ciutat que havien tingut un paper clau en els primers anys de vida del Barça. Un d'ells va ser el mateix Joan Gamper, que solia passar els estius a Olot i que donaria els seus consells per posar en marxa l'entitat. Un dels fundadors del club garrotxí seria Peris de Vargas, aleshores vicepresident del Barça i futur president de l'entitat, que havia arribat a Olot per acompanyar el seu germà, un guàrdia civil destinat aquí. Gamper assistiria convidat per Peris de Vargas als primers partits i a algunes reunions on es van posar les bases del club, conegut inicialment com a Olot Deportivo i més endavant, després d'una refundació, com a Unió Esportiva Olot. Aquell primer Olot per cert, vestia amb els colors blaugranes, esclar.

El futbol de mica en mica va deixar de ser un esport d'estrangers per guanyar-se el cor dels joves catalans, estenent-se com una taca d'oli per tot Catalunya, seduint joves amb ganes de construir un país nou, modern. De fet, la creació de l'Olot coincidia amb el projecte d'aixecar a la ciutat un munt de noves instal·lacions esportives, a més del camp de futbol. El 1912 el mateix Gamper participaria al torneig de tenis organitzat per l'Olot fent parella amb Ugo Steinberg, l'autor del primer gol del Barça contra el Reial Madrid una dècada abans, el 1902. Per celebrar el naixement de l'Olot, el Barça no hi va enviar el seu equip: n'hi va enviar dos. Gamper presidiria aquell amistós, un dels quals amb el Barça jugant contra l'Olot al Camp dels Desemparats, que s'estrenava veient en acció un jove Paulino Alcántara.

El camí entre Olot i Barcelona, però, es feia en dues direccions. Com recordava Josep Bobé en aquest article a l'ARA, molts dels artistes més famosos d'Olot van estudiar i formar-se a Barcelona, on serien socis del FC Barcelona, tal com apareix al cens dels mateixos anys en què va fundar-se l'Olot. Noms tan importants com l'escultor Josep Clarà i Ayats o el pintor Francesc Vayreda. El pintor tarragoní Ignasi Mallol i l'escultor Esteve Monegal deixarien Barcelona per viure a Olot durant llargues temporades. Noms clau en la cultura catalana d'inicis de segle que van presenciar partits de futbol dels dos clubs. Una llista en què no es pot oblidar Josep Llimona, que també seria soci del Barça i que va ser l'autor del bust de Gamper que va estrenar-se amb motiu de l'homenatge al fundador del Barça el 1923. Tant Josep com el seu fill Rafael van ser socis del Barça i van estiuejar a Olot.

Sorteig de camp durant el partit entre l’Olot FC i el FC Barcelona, amb motiu de la cessió de Manuel Trayter. A la imatge, el capità del FC Barcelona, Prunés, i Domènec Güell, que fa d’àrbitre.

El Barça es faria un fart de jugar amistosos a Olot abans de la Guerra Civil, com el del 1929 després que el club blaugrana va demanar fitxar l'olotí Manel Trayter, que jugaria uns anys de blaugrana. Dins de les negociacions es va pactar un partit amistós. Trayter, per cert, de la mateixa família del president de la junta gestora del Barça l'any 2003, Joan Trayter, i del posterior síndic del soci, Joan Manuel Trayter. Una nissaga amb arrels a la Garrotxa que també ha deixat la seva signatura al Barça en un nou nexe comú entre Olot i el FC Barcelona. Als anys 70, el Barça passaria moltes pretemporades a l’hotel Montsacopa, jugant alguns amistosos amb l'Olot. El darrer amistós entre els dos clubs va ser el 1980. Els últims anys el filial blaugrana sí que ha jugat contra els garrotxins, però no serà fins ara que els dos primers equips reprendran una vella tradició.

stats