Barça
Esports  /  Barça 29/11/2022

L'últim heroi del 5 a 0 a Mourinho

El jugador d'origen veneçolà esgota la seva carrera a Tailàndia abans de treure's el carnet d'entrenador

J.M. Romero
4 min
Jeffren, autor del 5 a 0 en el Barça-Madrid del 29 de novembre del 2010

Lamphun (Tailàndia)Potser si Pep Guardiola no hagués regalat uns minutets als dos joves tot hauria estat diferent. Després del 4-0 de Villa al minut 58, la intensitat depredadora del Barça havia afluixat considerablement, però Bojan i Jeffrén també volien participar activament en aquell extraordinari episodi de glòria futbolística. En el minut 91, el de Linyola corre la banda com un llamp i centra, el canari entra pletòric per l'esquerra i empalma el cinquè. Eufòric, el noi surt disparat cap a la banqueta a celebrar el gol, tot iniciant una melé extàtica d'on emergirà la maneta icònica de Piqué. Les expressions dels madridistes són de patètica incredulitat. Un minut després, un Ramos rabiós etziba una entrada criminal a Messi i s'organitza una melé de caràcter molt diferent: mastegot a Puyol, mig mastegot a Xavi, crits, empentes, Iturralde ensenyant la vermella a l'agressor en particular i al món en general. A la roda de premsa d'aquella nit inesborrable del 29 de novembre del 2010 Mourinho negaria tot sentiment d'humiliació, la qual cosa confirmava que efectivament s'havien sentit humiliats.

Jeffrén Suárez té ara 34 anys i presenta un cos de gimnàs i una naturalitat admirable. És a Lamphun, a 25 km de Chiang Mai, la capital del nord de Tailàndia. "Estem encantats –confessa–. Veníem amb certa prevenció perquè mai no havíem estat a Orient, però des del primer moment ens han tractat de primera. La gent és amabilíssima, educadíssima. Els nens són feliços, i nosaltres també. Chiang Mai és una ciutat completa, no ens falta res."

Jeffrén és estrella de referència al Lamphun Warriors, un club fundat el 2011. "El propietari té la meva edat i tenim bona sintonia. Ha fet bona feina. L'any passat vam ser campions de la T2 i jo vaig ser el màxim golejador de l'equip, però la T1 (Primera Divisió) és molt més difícil i les coses no ens van bé. Els fitxatges no han funcionat i fa poc van fer fora l'entrenador, però si corregim certes coses tenim equip per remuntar posicions i salvar la categoria".

S'emociona quan evoca la seva immersió en un Barça irrepetible. "La clau era que anàvem tots a una, la humilitat era la base. Jugadors consagrats com Xavi i Iniesta estaven sempre pendents d'ajudar els altres. Quan sigui entrenador, aquesta serà una de les meves prioritats, cuidar els que no juguen tant."

Pocs han jugat o entrenat amb tants cracs com Jeffrén. "Ronnie? Un número u indiscutible. Em va saber greu que es retirés tan aviat, podia haver fet molt més. Eto’o? Un dels millors davanters centre que he vist mai, i bona persona. Ibra? Sempre va ser supercarinyós amb mi, no vaig entendre que marxés. Messi? Més reservat, però vam acabar sent col·legues. Guardiola? Vaig estar quatre anys amb ell, incloent-hi el de Tercera Divisió, que no va ser fàcil, i ves què t'haig de dir... L'amo total: ell posava la idea i marcava la direcció a seguir. Anys després vam coincidir en un stage a Qatar, ell amb el Bayern i jo amb els belgues, i em va fer una abraçada afectuosa, paternal."

La directiva va posar traves a la sortida de Jeffrén del Barça

Al contrari d'altres que marxen rondinant, Jeffrén va esfumar-se discretament. "Guardiola em va trucar per dir-me que fitxarien Alexis Sánchez i recomanar-me que busqués altres opcions. Va ser duríssim, però comprensible. El que em va doldre va ser que els directius del moment dificultessin el meu fitxatge per un club espanyol, demanant-los més diners que no pas als estrangers. El València s'havia interessat, i a mi m'estava bé perquè és un gran club i la meva dona és valenciana, però al final no va poder ser i vaig haver de marxar a Portugal".

La seva carrera ha estat condicionada per les lesions, explica. "Soc un jugador explosiu, i he patit una infinitat de lesions musculars que m'han impedit tenir continuïtat en els equips. Ha estat una muntanya russa, amb èpoques bones i èpoques de parada forçosa.

I què et sembla el Barça actual?, pregunto. "L'estiu passat vaig anar a un entrenament i vaig poder saludar Sergio, Xavi i Dani Alves, entre altres vells coneguts. Vaig detectar un ambient més trist, no tothom va en una mateixa direcció. Xavi té la capacitat d'arreglar-ho, però li cal temps, i sobretot els fitxatges adequats. En els últims anys s'han portat jugadors que podien ser bons, però que no eren els que necessitava el Barça".

El futur de Jeffrén passa per ser entrenador

I el futur? "Tal vegada un any més a Tailàndia, i després m'agradaria ser entrenador. En el Barça, si pot ser, el club de la meva vida. Ara ja puc entrenar els petits, i l'any vinent tindré el carnet per entrenar a Primera".

Si tot segueix el curs natural, doncs, s’acabarà contemplant el retorn de Jeffrén a la Masía, aportant el pack de coneixements adquirits en una dècada de viatge que té alguna cosa d'homèrica: Sporting de Portugal, Valladolid, Eupen de Bèlgica, Grasshopper de Suïssa, AEK Larnaka de Xipre, NK Slaven Belupo de Croàcia, Al Dhaid SC d'Emirats Àrabs, i finalment Tailàndia. Però millor no avançar esdeveniments perquè els camins del futbol són inescrutables.

J.M. Romero és escriptor, viatger i aficionat al futbol

stats