11/08/2022

Lluitar contra la motxilla de Bartomeu

2 min
Bartomeu, culpable

BarcelonaMary Poppins tenia una maleta màgica d’on sortia de tot: un penjador, un mirall, una planta gegantina o un llum de peu. El llegat de Josep Maria Bartomeu és semblant, però terrorífic. És una motxilla sense fons d’on no paren de sortir problemes a resoldre mentre ell acarona un gatet. La maledicció que més ens ocupa ara és la massa salarial monstruosa que va deixar. Els contractes creixents i fora de mercat que va atorgar als futbolistes, que s’aprofitaven de la seva covardia desesperada, no només s’estan pagant quan ja no hi és, sinó que es multipliquen pels diferiments pendents. És així com s’explica –en bona part– que el capità Busquets, que afronta la seva última temporada al club, estigui negociant com torna a ajornar el cobrament de l’enorme quantitat de diners que encara li deuen

L’últim regal que Bartomeu va fer a la causa salarial van ser les quatre renovacions signades una setmana abans de dimitir, quan va fer una al·legoria als pans i els peixos de la Bíblia tenint el cove buit. Un capítol més d’una gestió nefasta i, alhora, un argument que ara serveix a Joan Laporta i Mateu Alemany per al desenvolupament de Pressing De Jong. La sèrie va estrenar-se al maig, però quan escrivim aquestes línies encara no ha trobat el final desitjat. Ara i només ara, el club ha explicat –a correcuita– que veu indicis de criminalitat en aquells contractes de l’octubre del 2020. Al totxo documental del forensic presentat a la Fiscalia no n’hi havia ni rastre, però resulta que són carn d’administració deslleial. Si obrim el zoom, però, el que veiem és un jugador que defensa la legitimitat del seu contracte davant d’un club que vol sortir-se amb la seva alliberant-se d’un sou desproporcionat: o bé amb una sortida lucrativa o amb una rebaixa real.

El fi justifica els mitjans. “El millor que podria fer De Jong és marxar”. A la zona noble del Camp Nou no se n’amaguen i no els fa res haver posat el jugador als peus dels cavalls. I, en aquest camí de polèmiques morals, ferides i retrets, el Barça es mou a contrarellotge per poder inscriure els fitxatges que heroicament ha estat capaç de fer arriscant part del patrimoni. Qui ens havia de dir fa dos mesos que el gran maldecap que tindria el club abans de començar la Lliga seria poder registrar Lewandowski, Raphinha, Kounde, Christensen i Kessié. Ni els creients més ferms de la fe laportiana s’esperaven que la plantilla faria el salt endavant que tant reclamava Xavi. Que la realitat dels números de la motxilla maleïda no espatlli la il·lusió.