Aitana Bonmatí: "M'encantaria estar molts anys al Barça, però també he de valorar altres coses"

BarcelonaL'autoexigència és la pedra angular d'Aitana Bonmatí (Sant Pere de Ribes, 1998). La '14' blaugrana s'ha convertit en un emblema del Barça pel seu joc i compromís amb els colors i valors de l'entitat culer. El seu futur encara no està clar, però ella no es veu vestint uns altres colors que no siguin els blaugranes, de moment. D'ofertes sobre la taula en té, i en poques setmanes haurà de prendre una decisió.

L'any 2021 ha sigut el millor de la teva carrera esportiva?

— Pel que fa a èxits col·lectius, sí, és obvi. Hem guanyat el triplet amb el Barça i el títol més important en l'àmbit europeu com és la Champions.

Després d'una temporada rodona com va ser la passada, i veient com està anant la present, és complicat mantenir el nivell?

— És molt complicat. Crec que fins i tot nosaltres mateixes no donem prou valor a tot el que estem fent. Guanyar cada partit i fer-ho per golejada no és gens fàcil. No hi donem valor i estem assumint-ho com una normalitat que no l'hi hem de donar. Fixem-nos en el que ha passat fa uns dies amb el Chelsea. S'han quedat fora de la Champions després de perdre 4-0 contra el Wolfsburg, un equip que no està en el seu millor moment. T'adones que un candidat al títol queda eliminat a la fase de grups. Ostres, donem valor a allò que estem fent. És cert que és complicat el ritme que ens hem marcat, però al final comptem amb una il·lusió i una ambició que són clau. Si no hi ha il·lusió, no importa ni el físic ni res. Tant de bo en tinguem totes molts anys, jo personalment en tinc, i tinc moltes ganes de ser millor i superar-me any rere any.

Amb el triplet a la butxaca, com s'afronta una temporada en què el mínim que se us demanava és igualar la gesta?

— La veritat és que no he sentit cap mena de pressió pel que fa al grup. No l'estem sentint, al vestidor. Les coses surten soles i flueix tot de manera que ni tan sols et pares a pensar en el que et demanen des de fora. Jo no he sentit cap mena de pressió i la clau és seguir en la mateixa línia que la temporada passada, gaudint com ho estem fent. Quan t'ho passes bé, tot surt.

Hi ha moments de frustració?

— És cert que hi ha moments de frustració, però no et parlo del grup, sinó de moments de la temporada. Hi ha moments en què anem al màxim i no tens espai ni temps per a tu. No tens temps ni de respirar. És més per això que no pas per una altra cosa que sento frustració a vegades. Personalment, soc una jugadora que es posa molta pressió a sobre. Sempre vull donar el màxim de mi i estar cada partit al 9 o al 10 del que puc. No em conformo amb un 7. A vegades em diuen que he fet un bon partit, però jo recordo que he fallat dues passades i per a mi he fet una merda de partit. Jo mateixa em poso molta pressió, però és cert que ho he après a gestionar bastant.

El canvi en la banqueta t'ha afavorit?

— Crec que sí. Tots els canvis són positius. És cert que vam tancar una etapa molt bonica, però vam canviar d'entrenador i incorporar algunes peces a l'staff, tot i que és cert que la majoria del cos tècnic segueix sent el mateix. Estem canviant en qüestió d'entrenaments, de cames noves, de conceptes de joc. L'any passat vam aprendre moltíssim, però aquesta temporada estem aprenent una barbaritat. Ve un entrenador nou, unes altres coses, i és diferent. Tu com a jugadora has d'estar canviant la teva ment, acceptant i adaptant-te als conceptes nous del que volen de tu, i això és brutal i una cosa que motiva.

És una forma de mantenir-vos sempre alerta.

— Totalment. Gràcies a tot al que ens estan ensenyant, t'adones que encara que ho hagis guanyat tot no vol dir que no ho puguis fer millor. Encara es pot millorar una barbaritat. Ara estem incorporant al sistema altres moviments i forma de jugar i són igual de bons que els d'abans. Aquests no els coneixíem i per tant ens hem de concentrar molt més en això i és una experiència nova per a nosaltres.

Com va rebre el vestidor l'arribada de Giráldez?

— A mi em va sorprendre, ja que al Jonatan el conec des que tenia quinze anys, de la selecció catalana. Amb el Lluís vaig coincidir a la catalana, amb el Jonatan també... Em va sobtar, ja que sempre havia estat part del meu staff tècnic, però mai havia sigut el meu entrenador. Va ser el fet de dir: "Ostres, serà el primer entrenador, a veure com va". No tenia cap dubte que de futbol en sap una barbaritat. El vestidor el va rebre amb els braços oberts.

Estàs encara pendent de tancar el teu futur. Et veus com una one-club-woman?

— No vull mullar-me, ja que no hi ha res tancat ni oficial. És cert que he rebut ofertes de diferents equips, i la del Barça, que òbviament és la primera que escolto. D'aquí a unes setmanes decidiré el meu futur i m'encantaria estar molts anys aquí, però també he de valorar altres coses. No m'agradaria parlar de diners, perquè per diners no és. Crec que el més important és que una persona sigui feliç i que estigui bé allà on està, no pas els diners. Jo seguiré en funció d'on més feliç estigui i on més bé em trobi.

Què et pot proposar un club que no sigui el Barça per temptar-te a marxar?

— Els equips que em volen m'han demostrat que em volen per ser la peça clau de l'equip i per liderar el projecte. M'han demostrat que m'han vist jugar i que m'han analitzat al 100%. Em fan saber que, amb la meva incorporació, l'equip canviaria i el meu rol seria primordial. Al final això és el que em poden oferir a fora, però crec que no trobaria a fora el nivell d'entrenaments que tenim aquí, el nivell tàctic que tenim aquí, l'estil de joc... No crec que ho trobi, però sí que puc trobar que em vulguin com una peça important i que m'ho facin veure.

Al Barça et sents com una referent i una peça clau de l'equip?

— No sé si el club ho fa, jo em baso en el que estic jugant últimament. He jugat en gairebé tots els partits importants, menys algun. El meu rol a l'equip ha canviat en aquests últims anys i sí que em considero una peça rellevant dins del joc.