Barça
Esports Barça 08/12/2023

Martí Perarnau: "Messi va voler tornar amb Guardiola després del burofax; amb ell havia conegut la felicitat"

Periodista i escriptor

6 min
Martí Perarnau posant per a l'ARA.

BarcelonaFa pocs mesos, Pep Guardiola va entrar a la sala d’analistes del Manchester City amb el llibre de Martí Perarnau L'evolució tàctica del futbol sota el braç. "Aquest llibre és la Bíblia!", va exclamar, demanant a tots que llegissin aquest tractat sobre la història de la tàctica. Però quan l'autor del llibre li anava darrere per escriure el llibre que analitza els set anys de Guardiola al Manchester City, el tècnic de Santpedor se’l volia treure de sobre. "Està una mica tip de mi", bromeja Perarnau (Barcelona, 1955), exatleta olímpic, periodista i escriptor. Perarnau acaba de publicar Déu salvi el Pep, el llibre que tanca la trilogia sobre els darrers 10 anys de Guardiola a les banquetes, viatge que va començar a Múnic amb el celebrat Herr Pep i va seguir amb Guardiola, la metamorfosi. L'últim llibre s'ha escrit després de més de 45 reunions amb Guardiola i llargues etapes a Manchester, per seguir de prop el canvi del club de la mà del tècnic català.

L'última temporada, quan es veia que el City potser guanyaria la Champions, com ho vivia l'editor d'aquest llibre? Entenc que sabíeu que en cas de veure Guardiola guanyant per fi la Champions amb el City, seria el final rodó...

— Sí, de fet durant bona part de la temporada l’editor anava meditant sobre quan seria el millor moment per treure el llibre. Un cop es va veure que es guanyava la Lliga, ja vam tenir clar que el podíem publicar independentment de la Champions. Però és clar, guanyar-la era la cirereta.

El títol de campions va arribar després del partit gairebé perfecte, contra el Madrid a les semifinals.

— I també amb una final mal jugada. Els aficionats del City diuen que és el partit que han somiat sempre pel resultat, però que no volen veure de nou pel patiment. A les semifinals, en canvi, el partit de Manchester és l’obra d’art més perfecta de Guardiola, el clímax. Que un equip com el Madrid només pugui fer dues passades a la meitat de terreny de joc del rival en 45 minuts és una bogeria. I una d'aquelles dues passades, era aquella de l’inici del partit.

A més, va ser contra el botxí d'un any abans, quan el Madrid va firmar aquella remuntada que devia fer molt de mal.

— Sí, però en Pep em va dir que aquella no era la seva derrota més dura. Que l’equip havia jugat bé, que feia mal, però que no era el cop més dur. Quan un any més tard el City torna a Madrid i empata, la sensació posterior era que tornant a l’escenari del crim i sortint-ne viu, s’havia fet un gran pas. Els dies anteriors a la tornada, es respirava una calma sorprenent, al City. Tothom donava per fet que guanyarien. I així va ser.

Guanyar la Champions va ser una alliberació per a Guardiola i per als propietaris del City?

— No. Va ser una alegria, però en aquests set anys de viatges i converses a Manchester, jo mai he tingut la sensació que guanyar la Champions fos una exigència. Era un somni, tothom la volia, però no era l’objectiu del final. Feia mal no guanyar? Esclar. A més, Guardiola sentia que era com una mena de maledicció, com a l'antiga Grècia, en què havia de començar cada temporada de nou per patir una derrota cruel, per petits detalls, en finals ajustats. Però el projecte dels propietaris del club és en Pep. Ell és al City, el que Cruyff va ser al Barça. Els dona una personalitat, una identitat. Era el seu gran objectiu, fitxar-lo, per iniciar una era a un club històric que portava tota la vida a l’ombra del Manchester United. Per això Guardiola és feliç allà, perquè treballa envoltat de gent que el valora, que li dona poder. Els jugadors ho saben. Encara que es perdi, el líder és Guardiola.

Al llibre s’explica que el primer Nadal de Guardiola a Manchester, ho passa molt malament.

— Així és. Va començar malament, va dubtar d’ell mateix. Els resultats no arribaven, hi havia pressió... Arriba a perdre 4-0 contra l’Everton de Koeman. Aquell Nadal estava molt tocat i arriba a dubtar sobre si vol seguir sent entrenador de futbol. Cal pensar que feia anys que ho era, però sempre amb bons resultats. Aquell Nadal per primer cop perd i rep garrotades. Però per sort va entendre, amb l’ajuda de Juanma Lillo i Domènec Torrent, que cal perdre per valorar aquesta feina. Es va fer més fort i va canviar coses per seguir millorant.

Ha canviat la forma de gestionar els jugadors? Hi ha una conversa en què es fa una metàfora amb com es dirigeix una orquestra...

— Sí, ha canviat. Abans s’enfadava molt, ho vivia amb tanta passió que el missatge no sempre arribava als jugadors. Aquesta última temporada, al descans de partits que l’equip perdia, ell ja feia xerrades amb calma, diferents. Els deia que com a jugadors madurs, no cal que els recordi que juguen partits importants, els reforça l’autoestima, els fa arribar el missatge d’una forma diferent de l'època de Barcelona. De tant en tant li surt la rauxa, esclar. Però a Manchester ha canviat, hi ha descobert la derrota, va patir per la vida de la seva filla a l’atemptat de Manchester, perquè ella hi era... Hi ha una evolució, ara s’ha asserenat.

Guardiola veu com alguns jugadors no li fan cas quan ell crida i ho viu amb tanta passió, no? S'adapta al que demana cada futbolista...

— Has de cuidar el grup, però entendre els jugadors. Si tu ets un treballador incansable que ho viu tot amb rauxa, pots espantar persones amb caràcters diferents. S'ha adaptat a contextos nous, a nous entorns i nous vestidors. Amb Kyle Walker, per exemple, el motiva i el porta a excel·lir quan se l'emporta a sopar i li diu que l'aprecia, que vol que sigui capità.

Un jugador que també semblava una mica tip de la seva rauxa, però que llavors s'adona que l'enyora, és Messi. Al llibre s'explica quan l'argentí li demana que el fitxi pel Manchester City...

— Va ser l'any del famós burofax. Es van trobar a la casa del jugador durant sis hores. Messi estava ferit, venia de la derrota 2-8 amb el Bayern, no estava content amb el club... Guardiola tampoc havia tingut surt a la Champions, amb una poc esperada derrota amb l'Olympique de Lió. Però Messi tenia contracte amb el Barça, així que en Pep li va dir que si aconseguia solucionar la seva situació, seria benvingut a Manchester. No va poder ser. Guardiola va quedar una mica trist, s'havia fet la idea que s'hauria pogut donar el retrobament.

Hauria estat bonic, una mena de retrobament pare i fill.

— Messi havia conegut la felicitat, amb Guardiola. És el fill que vol volar sol, però després valora les lliçons rebudes. Guardiola va quedar-se trist, ja que no va poder tornar a treballar amb ell, però devia ser bonic veure com Messi et deia que volia tornar a ser entrenat per tu.

Martí Perarnau en plena conversa amb Toni Padilla.
Martí Perarnau posant per a l'ARA amb el seu nou llibre.

Guardiola ha canviat el futbol anglès?

— Al llibre cito un estudi d'un canadenc d'origen rus en què es demostra que la seva arribada coincideix amb un canvi de tendència a la Premier, amb un joc més ofensiu, més de passada. La xifra de pilotes robades per pressió alta i de passades ha pujat. El joc directe ha baixat. A Alemanya accepten que Guardiola va deixar un gran llegat, tot i que ningú en va agafar el relleu. A Anglaterra també es viu un canvi. L'afició del City ja s'ha amarat d'aquesta idea, valoren el joc. S'enfaden si es guanya, però no s'ha jugat bé. Tens altres tècnics com Mikel Arteta, fent-ho bé. Serà clau veure si algú agafa el relleu.

Com veu la situació al Barça? No hi ha tanta pau com al Manchester City...

— Cal veure com evoluciona, però tens la sensació que al Barça de Xavi encara hi ha moltes incerteses. Coses que no saps com acabaran. En canvi, amb el City vius de les certeses. Si l'equip no rutlla, saps que el tècnic canviaria coses i les encertarà.

Una de les crítiques rebudes és que el City s'ha fet a cop de talonari.

— Al final del llibre he volgut deixar per escrit les xifres de la despesa de tots els clubs de la Premier aquests anys. Ningú pot negar que s'han gastat molt, però també han ingressat. I els últims anys el City ha gastat menys que altres. El cas que s'investiga aquests dies, de fet, seria relatiu a inversions anteriors a l'arribada del Pep.

Hi ha qui diu que la Premier podria sancionar el City i enviar-lo a Segona. Guardiola diu que es quedaria, si els baixen a Segona.

— Cal veure què passa, són fets del passat, en què tothom diu la seva. Cal respectar la presumpció d'innocència. Ara, si el City baixa, el Pep es quedaria, sí. Aquest club l'hi ha donat tot, així que ell no els deixaria. A Manchester ha trobat un ecosistema ideal, ja que la prioritat sempre ha estat ajudar-lo, donar-li eines per treballar.

En aquest cas caldria fer un quart llibre...

— En aquest cas, sí. Però ara el que et dic és que ja s'ha tancat la trilogia. Feina feta.

stats