La mitja hora (quasi) perfecta de Lamine Yamal

MadridAls panells publicitaris de l'estació de trens Madrid Puerta de Atocha - Almudena Grandes hi apareix recurrentment un anunci de la marca esportiva de roba que calça Lamine Yamal i que també vesteix la selecció espanyola de futbol. Ell és el protagonista de l'anunci. La jove perla blaugrana provoca contradiccions als ferms seguidors de la selecció de futbol estatal, que frisen amb el seu futbol i que alhora mantenen una rivalitat amb el Barça que, a Madrid, sovint transcendeix la qüestió merament esportiva per supurar en qüestions polítiques, culturals i identitàries. És el millor futbolista de la roja, apareix en cartells publicitaris a la capital madrilenya, però per a molts no és un dels seus: és del Barça, és de La Masia, és català.

Sota la direcció de Luis de la Fuente cap futbolista del combinat estatal ha estat més decisiu. Lamine Yamal ha marcat quatre gols i ha repartit vuit assistències amb només 17 anys. Mentre companys seus juguen en categories inferiors, com la sub-19 (la que li tocaria per edat) o la sub-21, ell s'asseu a la taula dels millors. S'ho ha guanyat a pols. Aquest dimecres el gol que ha classificat el Barça per a una final de Copa quatre anys després el va marcar Ferran Torres, però la passada va anar a càrrec de l'extrem de Rocafonda. Amb la seva diana contra França a les semifinals de la passada Eurocopa es va donar a conèixer definitivament al planeta futbol.

A Barcelona i a la Lliga, ja feia temps que es parlava d'aquest prodigi. La Masia ho havia tornat a fer. El Barça ho havia tornat a fer. Un gol, per cert, que fins als quarts de final de la Champions contra el Benfica era el favorit del mateix jugador. La paràbola impossible que va marcar contra els portuguesos, però, el va reemplaçar com el seu gol de més bella factura. Són paraules majors comparar-lo amb Leo Messi. L'argentí convertia l'excepcionalitat en rutina. Lamine Yamal, que ha esclatat molt abans que l'astre de Rosario, també fa de les exhibicions una cosa terrenal, a l’abast només dels escollits i no quin sigui l'estadi o el rival que hi hagi al davant.

Com si es tractés d'un pintor, la jove perla va convertir la gespa del Metropolitano en el seu llenç. Només va tardar un minut i trenta segons a fer la primera sotana a Giuliano Simeone, un guerrer que el seu pare i entrenador, Diego Pablo Simeone, va canviar de banda per ajudar Reinildo Mandava. Migcampista i lateral van ser dues joguines trencades davant el recital que va oferir l'estrella del Barça durant els primers trenta minuts de joc. Lamine Yamal va participar activament en totes les ocasions d'atac del Barça generades en el primer temps, quan més van brillar els pupils de Hansi Flick.

De la sotana a Simeone només començar, que en va recordar una de mítica que Riquelme li va fer a Mario Yepes durant un Boca Juniors - River Plate de fa 25 anys, va passar a un control que va ser alhora un regat i una fuetada que per ben poc no va ser gol. Lamine Yamal és, de lluny, el futbolista que més regats amb encert fa. A la Copa, en quatre partits n'ha fet 16. Però és que si s'amplia el prisma, l'extrem blaugrana, amb 113 regats completats amb èxit a la Lliga, és el futbolista de les cinc grans lligues del continent que més en fa. El segueix Jérémy Doku, del Manchester City, amb 88. A la Champions, n'acumula fins a 33 en nou partits. El regat, com el gol, són les habilitats més preuades i més difícils de trobar en el món del futbol.

Durant la seva mitja hora gairebé perfecta –només li va faltar el gol– en un Metropolitano que emmudia de pànic quan el geni de 17 anys tenia la pilota, Lamine Yamal també va assistir Ferran amb una impecable passada entre línies perquè el valencià marqués l'única i decisiva diana del partit. Amb 13 gols i 19 assistències en 41 partits, el de Rocafonda també és el futbolista més jove que ha participat en 10 gols o més de les cinc grans lligues d'Europa. Abans del descans, encara va tenir temps de servir una altra assistència a Raphinha, que va xutar fort però escorat, i Juan Muso va poder desviar la rematada.

Les seves prestacions, com les de tot l'equip, van baixar a la segona meitat, però la seva exhibició ja estava servida. "Li dic que segueixi fent el que fa, que segueixi divertint-se. Tot i que a vegades cal estirar-li una mica les orelles", deia bromejant Pedri, el millor futbolista del Barça amb permís de Lamine Yamal. El canari es referia a les ajudes defensives. També és un encàrrec que li ha fet Hansi Flick. Això i ser més curós en algunes celebracions són els pocs tocs d'atenció d'un futbolista que encara té pecats de joventut, però que està cridat a marcar una època.