De Nassar a Benaiges

Aquests dies he recordat Rachael Denhollander, la primera exgimnasta que va tenir la valentia de denunciar públicament Larry Nassar, una figura respectadíssima i sobre la qual era impossible dubtar. Però el bo d’en Larry s’havia aprofitat de la seva posició de metge afable de l’equip olímpic de gimnàstica dels Estats Units per abusar sexualment de més de 500 nenes. L’emparava una xarxa institucional de complicitats que va mantenir-lo en el càrrec sota una falsa aparença d’eficiència, bondat i exemplaritat social. Entre les atletes que van ser víctimes del depredador hi ha medallistes com Simone Biles, McKayla Maroney o Alyn Raisman. Totes elles es repartiran 380 milions de dòlars després d’arribar a un acord amb la Federació de Gimnàstica i no puc deixar de pensar en el testimoni esfereïdor de Denhollander mirant directament a la cara de Nassar al judici. 

L’heroïna Denhollander va obrir el camí per frenar la llista inacabable de traumes, ferides i problemes de salut mental que havia generat un home que s’havia esmunyit fins al fons de multitud d’ànimes indefenses per sentir-se poderós. Sense ella, no sabem fins quan el metge simpàtic hauria continuat destrossant vides. Tampoc sabem què hauria passat si no hagués sortit a la llum pública el patró de conducta d’Albert Benaiges vexant i abusant sexualment de menors durant dècades. No ens podem ni imaginar com deu costar ser el primer a asseure’s davant d’un periodista i abocar-li la descripció del malson més íntim, que et persegueix i no saps com treure’t de sobre. Sí, aquell entrenador venerat del futbol formatiu del Barça és un monstre. Que difícil fer el pas!

La revelació sobre Benaiges ha demostrat fins a quin punt hem d’aprendre a respondre davant d’aquests casos. Encara hi ha qui tendeix a posar la mà al foc per l’abusador o a dubtar de la versió de les víctimes quan el personatge en qüestió els toca de prop o els interpel·la. Això ha passat amb exmestres de l’Escola Barcelona i també amb les reaccions inicials al Barça. Al club han semblat més preocupats perquè no els esquitxés el cas i per separar-se contractualment de Benaiges que no pas per interessar-se veritablement per les víctimes i iniciar una investigació interna. La prioritat des del minut 1 hauria d’haver estat comprovar si també ha estat un monstre a la Masia. El sol fet de pensar que pot haver-hi un nen que necessita ajuda o un adult que té por d’explicar el que li va passar, hauria d’haver estat suficient per actuar.