Juventus-Barça: Un nou ball amb la Vecchia Signora

El Barça reeditarà amb el Juventus la final de Berlín mentre que el Madrid jugarà els quarts amb el Bayern

L’equip més golejador, contra el menys golejat. Dues idees oposades d’entendre el futbol. Dues maneres diferents de viure l’esport s’enfrontaran als quarts de final de la Lliga de Campions. La mà innocent d’ Ian Rush va decidir que el Barça i el Juventus es retrobin dos anys després de la final de Berlín. Un duel d’alt voltatge que arrencarà l’11 d’abril a Torí i es decidirà -amb el record molt viu encara de la remuntada contra el PSG- el dia 19 d’abril al Camp Nou, en el que serà el retorn a Barcelona de Dani Alves, que l’estiu passat va tancar una etapa de vuit anys com a blaugrana per fer fortuna a Itàlia.

Igual d’exigent serà l’escenari que tindrà el Reial Madrid, que reviurà un dels clàssics més volcànics d’Europa contra el Bayern Munic, l’equip amb més control i remats a porta (20 per partit) de la Champions. Els blancs, que han perdut més que han guanyat contra els bavaresos, visitaran l’Allianz Arena el dia 12, mentre que s’ho jugaran tot al Bernabéu el dia 18. Amb un somriure tímid va rebre el seu emparellament l’ Atlètic de Madrid, que jugarà contra el Leicester, mentre que el Borussia Dortmund i el Mònaco disputaran uns quarts de final definits per la joventut, l’atreviment i el futbol ofensiu.

Un equip mutable

Davant el Barça tindrà un conjunt mutable en el dibuix, amb capacitat per adaptar-se al rival i oferir diferents versions en funció de les necessitats. La Juve és un bloc rocós i sòlid, màxima indiscutible del seu futbol, però alhora amb una gran adaptabilitat a les circumstàncies i l’oponent. Pot jugar amb tres centrals a darrere i dos laterals llargs, o canviar el sistema per fer una línia de quatre més convencional. Massimiliano Allegri en la seva tercera temporada al capdavant de la Vecchia Signora continua fent dels errors del contrari la millor qualitat del seu equip. La Juve penalitza i castiga quan l’oponent exhibeix les seves debilitats, i mostra poc les seves: no ha perdut cap partit aquesta Champions i només ha rebut dos gols.

Des de la derrota contra el Barça en la final del 2015 a Berlín, el conjunt torinès ha canviat més de la meitat de la seva columna vertebral. Sobretot, del mig del camp en endavant. Ja no hi són ni Pogba ni Pirlo ni Arturo Vidal a la medul·lar, ni Tévez ni Morata en punta d’atac. Al seu lloc han arribat Pjanic i Khedira per governar l’engranatge, i Gonzalo Higuaín i Paulo Dybala per resoldre a l’àrea contrària. I banda, molta banda. Sandro, Cuadrado i Alves, tres jugadors de llarg recorregut que donen profunditat als dos carrils dels italians i que els permeten canviar de dibuix.

Els que no canvien són els de darrere. L’etern Buffon segueix sent l’ànima de l’equip, sostingut per tres centrals experimentats com Bonucci, Barzagli i Chiellini, el gran absent de la final de Berlín, que es trobarà amb Luis Suárez després de l’episodi de la mossegada de l’uruguaià durant el Mundial del Brasil. Qui no serà en aquest retrobament és Sergio Busquets, la gran absència per sanció en el partit d’anada.

“Hem crescut constantment, aquest partit arriba en el moment oportú per a nosaltres”, analitzava Pavel Nedved. El vicepresident de la Juve creu que estan “a punt” per rebre un Barça que no fa tanta por. “El temps passa per a tots, ells han guanyat molt els últims anys i s’entén que ja no siguin els mateixos”.

Un mes d’abril exigent

A Torí no amaguen que el duel tindrà un cert regust de venjança per la final de fa dues temporades. “En tenim moltes ganes”, deia Marchisio, que afegia que el partit d’anada i l’estat físic seran claus.

La Juve, líder de la Serie A amb un coixí còmode de vuit punts, només té dos partits compromesos a l’abril -a banda de la Champions-, un doble enfrontament amb el Nàpols a la lliga i a la Copa, i abans de l’eliminatòria. En canvi, el Barça es jugarà les opcions a la Lliga contra el Sevilla i la Reial Societat. A més a més, jugarà a Torí només tres dies després d’haver jugat a casa del Màlaga un dissabte a la nit.

En l’altra eliminatòria estrella de quarts, el Madrid haurà jugat abans del partit d’anada el derbi contra l’Atlètic de Madrid. Això sí, amb un dia més de descans, ja que el duel europeu és en dimecres. El bitllet per a les semifinals serà més car que mai.

Més continguts de