La nova norma que amenaça el Barça de Flick i una manera d'entendre el futbol

BarcelonaEn només uns mesos a la banqueta blaugrana, Hansi Flick va instaurar una manera molt arriscada de defensar. Amb la línia molt alta, els rivals queien una vegada i una altra a la trampa del fora de joc. De fet, el curs passat cap equip a Europa va provocar-ne tants en competició interna. Van ser 181 en 38 partits de Lliga, molt lluny del segon registre més alt, el del Parma amb 119. Aquesta temporada ja torna a liderar la llista d’aquest registre (19 en 4 jornades). Però a la FIFA ja fa temps que es planteja un canvi de la norma que podria arribar a tenir conseqüències sobre aquesta manera d’entendre el futbol.

Actualment la norma del fora de joc invalida les accions en què el jugador més avançat de l’equip atacant té alguna part del cos davant de l’últim defensa. Ara des de la FIFA es proposa que si hi ha alguna part del cos en línia amb el defensa no serà fora de joc. Perquè s’invalidi l’acció, tot el cos de l’atacant hauria d’estar per davant. La proposta va ser d'Arsène Wenger, exentrenador de l’Arsenal i actualment amb un càrrec institucional a l’organisme. Ja es coneix com a llei Wenger i s’està provant en alguns tornejos menors, com en categories inferiors d’Itàlia. És el procediment que segueix una norma abans d’aprovar-se.

Aquest tipus de canvis, com va passar amb el VAR, després de fer certes proves han d’acabar al tribunal de l’IFAB per rebre el vistiplau final. I tot i que a la llei Wenger encara li falta rodatge per plantejar-se'n l’aprovació, en diferents staffs professionals ja s’ha plantejat la pregunta de com canviaria el futbol. “Paco Seirul·lo sempre diu que el futbol és un esport molt ben pensat quant a reglament. En un segle hi ha hagut pocs canvis i l’èxit ha sigut planetari. Aquest tipus de mesures em semblen una mica reduccionistes”, reflexiona Isaac Guerrero, amb passat al departament de metodologia del Barça.

La polèmica amb els fores de joc no s'acabaria

“Aquesta normativa seria contraproduent. Un dels motius de la FIFA és eliminar aquests fores de jocs mil·limètrics que mostra el VAR. Però serà igual de polèmic si el fora de joc és habilitat per l’última part del cos”, continua Guerrero, que ara treballa a la selecció dels Estats Units. Quant a joc purament, no espera un futbol més ofensiu, una idea que també defensa la FIFA per promoure el canvi. “Les defenses tiraran cinc o set metres més enrere i ens trobarem partits més tancats”, apunta el que va ser director de l’acadèmia del Venècia.

Hi ha entrenadors que creuen que aquest nou plantejament potenciaria perfils concrets. “Hi hem reflexionat amb l’staff i pensem que la primera reacció seria defensar més a prop de la teva porteria. Els centrals tindrien més respecte a mantenir-se alts, hi hauria més desmarcades a l’esquena… També hi hauria més atreviment a buscar passades llargues, o es pot treballar que el davanter comenci les jugades directament en fora de joc”, comenta un entrenador de l’elit. “Canviaria molt el futbol, però d’entrada la por sempre està per damunt de l’atreviment, i això generaria menys espais i defenses baixes”, reflexiona. Tot i que dubta si la norma s’acabarà aprovant, amb els seus companys ja és un tema que s’ha debatut.

Un membre d’un altre staff pensa que la llei Wenger convidaria els equips amb menys recursos a defensar més baix. I que, al mateix temps, els equips amb talent ofensiu serien encara més perillosos. No obstant això, en línia amb el que comentaven altres companys de professió, pensa que defensar com ho fa el Barça de Flick seria un risc elevat. “No crec que continuessin plantejant la mateixa defensa, el risc seria molt gran. T’obligaria a tenir centrals i laterals molt ràpids. Al Barça, Araujo segurament guanyaria pes”, exposa.

Al Barça femení tenen una proposta semblant a la de Flick. Però les de Pere Romeu, per talent, acostumen a viure instal·lades en els últims metres de camp de les rivals. Allà tracen conclusions semblants. “La norma afectaria aspectes clau com la desmarcada, la passada en profunditat… Es valoraria més les jugadores ràpides”, comenten. “Podríem trobar-nos amb molts partits semblants als que tenim: un equip sotmetent i l’altre sense assumir cap mena de risc –el Barça és molt superior tècnicament i en velocitat–. Hi ha equips que només juguen a resistir”, expliquen. “Generalment, qui més ataca, més centra o més regateja, en un altíssim percentatge, acostuma a guanyar. Però hi hauria partits en què, paradoxalment, l’espectacle que busquen no es donaria”, tanquen.