Pensaments màgics en clau Barça
No s'ha complert ni un mes del vaticini de Joan Laporta: “Amb De Jong tindrem la pilota i serem imbatibles”. El va pronunciar després de guanyar el Porto a la Champions, en la prèvia de la victòria davant de l'Atlètic de Madrid i abans de sumar dues derrotes contra el Girona i l'Anvers i encaixar deu gols –quatre del Girona, tres a Bèlgica, un a València i dos del cuer Almeria–. Així que, d'imbatibles, res. I això de la pilota tampoc, per cert.
En la seva última aparició pública, el president va assegurar en la trobada de Nadal amb els mitjans que el Barça és ferm candidat a guanyar Lliga i Champions. Perquè sí, perquè ell ho diu i a veure qui s'atreveix a portar la contrària al seu pensament màgic, optimisme aclaparador i desmesurat discurs sense ser catalogat d'endeví, vinagre i/o madridista sociològic venut al poder que quedarà apuntat en la llista dels quals van posar bastons a les rodes per sempre.
Per la seva banda, Xavi Hernández no ha parat de buscar dreceres discursives. Fins i tot va assenyalar la premsa per no haver-lo felicitat per classificar-se per als vuitens de final de la Champions després d'una derrota esperpèntica a l'Anvers. Però atenció, que per fi es va enfadar una barbaritat després de la primera part davant l'Almeria. Va sortir a dir que allò era inacceptable, que no tornarà a passar i ja està, assumpte arreglat. Perquè ell també és dels optimistes i, encara que el seu equip vagi en clara involució i s'hagi queixat dels periodistes afins que no remen prou com a factor clau del mal joc de l'equip, ara resulta que ha vist la llum, que passava ni més ni menys que per fer uns quants crits al vestuari per demostrar d'una vegada per sempre qui mana aquí.
El relat, el discurs, del president i l'entrenador és tan bàsic, tan primari, que s'aprecien les costures i deixa en l'aire un fons –exposat de bat a bat– que s'obstinen moltíssim a amagar: el Barça no va tan bé com ells diuen. Els senyals que emeten són preocupants perquè es basen, únicament, en la fe. Es demana, s'exigeix, als barcelonistes que siguin creients, feligresos, que desconfiïn del que veuen, escolten i llegeixen als mitjans perquè el món mundial va en contra seva. Així que o participes del pensament màgic o ets un traïdor a la causa. I així no es pot.
