Pernils, entrades i mariscades: així invertia Negreira els diners que cobrava del Barça

Hisenda no va trobar proves que els pagaments haguessin servit per influir decisions arbitrals

3 min
Enriquez Negreira, durant un partit dels anys 80

BarcelonaAbans que el cas Negreira arribés a mans del jutge, els primers que el van investigar van ser els funcionaris d'Hisenda. Van detectar que l'empresa de la qual era titular l'exàrbitre José María Enríquez Negreira, Dasnil 95, havia passat de facturar mig milió anual a quedar-se pràcticament sense ingressos. Era una investigació rutinària fins que van adonar-se que els diners arribaven majoritàriament del Barça, de manera continuada i al llarg dels anys. A més, el que va ser vicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA), i que ara està delicat de salut, no va saber justificar les feines realitzades. És aquí quan s'engega tota la maquinària que ha conduït aquest afer cap als tribunals. Hisenda va sospitar des del principi que, darrere dels pagaments del Barça, hi havia l'interès d'influir en les decisions arbitrals. Ara bé, en el seu informe de conclusions, els funcionaris de l'Agència Tributària admetien que no en tenien "cap prova". Només, "indicis". Malgrat tot, la Fiscalia sosté en la seva denúncia que els diners, que es van convertir en una "autèntica remuneració" per a Negreira, eren per "afavorir" el Barça.

Després que sortís a la llum la investigació, el cas arribava finalment a mans del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona –en concret de la jutge que reforça aquest jutjat, Sílvia López Mejía– que va admetre a tràmit la denúncia contra el Barça i els expresidents Josep Maria Bartomeu i Sandro Rosell. És en aquest punt que les diferents parts –tant els acusats com els que s'hi han presentat com a acusació– tenen accés a la documentació que ha recopilat fins ara la Fiscalia. Es tracta d'un volum de més de 1.500 pàgines amb factures, correus i informes, entre d'altres; i de mica en mica se'n van coneixent els detalls.

Un dels fets que més ha cridat l'atenció són els obsequis que Enríquez Negreira va fer als col·legiats. Segons detalla El Mundo, Hisenda en té constància perquè l'exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres va intentar desgravar-se l'IVA d'aquestes factures. Una petició que, al seu dia –molt abans que comencés la investigació–, Hisenda va denegar.

10.000 en pernils i mariscades de fins a 2.000 euros

Segons la informació publicada, Negreira va adquirir productes relacionats amb l'arbitratge, com per exemple 1.500 targetes grogues i vermelles, personalitzades, que anaven acompanyades del portatargetes corresponent. També va comprar centenars de monedes de plàstic, que es fan servir per fer els sortejos de camp a l'inici dels partits. Però hi havia altres despeses que també anaven a nom de Dasnil 95, com per exemple pernils. En concret, en va comprar per un import de 10.000 euros. La qüestió gastronòmica era important, per al vicepresident, ja que va convidar àrbitres a menjar en marisqueries conegudes de Madrid i Barcelona en què arribava a pagar fins a 2.000 euros per servei.

Els altres obsequis eren per anar a la platja (para-sols, pales de tenis o bosses per refredar begudes), articles domèstics (llevataps, sandvitxeres, torradores) i altres objectes personals (mantes, pantalons, bolígrafs i punters làser). I també hi ha una altra partida important destinada a la compra d'entrades, per exemple de finals de Copa. En aquest últim punt, Negreira va declarar a Hisenda que eren "atencions per compromisos seus", sense donar-ne més detalls, i assegurava que en molts casos els destinataris li tornaven l'import de les entrades per mitjà d'una transferència.

Els cinc encàrrecs que el Barça va fer a Negreira

En paral·lel, i segons ha detallat Efe, durant la declaració de Negreira a l'Agència Tributària, va explicar que el Barça li va fer cinc encàrrecs. D'entrada, sol·licitar que el Comitè de Competició –encarregat de les sancions disciplinàries– no estigués format íntegrament per jutges madrilenys. També, disposar d'un interlocutor amb la Federació Espanyola (RFEF) que cuidés les relacions institucionals. En tercer lloc, assessorament sobre quines targetes grogues o vermelles podien ser recorregudes. D'altra banda, informar o avisar de qualsevol visita institucional de la RFEF o el CTA. I, per últim, mantenir informat el club blaugrana de possibles interessos o desavinences entre la Federació i la Lliga, inclosos els candidats a presidir la patronal de clubs.

stats