Cas Negreira, un any ple de sospites sense cap evidència de delicte

BarcelonaPassaven uns minuts de les dotze del migdia quan el programa Què t'hi jugues feia pública una d'aquelles informacions destinades a donar la volta al món. Era el cas Negreira, els pagaments presumptament il·lícits per part del Barça a José María Enríquez Negreira, un dels vicepresidents del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA), i el seu fill, Javier Enríquez Romero, mitjançant les societats Dasnil 95 SL, Nilsad SCP i Soccercam SL. Un total de 7,9 milions d'euros entre el 2001 i el 2018. Aleshores el cas estava en mans de la fiscalia, que posteriorment ho derivaria al jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Un any després, estan imputats, a més de Negreira i el fill, els tres últims presidents del Barça: Josep Maria Bartomeu, Sandro Rosell i Joan Laporta.

El cas sempre ha tingut dues versions. Mentre els acusats han defensat que els diners corresponien a un servei d'assessorament arbitral, la Fiscalia sospita que els pagaments es feien a canvi d'obtenir favors arbitrals, i que l'exvicepresident del CTA estava "a sou" del conjunt blaugrana. També ho veu així el jutge del cas, Joaquin Aguirre, que insisteix en la seva última resolució que aquesta és l'única "deducció lògica" possible. Els pagaments es remunten a la presidència de Joan Gaspart, tot i que aquest últim no està investigat per la justícia ja que, en el seu cas, l'hipotètic delicte hauria prescrit. Gaspart va deixar la presidència el 2023.

L'inici de les investigacions

El Barça va prescindir dels serveis de Negreira el 2018, uns mesos abans que deixés el seu càrrec al CTA. Les investigacions sobre el cas apareixen poc després, quan Hisenda fa una inspecció per les factures deduïbles de la seva empresa. En aquell moment, s'interroga Enríquez Negreira, titular de la societat, que contesta que cobrava del Barça "per no fer res". Els fucionaris públics van derivar el cas a la Fiscalia, que comença a analitzar tota la documentació. Al fer-ho, observen que, un cop Negreira rebia els diners, els retirava en grans quantitats en efectiu, alimentant les sospites d'un possible blanqueig de capitals.

Quan la Ser fa pública la informació, encara havia de passar a mans del jutge. Però, arran de l'enrenou que es va generar, institucions com la Federació Espanyola i La Lliga, o clubs com el Reial Madrid, van anunciar que es presentarien com a acusació particular, acusant el Barça d'haver intentat adulterar la competició. Mentrestant, l'exàrbitre lleidatà Xavier Estrada Fernández va presentar una querella contra Negreira i el fill per un presumpte delicte de corrupció esportiva.

Poc després que el cas sortís a la llum, el Barça va reaccionar immediatament amb un comunicat defensant la innocència del club i garantint que els diners s'havien invertit en els informes. Però va haver de passar un mes perquè Laporta fes una compareixença pública per parlar-ne, en què va estar acompanyat de nombroses caixes i DVD on es guardaven tota la documentació rebuda per part de Negreira. Bartomeu no ha volgut concedir entrevistes, però ha mantingut sempre que no hi havia mala fe ni segones intencions. Mentre que Sandro Rosell, en les poques aparicions públiques en què se li ha preguntat sobre el tema, s'ha alineat amb les versions blaugranes. "No trobaran res perquè no hi ha res", han repetit una vegada i una altra. Tot i així, la Guàrdia Civil sempre ha sospitat de la veracitat dels informes.

El cas, encara en fase d'instrucció

El cas encara està en fase d'instrucció i de moment no ha pogut demostrar que aquests pagaments es fessin amb la intenció d'influir en l'actuació dels àrbitres. De fet, cap dels presidents blaugranes ha estat encara citat a declarar. L'únic dels implicats que ha estat citat és Enríquez Negreira (78 anys) que, malgrat patir alguns problemes de memòria, considera que té les facultats mentals prou vàlides com per ser un testimoni fiable. En paral·lel, també s'han fet interrogatoris als àrbitres de Primera Divisió que van xiular partits del Barça. Si bé els col·legiats han admès que el Barça podria intentar influir en les decisions arbitrals, tots han garantit que mai van rebre ordres en aquest sentit.

Un any després, el Barça, Bartomeu, Rosell i Laporta estan acusats d'un delicte de suborn continuat. Tot i això, la Fiscalia s'ha oposat a la imputació de Laporta perquè considera que Negreira no era un funcionari públic –tal com assegura el jutge– i, per tant, en el seu cas un hipotètic delicte hauria prescrit. A nivell esportiu, el Barça ha pogut seguir competint amb normalitat, malgrat que la UEFA també va obrir una investigació per determinar si podia participar a la Champions. Emprant-se en la presumpció d'innocència, de moment el club ha obtingut llum verda.