El pitjor enemic de l'àrbitre del clàssic

BarcelonaL’espectacular clàssic de Lliga va estar carregat de jugades controvertides que van condicionar, i de quina manera, el resultat del partit. El VAR, capitanejat pel valencià Martínez Munuera, es va erigir en el pitjor enemic d’Alejandro Hernández Hernández.

El canari va saber tallar de soca-rel l’agressivitat dels jugadors blancs i, a diferència de Szymon Marciniak a Milà, va aconseguir protegir l’espectacle aplicant un criteri disciplinari estricte. Tot i això, l’allau de polèmiques va desprestigiar la seva actuació.

Hernández Hernández només va trigar 5 minuts a prendre la seva primera gran decisió: penal per l’atropellament de Szczęsny a Mbappé. El Barça va protestar que l'ex del PSG va rebre la pilota en posició de fora de joc, però l’equip arbitral va interpretar que el rebuig de Cubarsí era voluntari i, per tant, donava validesa a l’acció.

Minuts més tard, el Madrid va anotar el 0-2. Un gol precedit per una trepitjada sobre Lamine Yamal a l’origen de la jugada. Una infracció difícil de veure sobre el terreny de joc, però que s’hauria d’haver detectat des de la sala VOR. No va ser així. Minuts més tard, el VARman tampoc va ser capaç de veure unes mans de Frenkie de Jong a l’inici de l’atac blaugrana que va acabar amb l’empat a 2. De nou, el canari no va comptar amb l’ajuda del seu company per invalidar el gol.

Al minut 36 es va produir la decisió més compromesa: Ferran Torres s’esmunyia per l’esquerra de l’atac i, just quan estava a punt d’entrar a l’àrea, Tchouaméni el va tirar a terra. Hernández va decidir amonestar-lo en considerar que estava un pèl escorat i encara lluny de la porteria de Courtois, però també hi havia motius per peritar l'acció com ocasió manifesta de gol, ja que el jugador madridista era l’últim defensa i Ferran tenia la bola controlada. L'àrbitre principal va triar l’opció més conservadora, pensant que en un partit tan mediàtic era millor nedar i guardar la roba.

El primer tram de la segona part va transcórrer sense massa sobresalts. L’internacional mantenia el seu excel·lent criteri en la senyalització de faltes i targetes i gestionava el partit amb discreció i seguretat. La calma es va acabar quan Tchouaméni va interceptar un xut de Ferran amb el braç. Martínez Munuera, en una pèssima intervenció, va recomanar la revisió al monitor. L’àrbitre principal va demostrar la seva personalitat i, amb molt bon criteri, va mantenir la decisió presa al terreny de joc perquè el braç del madridista està en direcció a terra, pròxim al seu cos i en una posició natural.

Per acabar, el VAR va tornar a intervenir en el 5-3 de Fermín. L’andalús va tocar la pilota amb la mà a l’inici de la jugada, però era involuntària i no la podia evitar. En aquest cas, tot i ser Fermín el jugador que acaba marcant, no ho fa de forma immediata. A més, cal que la mà sigui punible per anul·lar el gol. Per acabar-ho d'adobar, en els àudios del VAR facilitats per la RFEF se sent un “menos mal” que ha desfermat la indignació entre l’afició culer.

Hernández Hernández es va enfrontar a un partit d’un grau de dificultat altíssim, però va ser capaç de prendre decisions valentes i coherents. En canvi, Martínez Munuera es va absentar quan se’l requeria i va intervenir quan s’havia d’estar quiet. Si la funció del VAR és donar un cop de mà, a Hernández Hernández li va posar la mà al coll.