Una primera volta blaugrana amb un Madrid ensorrat

BarcelonaArribats a meitat de camí, els homes d’Ernesto Valverde semblen tenir la Lliga al sac després de signar la tercera millor primera volta de la història del campionat. Si al Camp Nou es viuen dies d’eufòria, a Montilivi es somia després d’un debut espectacular. L’Espanyol, en canvi, ha viscut dies complicats, però no tants com un Reial Madrid molt tocat després de la seva pitjor primera volta en una dècada.

Barça

Ernesto Valverde

En pocs mesos Valverde ha passat de viure uns primers dies a la banqueta horribles, amb la derrota a la Supercopa i la pèrdua de Neymar, a liderar amb un estil pausat una plantilla que mana a la Lliga. El triomf 2-4 a Anoeta certificava la tercera millor primera volta de la història de la Lliga, una fita superada només pel Barça de Tito Vilanova de la temporada 2012/13, amb 55 punts, i el de Guardiola de la 2010/11, amb 52. Amb 52 gols a favor i 9 en contra, el Barça ha aconseguit trobar solucions malgrat un mercat de fitxatges incòmode i les lesions de jugadors importants, com Umtiti i Dembélé. Valverde ha anat trobant solucions, apostant per rotacions que han arribat a afectar a Messi i Suárez, intocables fins fa poc, per aconseguir competir en totes les competicions. En atac, Suárez va fer només 3 gols en els primers nou partits, però en les últimes jornades ha reaccionat, amb 8 gols en els últims sis partits oficials. Plegats, Messi i Suárez porten 30 gols a la Lliga -més que la major part de plantilles de primera-, amb l’aportació de jugadors de la segona línia com el migcampista més golejador, Paulinho. Un altre dels noms propis és el de Ter Stegen, protegit per una defensa on Alba i Roberto destaquen per les assistències. La lesió d’Umtiti també ha permès recuperar Vermaelen, que ha encadenat 10 partits seguits jugant per primer cop des de que va arribar al Barça. Encara sense conèixer la derrota a la Lliga, el Barça és l’únic equip que pot dir-ho a les grans lligues, ja que el City i el PSG han perdut un partit.

Reial Madrid

Zinedine Zidane

De l’agost al gener sembla que hagi passat l’estiu que, a la Supercopa d’Espanya, no havia desfet la dinàmica guanyadora del Madrid. La superioritat blanca als clàssics de pretemporada augurava un altre curs gloriós per a l’entitat madridista després del doblet: Zidane disposava d’una plantilla rejovenida, amb gent de la casa i amb un gruix de suplents vàlids per a les titularitats més circumstancials i també per a les més decisives. Però cinc mesos després, l’equip és un reguitzell de dubtes. El seu joc ofensiu té pocs més recursos que xuts llunyans i centrades precipitades, i defensivament els rivals han trobat més esquerdes que abans -i gairebé mai troben els guants de Keylor Navas-. L’explicació de Zidane segueix sent que “la pilota no vol entrar”, però veure’s a 19 punts del Barça ha fet mal al Bernabéu. El discurs ja no parla de títol, parla d’evitar la ronda prèvia de la Champions.

Girona

Pablo Machín

L’estrena a l’elit, amb un lluitat 2-2 contra l’Atlètic de Madrid, va ser un tast excel·lent del que ha aconseguit el Girona a Primera. Viu cada jornada com si fos única i l’està convertint en històrica, com la tarda en què va guanyar el totpoderós Madrid. Però l’èxit de l’equip de Pablo Machín va més enllà dels resultats i dels punts que ha sumat a aquestes altures -i que fan projectar-lo més a prop d’Europa que del descens, que era l’objectiu-, i té a veure amb el segell futbolístic. Amb la marca. Tothom que passa per Montilivi sap que es trobarà un equip intens, vertical i dominador de les accions aèries i a pilota aturada. El seu joc amb carrilers és el mal de cap dels tècnics, que encara no li tenen la mida agafada. Va a més.

Espanyol

Quique Sánchez Flores

L’Espanyol 2.0 de l’era Chen Yansheng no està sent la segona part del bon record que va deixar la temporada passada. Ni els resultats ni el joc estan confirmant la dinàmica ascendent amb què s’acaronaven posicions europees el 2017. Quique Sánchez Flores volia més reforços dels que va tenir, i a l’hora de competir s’ha mogut poc del seu onze de gala. En atac tot segueix passant per l’omnipresència de Gerard Moreno, que en els últims partits ha començat a trobar un bon aliat en el recuperat Sergio García. I al darrere, més enllà del soroll a la porteria, les lesions no permeten que David López pugui fer el salt per guanyar presència al mig del camp. L’afició vol més iniciativa.

Les sorpreses

Marcelino García Toral

Veure el València competint bé no hauria de sorprendre, però sí que ha sorprès la facilitat amb què el tècnic asturià Marcelino García Toral ha aixecat un projecte guanyador a Mestalla. Després d’una temporada anterior horrible, el València és tercer, ha perdut només tres partits i té un dels millors atacs del campionat, amb Rodrigo, Zaza i Mina. El València, però, va per darrere d’un Atlètic de Madrid que malgrat fallar a Europa només ha perdut un partit a la Lliga i segueix competint d’una manera fiable. Entre les sorpreses positives, el Leganés, tot i ser un club modest, viu instal·lat de manera còmoda a la classificació. En canvi, clubs com el Las Palmas, amb tres canvis de tècnic, no aconsegueixen trobar solucions. Tampoc ha agradat un Sevilla que tot i canviar de tècnic -ha fet fora Berizzo i ha fitxat Montella- ha guanyat només 1 dels últims 15 punts a la Lliga.