La raó per la qual molta gent prefereix anar a veure el Barça femení

BarcelonaPoques coses millor hi ha a la vida que poder anar al futbol amb els teus amics i els teus familiars. I fer viatges plegats. Hores de rialles i anècdotes, de reforçar complicitats, de crear records per al futur. Bona part dels millors records de la meva vida són en estadis. O als trens que, lentament, i amb retard, baixaven per la costa cap a localitats com Gandia, Alcoi o Cartagena per veure partits. El futbol és com el recipient on va a parar l'aigua que arrossega tot el que es viu a la societat, tant les coses bones com les dolentes. Alguns dels pitjors moments de la meva vida també estan relacionats amb el futbol. Passar por a estadis, haver de córrer per no ser agredit per grups de gent amb el cap rapat, pedres trencant vidres i aquells dies en què jo no sabia controlar-me i la feia grossa, barallant-me amb algú. I després, amb el pas de les hores, intentar conviure amb un gran sentiment de vergonya. Avergonyit per allò que havia dit o fet. Ningú està lliure de pecat.

En el meu entorn, cada cop més persones expliquen que gaudeixen més quan van a veure el Barça femení que no pas amb el masculí. Costa mantenir viva la flama amb el futbol de primer nivell masculí, amb invasions de camp, insults, agressions i la xacra del racisme. I malgrat tot, s'ha millorat molt. El futbol que recordo de petit era més racista, més violent, més homòfob. Però no es fa mai net, ja que les autoritats i els clubs no s'hi posen del tot. I perquè tenim cada cop més polítics que justifiquen el racisme, fingint no ser-ho, però que creen discursos que el fomenten. En els darrers dies, amb tot el que s'ha vist a Primera Divisió, tens la temptació d'engegar-ho tot a rodar.

I així, moltes famílies, molts aficionats, s'engresquen més amb el viatge a la final de la Champions femenina d'Eindhoven que amb partits del Barça masculí. El diagnòstic sol ser sempre el mateix: pocs insults, gent que anima en lloc de posar-se amb els rivals. Ambient festiu, molta canalla. Gens de tensió, gens de por. En alguns partits del femení et preguntes com hem pogut caure tan baix amb el masculí, on, a tot Europa, desenes de persones no han tornat a casa amb vida després de marxar a veure un partit. Fa pocs dies, però, els grups radicals del PSG i el Lió es van esbatussar abans de la final de la copa francesa de futbol femení. La gran por que tinc és que en lloc de traslladar els valors del femení al masculí, passi al revés. Si Barça i Madrid es juguen la Lliga en la darrera jornada i hi ha un penal polèmic, el fang arribarà al femení. Cal estar alerta. Cal intentar evitar-ho.