Ronald Araujo: una patata tan calenta que crema

BarcelonaEn el Barça actual, dominat sovint per la improvisació i els rampells, una simple conversa informal pot canviar el destí de les coses. Prou que ho sap Samuel Umtiti, que va aconseguir continuar al club blaugrana després d'entendrir Joan Laporta al despatx presidencial quan Mateu Alemany feia algunes setmanes que treballava solucions per treure-se'l de sobre. També Frenkie de Jong, assenyalat per l'exdirector de futbol culer com un futbolista massa car pel que aportava, va continuar a Barcelona gràcies al gust que el mandatari professava (i professa) cap al seu joc.

En virtut d'una altra d'aquestes xerrades d'home a home, Ronald Araujo va acceptar renovar amb el Barça durant el mercat de fitxatges d'hivern. Feia dies que sonava amb força el seu traspàs a la Juventus perquè veia que no tindria presència com a titular als plans de Hansi Flick, però la lesió d'Iñigo Martínez a la final de la Supercopa d'Espanya, combinada amb els problemes físics recurrents d'Andreas Christensen, va canviar el guió. Les baixes el convertien de cop en una peça vital en unes setmanes amb molta càrrega de partits, i el director esportiu blaugrana, Deco, el va convèncer de la nit al dia perquè fes marxa enrere.

El central uruguaià, un dels capitans de la plantilla, va firmar fins al 30 de juny del 2031, però alhora va pactar una sortida amistosa per a aquest pròxim estiu per 70 milions d'euros, un valor de mercat molt per sota del que reflectia la seva última clàusula de rescissió (1.000 milions). Aquesta mesura unilateral és temporal: val només per als primers deu dies de juliol. No obstant això, als despatxos de l'entitat no descarten haver de negociar fins i tot per sota d'aquests 70 milions, ja que són conscients que es poden quedar sense una bona venda si es passen de frenada. Segons com, pot ser contraproduent demanar massa diners a canvi d'un jugador que, lluny de revaloritzar-se en aquests mesos decisius de competició, ha deixat dubtes importants sobre el seu rendiment.

Els errors capitals de Ronald Araujo en els grans escenaris

Les últimes mostres d'aquests problemes d'aclimatació a l'escenari de risc defensiu permanent que planteja Flick van néixer en la targeta groga que va veure Iñigo durant la segona part de l'Inter-Barça. Per evitar disgustos, l'alemany va retirar el basc, que era el millor defensa culer sobre la gespa del Meazza, i va recórrer a Araujo, cosa que automàticament va desplaçar Cubarsí al perfil esquerre. El de Rivera va arribar tard en la marca del gol que va forçar la pròrroga, obra de Francesco Acerbi en el minut 93 del duel. Mentre el veterà central llombard celebrava la proesa sense samarreta, Araujo va lamentar la poca contundència de Gerard Martín amb Denzel Dumfries en una situació que els àrbitres no van castigar. Veus del vestidor consultades per l'ARA critiquen la permissivitat de Marciniak, però no disculpen la passivitat defensiva d'Araujo: "Estava fresc. No pot ser que ens empatin quan ell en teoria és un expert en els duels a l'àrea".

Precisament aquest pecat és el que va condemnar el capità barcelonista en el 4-3, obra de Davide Frattesi després d'una maniobra prèvia de Marcus Thuram que no va saber contenir. Inquirit per aquesta jugada en la zona mixta, Araujo es va espolsar les puces: "Creieu que em falta contundència? En el futbol existeixen les cobertures, i així és com se solucionen aquestes situacions". Implícitament, per tant, va retreure una falta d'ajuda als companys per minimitzar la progressió de Thuram. Aquestes paraules, juntament amb el record de la seva vermella directa al Barça-PSG decisiu de la temporada passada, van ser gasolina perquè milers d'usuaris el critiquessin amb missatges a les xarxes socials. Per silenciar-ne una part, va desactivar l'opció de fer comentaris al seu perfil oficial d'Instagram.

Jonathan Tah, compatriota de Flick i client de l'amic Pini Zahavi, espera pacient la trucada del Barça; Eric Garcia s'ha convertit en un multiús cada vegada més valorat, i Christensen té ganes de ser útil en un hàbitat –la defensa– que ha arribat just de forces al tram final del curs, tal com demostren les lesions musculars de Jules Kounde i Alejandro Balde. Amb la Lliga per decidir-se, i definitivament desbancat de l'alineació, Araujo afronta setmanes decisives per al seu futur, que cada dia que passa s'allunya una mica més del nou Camp Nou.