Per què s'ha encallat la reobertura del gol nord del Camp Nou?

BarcelonaEl mes de juliol va ser intens. Les nombroses reunions entre el Barça i l'Ajuntament per a la reobertura del Camp Nou van acabar amb un pacte que feia pensar en tornar a l'estadi al setembre. Trossejant el primer tram de l'obra en tres fases (1A, 1B i 1C), s'obria una escletxa perquè el futbol tornés al barri de les Corts encara que fos amb menys espectadors dels previstos. Però, a l'hora de la veritat, els retards i els malentesos han estat constants. I si bé ja s'hi disputen partits des del novembre, el mes de març començarà sense encara haver pogut ocupar la totalitat de les graderies disponibles.

"Això és una qüestió de seguretat i de permisos, i els tècnics no consideren que estigui resolt el tema. Aquí som inflexibles. La relació amb el Barça és bona, però la seguretat és el primer, sigui amb el Barça o amb una perruqueria", va dir aquesta setmana Jaume Collboni. Les paraules de l'alcalde de Barcelona no van ser ben rebudes pel club, que depèn exclusivament del consistori per poder utilitzar els 14.000 seients del gol nord, corresponents a la llicència 1C. Per postres, l'entitat es troba enmig d'un procés electoral que l'ha deixat en una situació de debilitat a l'hora de negociar. Malgrat que la junta provisional que lidera Rafael Yuste operi amb normalitat, l'absència de Joan Laporta –expresident– i d'Elena Fort —exvicepresidenta encarregada de l'Espai Barça– ha restat múscul institucional al Barça. La responsabilitat recau en els executius, però l'equip que encapçala Joan Sentelles espera amb impaciència un vistiplau que s'allarga en el temps i que no acaba d'arribar.

"Tenim tota la documentació lliurada des de fa temps. No està a les nostres mans", justifiquen des del club. Al consistori, les fonts oficials tiren pilotes fora i es limiten a dir que, de moment, no hi ha més novetats respecte al Camp Nou, sense precisar-ne més detalls. L'únic que ha transcendit, com avançava el Barça Reservat de Catalunya Ràdio, és que els Bombers i Protecció Civil veien que es produïen aglomeracions a la sortida i recomanaven prudència i mesures addicionals, com disposar de més portes obertes.

Així, el Barça no ha tingut més remei que descartar la reobertura del gol nord –que, inicialment, s'havia d'haver aconseguit contra l'Oviedo a finals de gener, tal com va admetre el mateix Laporta a finals del 2025– per als pròxims partits contra el Vila-real i l'Atlètic de Madrid, on està en joc mantenir el liderat a la Lliga i la hipotètica remuntada a la Copa. Ara, el següent repte és poder disposar d'aquestes 14.000 localitats addicionals en el Barça-Sevilla del 15 de març, el dia de les eleccions. "Seria un bon cop d'efecte", admeten des de l'equip de Laporta, que aspiren a la reelecció.

La promesa dels 14.000 abonaments, en risc

Precisament, la setmana que es convocaven oficialment els comicis, el club va emetre un comunicat en el qual informava que "destinarà al 100% als socis i sòcies abonats l’increment d’aforament previst". Un anunci que suposava un augment respecte a les previsions inicials, que contemplaven uns 10.000 abonats. També es comprometia a obrir el procés de venda d'aquests abonaments "pròximament". Tanmateix, encara no hi ha novetats al respecte i al club comença a créixer el temor que s'hagi de fer marxa enrere. "Els diners de les localitats són necessaris per quadrar el pressupost i si van passant partits sense poder fer caixa, potser s'hauran de canviar les coses", diu un dels empleats de l'entitat. Vendre els 14.000 abonaments, als preus ja fixats d'entre 160 i 264 euros, suposa un ingrés de 3 milions d'euros. Que és, aproximadament, el mateix que es facturaria si aquests seients es venen de manera individual a les taquilles en un sol partit de Champions o en el clàssic contra el Reial Madrid. De moment, és només un rumor que circula per oficines. Les fonts oficials segueixen donant validesa al comunicat.