Futbol

Roures i Rosell s'assenyalen mútuament en el cas d'espionatge industrial

Tots dos han comparegut com a testimonis en l'inici del judici per haver piratejat el correu personal del soci fundador de Mediapro

3 min
Roures denuncia Rosell per espionatge industrial / PERE VIRGILI

BarcelonaAquest dimarts al matí ha començat el judici pel cas d'espionatge que va denunciar Jaume Roures, soci fundador de Mediapro, a qui van espiar més d'11.000 e-mails entre el 2009 i el 2011. Un cas que inicialment implicava Sandro Rosell, fins que l'Audiència Provincial de Barcelona el va deixar fora del cas per falta de proves. Els acusats són Robert Cama, informàtic que treballava a Mediapro, i Joan Carles Raventós, mà dreta de Rosell a l'empresa Bonus Sports Marketing (BSM), per a qui la Fiscalia demana quatre anys de presó per un delicte continuat de revelació de secrets d'empresa.

El judici ha començat amb la declaració dels testimonis i s'allargarà fins divendres. Entremig, parlaran els acusats i s'escoltaran els informes pericials de la brigada científica de la Policia Nacional de Barcelona, que va ser l'encarregada d'analitzar el material presumptament espiat. En concret, "11.566", segons ha detallat Roures en la seva condició de testimoni i víctima. El soci fundador de Mediapro va assenyalar inicialment Rosell, basant-se en el fet que alguns correus anaven a parar a mans del que va ser president del Barça. "Em va dir que, quan els rebia, els esborrava. Feia delete, delete. I em va dir que ja ho arreglaríem a la catalana", ha assegurat Roures. 

A la pregunta de per quin motiu considera que el van espiar, Roures ha explicat que en aquell moment estaven en campanya electoral i, per tant, per "veure si descobrien alguna cosa que els pogués beneficiar".

Però la Fiscalia no va trobar indicis que l'expresident blaugrana tingués cap implicació en el cas. De fet, Rosell, que sempre va negar haver ordenat qualsevol espionatge, i que el 2011 es va vendre la seva participació a BSM, ha contraatacat i ha arribat a acusar Roures de voler-li fer xantatge un dia que va acudir al seu despatx. "Em va dir: «Sé que m'heu espiat, però si em renoves els drets de televisió, no faré res»". A més, ha assegurat davant la jutgessa que, durant el temps que un servidor de BSM va estar instal·lat a Mediapro, "va desaparèixer molta informació de BSM". També ha afegit que està "convençut" que "no està destruïda".

Robert Cama admet els fets

Qui sí que hi està implicat, i a més ha admès els fets, és Robert Cama. L'informàtic ha reconegut haver desviat correus als mails de BSM. Això sí, ha aclarit que ho feia sense el coneixement de Rosell. De fet, ha anat més enllà i ha assegurat que Rosell li va recriminar que un servidor de BSM –el que es feia servir per espiar el correu particular de Roures– estigués instal·lat a Mediapro. En la seva declaració, Cama també ha explicat que aquest cap de setmana ha consignat una part del que es demana con a indemnització per als afectats. Un moviment per intentar aconseguir una sentencia mes lleu

Cama era treballador de l'empresa de Roures, mentre es va produir el cas d'espionatge va estar facturant per BSM i, a partir del 2010, quan Rosell va guanyar les eleccions, també va facturar al Barça. Quan Roures va descobrir que l'estaven espiant –va ser a través d'una anomalia al seu ordinador–, va acabar descobrint que el responsable era Cama. Va ser acomiadat i, uns dies després, va entrar en nòmina del club blaugrana.

L'altre acusat és Joan Carles Raventós, que a banda de ser la mà dreta de Rosell a BSM també era l'encarregat de la seva campanya electoral. Segons l'informe de la Fiscalia, va actuar conjuntament amb Cama per aconseguir informació del mail personal de Roures. A més del seu càrrec a BSM, Raventós també va entrar al Barça l'estiu del 2010 com a responsable de seccions. Declararà aquest dijous.

Rosell, absolt també de l'acusació per delicte fiscal

D'altra banda, Rosell també ha estat notícia en clau judicial perquè l'Audiència de Barcelona ha confirmat l'absolució de l'empresari en el cas de frau fiscal, per a qui la Fiscalia demanava pena de presó. La justícia ja havia dictat a favor de Rosell, en primera instància, ara fa un any. Tot partia d'una denúncia de l'Agència Tributària per no haver declarat 230.000 euros a Hisenda, el 2012. La defensa de Rosell va al·legar que s'havia produït un canvi de criteri de l'administració i va afegir que, al tenir-ne coneixement, va abonar la quantitat sol·licitada més els interessos, per la qual cosa "no hi havia mala fe".

Tancat aquest cas, Rosell, que sempre ha assegurat ser una "víctima de l'operació Catalunya", ha superat ja cinc litigis amb la justícia. A banda d'aquesta denúncia d'Hisenda, i de ser considerat no culpable en el cas d'espionatge a Roures, l'exdirigent del Barça també ha estat absolt dels dos judicis pel fitxatge de Neymar (els casos Neymar I i Neymar II) i del cas de suborn i corrupció entre particulars amb la compravenda dels drets de televisió de la selecció del Brasil. Un cas, el de l'operació Rimet, pel qual va haver de pagar dos anys de presó provisional abans de ser exonerat de tots els càrrecs.

stats