Les 10 tàctiques de Mourinho en els clàssics

BarcelonaEl gran interrogant en les hores prèvies al clàssic del Camp Nou és quina estratègia farà servir José Mourinho per enfrontar-se al Barça en aquest duel decisiu de Lliga. Per prudència i conviccions defensives, sembla que el portuguès treballa per trobar l'home ideal que complementi el mig del camp per plantejar un dens 1-4-3-3 contra el que s'estavelli el Barça. Però, de fet, Mourinho ha sortit sempre amb un 1-4-2-3-1 al Camp Nou, amb un balanç de dos empats i dues derrotes.

De més recent a menys recent, repassem quins plantejaments ha fet el tècnic portuguès en cadascun dels duels contra el Barça:

25 de gener de 2012: Tornada dels 1/4 de la Copa del Rei al Camp Nou (2-2)

Sense res a perdre després d'un 1-2 desfavorable de l'anada, Mourinho planteja un atrevit 4-2-3-1, amb una línia defensiva formada per Arbeloa, Pepe, Ramos i Coentrao, un doble pivot amb Xabi Alonso i Lass, una línia de migcampistes molt tècnica, amb Özil, Kaká i Cristiano, i Higuaín en punta. Sobre la marxa, fins i tot, va donar entrada a Granero per Lass, Benzema per Kaká i Callejón per Kaká, reconvertint el seu dibuix en un onze molt ofensiu.

18 de gener de 2012: Anada dels 1/4 de la Copa del Rei al Bernabéu (1-2)

Decidit a treure un bon marcador de cara a la visita al Camp Nou, Mourinho va sortir amb un 4-3-3 amb Pepe de pivot defensiu. L'alineació va ser: Casillas; Altintop, Carvalho, Sergio Ramos, Coentrao; Pepe, Xabi Alonso, Lass; Benzema, Higuaín i Cristiano. El Madrid es va avançar en el marcador, però Puyol va empatar només començar el segon temps. Abans que el Barça fes l'1-2, Mourinho va moure fitxa per transformar el seu dibuix en un 4-2-3-1, substituint Callejón per Higuaín i Özil per Lass. Al final, fins i tot va entrar Granero per Pepe.

10 de desembre de 2011: 16a jornada de Lliga al Bernabéu (1-3)

El tècnic del Reial Madrid va proposar un 4-2-3-1 però va tornar a ser superat pel Barça, que va jugar amb una defensa de tres i un dibuix similar a un 3-5-2, amb Alexis i Messi en punta. Mourinho va apostar per: Casillas; Coentrao, Pepe, Ramos, Marcelo; Xabi Alonso, Lass; Di María, Özil, Cristiano i Benzema.

17 d'agost de 2011: Tornada de la Supercopa d'Espanya al Camp Nou (3-2)

El 2-2 de l'anada obligava Mourinho a ser atrevit i el tècnic portuguès va sortir amb un 4-2-3-1 amb Xabi Alonso i Khedira al doble pivot, i Di María, Özil i Cristiano per darrere de Benzema en punta. Al descans i amb 2-0 en contra, el tècnic del Madrid va fer un pas endavant, donant entrada a Marcelo per Khedira, Higuaín per Di María i Kaká per Özil i redistribuint els seus jugadors.

14 d'agost de 2011: Tornada de la Supercopa d'Espanya al Bernabéu (2-2)

Aprofitant el millor moment de forma del seu equip, amb més pretemporada a les cames, Mourinho va intentar solucionar la Supercopa i va ser molt agressiu, amb un 4-2-3-1 molt ofensiu. Va jugar amb Casillas; Marcelo, Carvalho, Pepe, Sergio Ramos; Xabi Alonso, Khedira; Di María, Özil, Cristiano; Benzema. Els canvis, Coentrao i Callejón per Khedira i Di María, van mantenir el guió inicial.

3 de maig de 2011: Tornada de les semifinals de la Champions al Camp Nou (1-1)

Mourinho no tenia més remei que ser atrevit per capgirar el 0-2 de l'anada. Va buscar exigir al Barça amb un 4-2-3-1. La defensa, condicionada per la baixa de Pepe per sanció, la van formar Arbeloa, Albiol, Carvalho i Marcelo; al doble pivot van situar-se Xabi Alonso i Lass; i els quatre homes de dalt van ser Di María, Kaká, Cristiano i Higuaín. L'entrada d'Adebayor en els últims minuts del partit va desfigurar l'equip, que va ser encara més vertical.

27 d'abril de 2011: Anada de les semifinals de la Champions al Bernabéu (0-2)

El tècnic portuguès, conscient que encara tindria marge amb 90 minuts a Barcelona, va apostar per fer jugar Pepe de migcentre defensiu, reforçant el seu mig del camp amb un 4-3-3 com a dibuix tàctic. L'alineació aquell dia va ser: Casillas; Arbeloa, Sergio Ramos, Albiol, Marcelo; Pepe, Xabi Alonso, Lass; Özil, Di María i Cristiano Ronaldo. L'estratègia va canviar a una mena de 4-1-4-1 amb la substitució d'Adebayor per Özil.

20 d'abril de 2011: Final de la Copa del Rei a Mestalla (0-1)

Partit únic amb un títol en joc. Escenari novedós, que Mourinho va resoldre amb un 4-3-3 amb Pepe actuant com a pivot defensiu. L'onze del portuguès va ser: Casillas; Arbeloa, Sergio Ramos, Carvalho, Marcelo; Pepe, Xabi Alonso, Khedira; Özil, Di María i Cristiano. El partit, igualadíssim, es va desencallar quan Mourinho va desplaçar Cristiano a la banda per situar un punta com Adebayor, de perfil més rematador, més directe, ideal per despenjar pilotes llargues.

16 d'abril de 2011: 32a jornada de Lliga al Bernabéu (1-1)

Escaldat pel 5-0 del Camp Nou, Mourinho va rebre el Barça al Santiago Bernabéu amb un dibuix ultradefensiu, amb l'experiment de situar Pepe al mig del camp, perseguint Leo Messi. Va ser el primer dia que va apostar per aquesta fórmula per aturar el crac blaugrana. Els seus acompanyants eren Khedira i Xabi Alonso al mig del camp. En punta va situar-se Benzema, amb dues bandes afilades com Di María i Cristiano. En defensa, van formar línia de quatre Marcelo, Carvalho, Albiol i Sergio Ramos.

29 de novembre de 2011: 13a jornada de Lliga al Camp Nou (5-0)

Mourinho va voler tutejar el Barça en el seu primer clàssic i l'atreviment va sortir-li malament. El Barça va dominar el partit des del primer segon i el mig del camp, format aquell dia per un doble pivot amb Xabi Alonso i Khedira, més Özil a la mitjapunta, va ser atropellat pel triangle Busquets, Iniesta i Xavi. Di María, Cristiano i Benzema no van tenir gairebé cap ocasió, i la defensa, formada per Sergio Ramos, Pepe, Carvalho i Marcelo, va anar desbordada en tot moment. Obligat per la inferioritat dels primers 45 minuts, Mourinho va intentar salvar el partit canviant el sistema a un 4-3-3, amb el canvi de Lass per Özil i, al minut 60, Arbeloa per Marcelo.