Barça

Més visions per a l’entrenador

La mirada des de la grada de Jon Aspiazu ajuda Valverde a interpretar els partits, com li passa a Setién amb l’actiu Eder Sarabia a la banqueta

Quan l’àrbitre està a punt de xiular el començament del partit, Ernesto Valverde no té el seu segon assegut a la banqueta. Jon Aspiazu és a dalt, a punt per mirar-se el partit des de la graderia, buscant una altra perspectiva del joc. Als partits al Camp Nou, s’instal·la en una cabina a tocar dels periodistes, a la quarta graderia, al costat del tècnic auxiliar Joan Barbarà i el cap de l’àrea d’anàlisi i innovació tecnològica, Raúl Peláez. Entre tots tres es miren els primers 45 minuts. Els paeixen. Els disseccionen. Els solucionen. De seguida que s’arriba al descans, corren escales avall per posar en comú les visions abans d’entrar al vestidor a parlar amb els jugadors. Així es traça el pla de cada segona meitat, ja amb Aspiazu assegut a la banqueta.

“Des d’on som els entrenadors, acabes el partit i tens moltes jugades confuses. Des de baix no les pots veure bé, però a dalt es veu tot molt més clar”, explicava ahir Ernesto Valverde sobre aquesta qüestió. La perspectiva que té l’entrenador des de l’àrea tècnica no sempre li permet entendre què està passant en un partit, per què alguna cosa no rutlla a l’equip, si hi ha massa distància entre una línia de jugadors o on hi ha la debilitat del rival aquell dia. Però a tocar de la gespa es té l’emoció del jugador més a l’abast, el seu patiment, la seva mirada, la seva por. I això pesa molt en les decisions que pren Valverde. I Aspiazu ho sap. “Fa molt de temps que treballem junts. Ell sap com m’agrada fer les coses, i jo també sé la idea que té ell de joc”, ampliava ahir el tècnic.

"Sempre que l’Ernesto li preguntava com havia vist la primera meitat, el Jon li responia que fatal"

Moisés Hurtado Exjugador de l'Espanyol

La seva complicitat és màxima. Connecten sense parlar, s’entenen amb una mirada. “Es tracta de tenir un complement diferent del que opines tu”, argumentava ahir l’entrenador. Valverde sempre ha donat molt de valor a la figura del segon i, en una entrevista a la televisió de l’Athletic, el febrer de l’any passat, va admetre que durant l’etapa amb Txetxu Rojo va aprendre “que ser segon entrenador no és fàcil”. “Ha de tenir un perfil diferent del primer, t’ha de complementar en determinades coses. A algunes coses no hi pots arribar com a primer entrenador, perquè tens una distància amb els jugadors, però el segon sí que ho pot fer”, deia llavors.

El doble de gols a la represa

Valverde i Aspiazu han trobat aquest equilibri en la gestió del grup i en la lectura dels partits. Més enllà de l’impacte que la fatiga té en els rivals, és simptomàtic que el Barça hagi marcat el doble de gols en Lliga a la segona meitat (35) que a la primera (17). A l’equip blaugrana li costa arrencar, sobretot fora de casa, on encara no ha fet cap gol en el primer quart d’hora, però comença les segones meitats amb les idees clares i les solucions a mà. És l’equip que més gols (10) ha marcat en el parcial que va entre els minuts 46 i 60, i l’únic que no ha encaixat gols en l’últim quart d’hora. El Benito Villamarín potser no serà el millor escenari per lluir aquests números, perquè el Betis és, justament, el segon equip més golejador quan s’acaba el partit, amb 13 gols, gairebé el triple dels que aconsegueix marcar en qualsevol altre tram.

Però quin és el secret? Quina és la fórmula d’aquest encert dels tècnics? “Màxima normalitat”, simplifiquen des del seu staff, traient importància a la coreografia de cada descans. La perspectiva que agafen Aspiazu i companyia des de dalt, en fred, s’acaba traduint en una dosi breu d’informació, concreta i precisa, que Valverde digereix ràpidament abans d’entrar a parlar amb els futbolistes. “Al descans és l’únic moment en què el jugador t’escolta, perquè dins el camp no et pot fer gaire cas”, deia Valverde. Davant el grup sempre parla ell. Un discurs clar i directe.

“La decisió sempre és seva, però abans escolta les opinions i fa la valoració”

Una de les seves obsessions, de fet, és reduir a la mínima expressió els informes tàctics i ja a Bilbao lluitava amb els analistes per reduir els minuts de vídeo sobre rivals. A Valverde li agrada anar al gra, però un cop troba el detall, vol comentar-lo amb els ajudants. Debatre-hi. “La decisió sempre és seva, però abans escolta les opinions i fa la valoració”, descriuen des de dins.

“Com ho has vist, Jon?”

I la valoració d’Aspiazu, de primeres, punxa. “Sempre que l’Ernesto li preguntava com havia vist la primera meitat, el Jon li responia que fatal”, recorda Moisés Hurtado de l’etapa a l’Espanyol. “Però fatal què?”, li tornava a demanar Valverde. La mirada crítica d’Aspiazu és el punt de partida per a l’anàlisi exprés del descans. Quinze minuts després, tot tornava a rodar, però amb els dos tècnics a la banqueta.

"Setién confia molt en la gent que l’envolta i ens dona protagonisme"

Éder Sarabia Segon entrenador del Betis

Avui a Sevilla l’escena es tornarà a repetir, però a l’àrea tècnica Valverde no coincidirà amb el seu homòleg Quique Setién, encara sancionat. “Em fa pena mirar-me el partit des d’una cova”, deia divendres el càntabre. Li agafarà el relleu el seu segon, Eder Sarabia, amb qui formen un dels tàndems més actius de les banquetes de Primera. Sarabia i Setién es van conèixer per l’amistat de Setién amb el pare de Sarabia, el Manu, i treballen plegats des del cicle a Las Palmas. “Confia molt en la gent que l’envolta i ens dona protagonisme”, ha confessat Sarabia diversos cops. “No li dic que sí a tot”, amplia. És el que busca l’entrenador. És el que busca Valverde. Una altra visió. Un “fatal” que el porti a la solució.

Permís per a Rafinha, a un pas de l’Inter

La cessió de Rafinha a l’Inter de Milà està gairebé tancada i només falta que els dos clubs la facin oficial les pròximes hores. El pare del jugador va deixar caure al migdia que la cosa ja estava feta però ahir a Sant Joan Despí no es va confirmar res. “Té permís del club per resoldre unes qüestions contractuals”, va ser la versió donada per Ernesto Valverde a la sala de premsa. El tècnic va reconèixer que la prioritat amb el migcampista era “que tingui minuts” després de passar-se l’últim any lesionat del genoll. A causa de la dificultat de trobar participació al Barça, se li ha obert la porta per trobar una solució fora de l’equip. Es va especular amb un traspàs però, finalment, i si no hi ha un gir inesperat d’última hora, la sortida de Rafinha serà en forma de cessió a la Serie A italiana.

Més continguts de