Què volen aquesta gent?

Les pauses per compromisos internacionals són un maldecap que en any de Mundial es converteix en un malson. Els clubs tremolen perquè perden el control dels futbolistes. Tot canvia: les rutines de la preparació física i els entrenaments, la gestió dels esforços durant els partits i un llarg etcètera. I a aquesta disrupció se li ha de sumar el desig lícit del jugador d’assegurar-se un bitllet per disputar la competició més valorada. Això fa que no sempre siguin del tot sincers amb les sensacions que tenen o la dosificació que haurien de fer al camp. No volen perdre pistonada en una cursa determinant: els cracs, per demostrar que són indiscutiblement els millors; els que es barallen per fer-se un lloc, per no donar cap mena de marge als possibles dubtes. Tot això agreuja els casos de qualsevol infermeria ja malmesa.

Hansi Flick no para de repetir que espera amb candeletes el retorn dels lesionats, abandonant el “no excuses” habitual. I, mentre posa creuetes al calendari, també deu encendre algun ciri perquè tothom torni dels seus periples sa i estalvi. Aquí és on s’emmarca el conflicte entre el Barça i la selecció espanyola per gestionar la pubàlgia de Lamine Yamal. Una guerra que el club blaugrana està guanyant contra una autèntica paret personificada en Luis de la Fuente i un metge, Óscar Celada, que està tant autoritzant que punxin Lamine Yamal per explotar-lo a La Roja tot i tenir molèsties com treballant per al seu club, l’Atlètic de Madrid. És Celada qui s’empipa quan els serveis mèdics del Barça decideixen unilateralment que Lamine Yamal es tracti amb una eminència de la seva afecció. El mateix que no va saber veure que havien de frenar amb el davanter adolescent al setembre, quan va tornar de la dinàmica amb Espanya amb un edema a la zona afectada.

Davant la intransigència de la selecció espanyola amb el cas de Lamine Yamal, que contrasta molt amb el de Nico Williams i el tracte cap a l’Athletic Club, el Barça està autoritzat per protegir-lo tant com cregui sense haver de donar-los explicacions. No poden queixar-se per la manca de comunicació els mateixos que van fer el que van voler amb Lamine Yamal en l’origen de tots els problemes. Arribats a aquest punt, el que haurien de fer és entendre que ells també són els màxims interessats que Lamine Yamal es curi i torni a estar al 100%. Que deixin els seus egos de senyorots en remull i pensin en la salut del nano. O pretenen que no arribi al Mundial? I, de passada, que recordin un petit detall: el futbolista pertany al Barça.